Chipre (illa)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Chipre, en grèc Κύπρος, en turc Kıbrıs, es una illa situada dins lo bacin Levantin que constituís la partida la mai orientala de la mar Mediterranèa, sovent considerada coma europèa (politicament e culturalament[1]) mas situada a 69 quilomètres al sud de l'Anatolia (partida asiatica de la Turquia modèrna) e a 104 km a l'oèst de la Siria. Aquesta posicion empacha pas Chipre d'èsser membre de l'Union europèa, de facto per sa partida sud, de jure per tota l'illa. En 2010, èra poblada d’unes 1 100 000 abitants, majoritàriament de Chipriòts grècs (838 897 per la Republica de Chipre), amn una importanta minoritat turca, e tanben de Britanics installats dins d'enclavas militaras jos sobeiranetat de la Corona britanoca. Lo territòri de l'ille es ara divisat entre tres sobeiranatats de facto:
- Aquesta de la Republica de Chipre (75% de la populacion de l'illa), la sola internacionalament reconeguda. Dispausa d'un sètge a l'ONU e es membre de l'Union europèa (UE). Deuriá exercir sa sobeiranetat sus l'ensemble de l'illa; mas contraròtla en practica pas que la partiada miègjornala (unes 53,6 % del territòri. Cal tanben sostraire la superfícia contrarotlafa (la « linha verta ») pels les cascos blaus de l'ONU es a dire 3,7 % de la superfícia totala).
- Aquesta de la partida nòrd (36,3 % del territòri ocupats per l'armada turca dempuèi 1974, e tanben una partida de sa capitala Nicosia) autoproclamada Republica turca de Chipre del Nòrd (RTCN) lo 13 de novembre de 1983, qu'es reconegut pas que per la Turquia. La linha verta dicha « linha Attila », la separa del rèste del país. Es poblada gaireben pas que de Chipriòts d'origina turca (que formavan 18 % de la populacion abans 1974[2]) e per de Turcs eissits de la politica de colonizacion organizada a partir de 1974; un villatge mixte amb minoritat Chipriòta grèga, demora dins la peninsula de Karpassia o Kırpaşa. L'Organizacion de la conferéncia islamica acòrda demûèi 2004, a la RTCN l'estatut d'observator, jol nom d'« Estat turc de Chipre ». L'Azerbaitjan e lo Paquistan son los rares païses presentant lo desir de considerar aquesta Republica autoproclamada coma un Estat destriat.
- Aquesta del Reialme Unit dins las enclavas britanicas d'Akrotiri e Dhekelia: al sud de l'illa (2,7 % d'aquesta), son doas basas militaras britannicas gardadas per l'anciana poténcia coloniala après l'indépendéncia de l'illa. Aquí tanben, unees vilatges mixtes demoran.
Chipre | |
---|---|
Descobridor o inventaire | |
Data de descobèrta | |
Contrari | |
Color | |
Simbòl de quantitat | |
Simbòl d'unitat | |
Proprietat de | |
Fondador | |
Compren | |
Data de debuta | |
Data de fin | |
Precedit per | |
Seguit per | |
Coordenadas | |
Administracion | |
País | Chipre |
Estatut politic | illa parteja de facto entre: * Chipre * chipre del Nòrd * enclavas del Reialme Unit |
Capitala | Nicosia |
Geografia | |
Localizacion | Mar Mediterranèa |
Superfícia | 9 251 km² |
Nombre d'illas | |
Illa(s) principala(s) | |
Còstas | km |
Punt culminant | Mont Olimp (Chipre) (1 952 m) |
Baia principala | |
Lac màger | |
Glacièr principal | |
Demografia | |
Populacion (2010) | 1 102 677 ab. |
Densitat | 119,2 ab./km2 |
Autras informacions | |
Fus orari | UTC +2 |
Descobèrta | Preïstòria |
Sit Internet | {{{sit web}}} |
Lo plan de l'ONU, dich plan Kofi Annan, aprobat per l'Union europèa en 2004, aviá per objectiu d'unificar l'illa abans son integracion dins l'UE: es acceptat per 65 % dels Chipriòtas turcs, que permet una reconeissença legale da l'autonomia del territòri al sen de l'estat chipriòta, e dobrissent la linha verta, mas remandant per 75 % de l’electorat chipriòta grèc parce que limita a 33 % lo nombre de refugiats autorizats a tornar a çò d'eles e recuperar lors bens. De fach, quand, lo 1èr de mai de 2004, la Republica chipriòta dintrèt dins l'Union europèa (pasmensse l'Union europèa se disiá reticenta a acceptar una illa divisada), la partida nòrd se trapèt de facto exclusida. aquesta adesion es deguda subretot en granda partida a las pressions diplomaticas de la Grècia, que menaçava de blocar las 9 autras adesions previstas en 2004 (Chequia, Eslovaquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta, Polonha e Ongria) se Chipre n'èra exclusida per de rason de partiment[3]. Es tanben precisat als tèrmes del protocòl n°10 del tractat d'adesion a l'Union europèa de 2003 que tota l'illa de Chipre aparten de jure a l'Union europèa, e tanben la partida escapant de facto al contraròtle de la republica de Chipre e ont l'acquesit comunautari es ajornat. L'estatut de l'illa es donc vengut un punt de contenciós màger de las relacions entre la Turquia e l'Union europèa. Pasmens sul terren dels progresses foguèrn fachs cap a un estatut federal de facto, las doas entitats avent dobèrt de punts de passatge dins la linha Attila e permetèt als abitants de cada costat d'anar dins l'autre.