Betum
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo betum[1] es un assemblatge de materials de natura mai sovent minerala. Rassembla de matèrias inèrtas (gravilhas o agregats coma gravilhons, arenas, etc), e un ligant (ciment, bitum, argela), es a dire una matèria susceptibla de n'aglomerar d'autras coma d'adjuvants que modifican las proprietats fisicas e quimicas de la mescla. Mesclats amb d'aiga, s'obten una pasta, d'omogeneïtat variabla, que pòt, segon lo material, èsser motlada en talhièr (pèira artificiala) o perduda sus l'obrador. Lo betum, alara, fa «presa , es a dire que se solidifica.
- Quand l'argela es utilizada, li dison «tàpia» o «palhabard», benlèu dins lo betums mai ancians.
- Quand lo ciment es utilizat coma ligant s'obten lo «betum de ciment». Quand los agregats utilizats amb lo ligant idraulic son exclusivament d'arenas, alara li dison mortièr.
- Un ligant idrocarbonat (bitum) tanben se pòt utilizar, çò que mena al «betum bituminós».
- Una novèla classa de betum emergís que pren lo nom de geopolimèr. La geopolimerizacion remplaça la cauç per de basas mai poderosas coma lo potassi o lo sòdi, que reagisson amb las argelas per formar una matritz veirenca que liga los grans entre eles[2].
- etc.
Pels articles omonims, vejatz betum & bitum (omonimia). |
Lo betum de ciment associat amb d'acièr permet d'obtenir lo betum armat. Lo betum associat amb de fibras permet d'obtenir de betum fibrat.
Lo betum de ciment es, a l'ora d'ara, un dels materials de construccion mai utilizat al mond (dos terces de las demoranças pel mond[3]). Es tanben lo segond material mineral mai utilizat per l'Òme après l'aiga potabla: 1 m3 per an e per abitant[4]. Son utilizacion energivòra es font de multiples damatges environamental: la produccion del clinker dintrant dins la composicion dels ligants es responsable d’unes 5 % des emissions dels gases d'efièch de sèrra (GES) antropics[5], màger responsables de l'escalfament global. Mai la quita perpetuala d’agregats adaptats coma lo sable, menèt a la subrexploitation de 75 % de las plajas de la Tèrra, destrusent fòrça ecosistèmas litorals.
Lo betum de tèrra es un material que sbrevisquèt mal a la revolucion industriala. Son usatge es motivat per de rasons economicas (material gratuit disponible al quita sòl), ecologics (demandant pas de procediment quimics de transformacion energivòr o polluent e faguent pas de desgalhs non desirables) e politics : interessant pas gaire l'industria, que lo procediment de transformacion complèxe, ni lo comèrci, a cause de sa disponibilitat immediata, es une opcion per exemple pels païses del Tèrç Mond, volent lor independéncia, autonomia e autosufiséncia.