País de Canaan
From Wikipedia, the free encyclopedia
Canaan (fenician: o 𐤊𐤍𐤏𐤍, Kanaʻn; Ebrieu: כנען Kənáʻan; Arabi: كنعان Kanʻān) es un tèrme utilizat dins lo Bíblia per descriure la partida de l'Orient Mejan situada entre la Mediterranèa e lo Jordan, abans sa conquista per Josuè e las Tribús d'Israèl sortidas d'Egipte. Lo tèrme ven del nom de Canaan, pichon-filh de Noè. Aquela region correspond mai o mens uèi als territòris d'Israèl, de Palestina, e de l'oèst de Jordania, del sud de Siria e de Liban.
Pels articles omonims, vejatz Palestina (omonimia). |
Se nomena cananeans los abitants d'aquel territòri a l'Edat del Bronze.
Lo gentilici es cananean -a e cananèu -èa, var. cananeu -ea[1]