Rescalfament climatic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo rescalfament climatic (var. reschaufament climatic, rescaufament climatic) , es lo fenomèn d'aumentacion de las temperaturas mejanas oceanicas e atmosfericas, del fach d'emissions de gases d'efièch de sèrra excessivas. Aquestas emissions despassan la capacitat d'absorpcion dels oceans e de la biosfèra e aumentan l'efièch de sèrra, loqual empresona la calor a la superfícia terrèstra. Lo tèrme « rescalfamment climatic » designa pus comunament lo rescalfament mondial observat dempuèi lo començament del sègle XX, mentre que l'expression « cambiament climatic » designa puslèu los episòdis de rescalfamment o refrescament d'origina naturala que se debanèron abans l'èra industriala.
Lo Grop Intergovernamental sul Cambiament Climatic concluguèt que "l'influéncia umana sul clima es la principala causa del rescalfament observat dempuèi lo mitan del sègle XX " . Aqueles resultats son estats reconeguts per las acadèmias nacionalas de las sciéncias dels principals païses e son pas contestadas per cap organisme scientific de fama nacionala o internacionala[1] . La mai granda influéncia umana es l'emission de gases d'efièch de sèrra, amb mai de 90% de l'impacte del dioxid de carbòni e del metan. La combustion de combustibles fossils es la principala font d'aquestes gases, las emissions agricòlas e lo desboscament jògan tanben un ròtle important. La sensibilitat del clima a aqueles gases es afectada per las retroaccions, talas que la perda de la cobèrta de nèu, l'aumentacion de la vapor d'aiga e la fonda del permafròst.