Clima tropical
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo clima tropical es un tipe de clima present entre los tropics, fins a 14 gras de latitud nòrd e sud.
Dins lo sistèma de classificacion dels climas definís per Köppen, un clima tropical es un climat non arid que la temperatura mejana mesadièra baissa pas en dejòs de 18 °C (64,4°F) tot lo long de l'an. Pasmens, la nocion de transversalitat dels climas arids, units dins un grop comun, se discuta, e es possible considerar coma valida la nocion de climas arids tropicals (coma aqueles que concernisson lo sud de Sahara e de la peninsula Aràbia, per exemple, o mai una bona partida del nòrd d'Austràlia), que son plan diferents dels climas arids temperats o fregs (desèrt de Gòbi, eca).
Segon Koppen, doncas es la pluviositat que definís sustot las sasons. Existís una sason seca (temperaturas baissas, precipitacions gaireben nulas) e una sason umida (nautas temperaturas, plan fòrta precipitacions), la sason seca passant a l'entorn del solstici d'ivèrn, quand las temperaturas son generalament mai frescas, e la sason umida a l'entorn del solstici d'estiu, pendent los meses mai cauds. Mas aquò es encara aproximatiu: e mai que rars, de climas tropicals amb secada estivala e pluèjas ivernalas existisson de segur: fàcia èst de l'illa d'Hawaii, Illas Canàrias (San Andrés y Sauces, amb 600 mm per an centrats en ivern e una temperatura mejana del mes mai freg de 18,6 °C), centre nòrd de Vietnam, de regions de Brasil, eca. D'autras regions an un regime de pluèjas intermediàrias, amb secada de febrier fins a julhet (dins l'emisfèri nòrd, d'agost fins a genièr dins l'emisfèri sud), las pluèjas començan doncas gaireben tard (comparat al clima tropical tipic de monson) e se perlongant pendent la tardor, fins al començament d'ivèrn (Nomea, Lagunillas e de puntas sud de la peninsula de Bassa Califòrnia, Trincomalee, eca.). Fin finala, existís jols tropics, mas a mai de 10-15° de latitud, de territòris clarament tropicals (perque l'amplitud termica e la latitud son tròp nautas per que se los considèra coma eqüatorials) mas qu'an de precipitacions (abondantas, moderadas, o flacas, sens èsser tròp limitadas per intrar dins l'encastre de l'ariditat) espandidas de biais mai o mens omogenèu.
Fòra d'aquelas particularitats, dins l'encastre general, lo maxim pluviometric es ligat a la preséncia de la (zona de convergéncia intertropicala). Lo regim tropical classic compta alara qu'un maxim, que se plaça al solstici d'estiu, atal las pluèjas d'estiu o d'automna refrescan l'atmosfèra e baissan los mejans termics (es l'ivernada). La sason umida es mas o mens longa, segon la distança al respècte de l'eqüator. Se distriar:
- Las regions mai pròchas de l'eqüator, que son de fach de clima eqüatorial.
- Los climas de monson tropicalas (cal remarcar que la monson pòt tanben pujar fins a las zonas subtropicalas (puslèu supratropicalas).
- Lo clima tropical de sabana (amb, coma vegetacion, de sabanas, o d'espinoses).