![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Dioscorides_Vienna_%2528portrait%2529.jpg/640px-Dioscorides_Vienna_%2528portrait%2529.jpg&w=640&q=50)
Dioscorides
From Wikipedia, the free encyclopedia
Dioscorides (en grèc ancian Πεδάνιος Διοσκορίδης Pedanios Dioskoridês), nasquèt entre los ans 20 e 40 ApC., a Anazarbe en Cilíciia (una província romana situada al sud-èst de l'actuala Turquia) e mòrt vèrs 90 ApC.. Es un mètge, farmacològ e botanista grèc que l'òbra foguèt una font de coneissenças màger en matèria de medecinas de natura vegetala, animala o minerala, pendent 1 500 ans que cobrisson las epòcas de l'Empèri roman, de l'Empèri bizantin, del periòde arab classic e de l'Edat Mejana al començament de l'epòca modèrna en Euròpa[1]. Es l'autor de Peri hulês iatrikês (Περὶ ὕλης ἰατρικῆς), « Al subjècte de la matèria medicala », òbra redigida en grèc mas mai coneguda jol nom latin de De Materia Medica. Considerat coma una de referéncia dins lo domèni de la farmacologia europèa e musulmana, se servèt e propaguèt pendent tota l'Antiquitat e l'Edat Mejana, per de còpias du tèxte grèc sus papir, pergamin e papièr e mejans sas traduccions en latin, siriac, arabi, persan e lengas europèas.
Dioscorides Πεδάνιος Διοσκορίδης (Pedanios Dioskoridês) | |
---|---|
![]() | |
Naissença | ≈40 Anazarb |
N. a | |
Decès | ≈90 |
D. a | |
Causa de decès | |
Assassinat/ada per | |
Luòc d'enterrament | |
Lenga mairala | |
Fogal ancestral | |
País de nacionalitat | |
Paire | |
Maire | |
Oncle | |
Tanta | |
Grands | |
Bèlamaire | |
Bèlpaire | |
Fraire | |
Sòrre | |
Conjunt | |
Companh/a | |
Filh/a | |
Religion | |
Membre de | |
Familha nòbla | |
Membre de l'equipa esportiva |
|
posicion de jòc | |
tir (esquèrra/drecha) | |
grad dan/kyu | |
Grop etnic | |
Orientacion sexuala | |
Profession | |
Emplegaire | |
Domeni d'activitat | |
Escolaritat | |
Diplòma | |
Director de tèsi | |
Estudiant de tèsi | |
Foncion politica | |
Residéncia oficiala | |
Predecessor | |
Successor | |
Partit | |
Tessitura | |
Label discografic | |
Lista de cançons | |
Discografia | |
Mission de l'astronauta | |
Distincions e prèmis | |
Branca militara | |
Grad militar | |
Etapa de canonizacion | |
Familha nòbla | |
Títol de noblesa | |
Títol onorific | |
Comandament | |
Conflicte | |
Jorn de la fèsta | |
País d'origina | |
Nacionalitat | |
Profession | mètge, botanista, farmaceutic, farmacològ e escrivan |
Ocupacion | |
Luòc de trabalh | |
Distincions | |
Mestressas | {{{mestressas}}} |
Religion | |
Estudis | |
Títol | {{{títol1}}} ({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}}) {{{títol2}}} |
Dinastia | {{{dinastia}}} |
Servici | de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}} |
Grad militar | {{{gradmilitar}}} |
Arma | {{{arma}}} |
Coronament | {{{coronament}}} |
Investitura | {{{investitura}}} |
Predecessor | {{{predecessor}}} |
Successor | {{{successor}}} |
Conflictes | {{{conflicte}}} |
Comandament | {{{comandament}}} |
Faches d’armas | {{{faitsdarmas}}} |
Omenatge | {{{omenatge}}} |
Autras foncions | {{{autrasfoncions}}} |
Fins al començament del sègle XVI, l'obratge foguèt fòrça recopiat (e mai o mens retocada) e l'objècte d'unas exegèsis, sens que siá portaire d'un progrès notable dins l'analisi botanica o terapeutica[n 1],. Lo cambiament se realiza a la Renaissença, quand los rics comentaris del mètge Mattioli balha una contribucion novèla a la matèria medicala e anonciant d'autres que siá dins les prescripcions medicalas o en botanica, coma foguèt lo cas dels estudis de terren precises fachs als sègles seguents, pels botanistas Tournefort e John Sibthorp.
Mai tard, lo tèxte de Dioscorides foguèt pauc a pauc abandonat coma obratge de referéncia de la matèria medicala. Alara que los desvelopaments de las sciéncias biologicas e de la quimia donan un nòu paradigme de l'evaluacion de las medecinas, l'objècte de la recerca passa de la matèria medicala als principis actius, de las rusca de quinquina a la quinina, del pavòt a la morfina, etc.
D'autras grandas tradicions medicalas apareguèt dins l'Antiquitat a l'entorn del sègle, d'obratge fondators de lor matèrias medicalas respectivas (lo Shennong bencao jing en China, e lo Caraka samhita en Índia). Pasmens, las medecinas tradicionalas chinesa o indiana aguèron una evolucion contrastada amb la medecina europèa. Al contacte de la medecina modèrna, se racionalizèron e abandonèron las nocions magicas e religiosas, mens acceptables uèi. Mas realizèron pas las trencaduras epistemologicas amb los concèptes de las ancianas medecinas sabentas[n 2], e en mai d'aver pas estat espotidas per la bioquimia coma o foguèt la medecina grecolatina, contunhèron d'èsser exercida e quitament eissamar dins fòrça regions del mond.
Al subjècte de las ancianas matèrias medicalas, que sián d'origina chinesa o indiana, l'analisi quimic e las evaluacions clinicas modèrnas acaban de segur a d'òbras de farmacognosia, identics a aqueles realizat pertot pel mond (veire par exemple l'obratge Pharmacognosie de Jean Bruneton, de valor totalament universala, tractant de totas las plantas medicinalas quina que siá lor origina).