![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Hurricane_Katrina_August_28_2005_NASA.jpg/640px-Hurricane_Katrina_August_28_2005_NASA.jpg&w=640&q=50)
Auragan Katrina
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'auragan Katrina foguèt un intens ciclon tropical de la sason dels auragans de l'Atlantic en 2005 que venguèt la catastròfa naturala mai cara e lo cinquen auragan mai murtrièr de l'istòria dels Estats Units d'America.[1] Es tanben lo sièisen auragan de l'Atlantic mai fòrt jamai enregistrat. Faguèt almens 1.836 victimas mortalas pendent lo quite auragan e dins las inondacions ligadas, venguèt atal lo mai murtièr dels EUA dempuèi l'auragan d'Okeechobee de 1928. Lo còst total del passatge de Katrina es estimat a $81.000 milions (USD 2005), gaireben lo doble dels damatges provocats per l'auragan Andrew en 1992.[1][2]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Hurricane_Katrina_August_28_2005_NASA.jpg/640px-Hurricane_Katrina_August_28_2005_NASA.jpg)
Se formèt suls Bahamas lo 23 d'agost de 2005 e passèt pel sud de Florida coma un auragan de Categoria 1 moderat, en causant unas victimas mortalas e d'inondacions abans de s'intensificar rapidament dins lo golf de Mexic. La tempèsta s'aflaquissèt abans de tornar a tèrra coma tempèsta de Categoria 3 lo matin del diluns 29 d'agost al sud-èst de Loïsiana. Causèt de destruccions importantas, subretot a causa de l'onda de tempèsta, sus la còsta del Golf dempuèi lo centre de Florida fins a Tèxas. Lo mai grand nombre de victimas mortalas se localizèt dins la vila de Nòva Orleans (Loïsiana) destruisent lo sistèma de las digas e foguèt inondada catastroficament.[3] 80% de la vila e de las grandas espandidas de las parròquias vesinas demorèron negadas dins l'aiga, e i demorèt alara pendent de setmanas.[3] Pasmens, los damatges mai importants se concentrèron dins los airals litorals, coma las demoranças de primièra linha sus las ribas del Mississipí; de naus e gavarras tustèron contra los bastiments, veituras e ostals getats cap a tèrra, e l'aiga arribèt fins a 10–19 km a l'interior de las ribas.
A l'United States Army Corps of Engineers (USACE), los constructors del sistèma de digas, coma o prevei la lei del Contraròtle de las inondacions de 1965, se demandèt la causa de la destruccion dels sistèmas de proteccion que provoquèt l'inondacion a la Nòva Orleans. La responsabilitat de la rompadura e de l'inondacion foguèt atribuida als los cosses de l'armada en genièr de 2008, mas l'agéncia federala podiá pas èsser responsabla financièrament a causa de son immunitat sobeirana per la Lei de Contraròtle de las inondacions. Tanben se faguèt una enquèsta sus la responsa dels govèrns locals, federals e dels estats, que provoquèt la demission del director Michael D. Brown de l'Agéncia federala per la gestion de las Urgéncias (FEMA) e lo superintendent Eddie Compass del Departament de Polícia de Nòva Orleans (NOPD). Per contra, lo Gàrdia Còsta dels Estats Units d'America (USCG), lo Centre Nacional d'Auragans (NHC) e lo Servici Nacional de Meteorologia (NWS) foguèron generalament lausdas per lors accions, previsions precisas e de punts d'actualitat nombroses.[4]
Cinc ans après lo passatge de l'auragan, de centenats de residents desplaçats de Mississipí e de Loïsiana vivián encara dins de lotjaments temporaris. La reconstruccion de cada seccion de la zòna sud de Loïsiana foguèt abordat dins lo rapòrt tecnic final del còs de l'armada LACPR identificant las zònas que tornèron pas èsser bastidas e los airals e edificis que se cal auçar.[5]