Arquimèdes
From Wikipedia, the free encyclopedia
Arquimèdes de Siracusa (en grèc: Ἀρχιμήδης/Arkhimếdês), nascut a Siracusa vèrs 287 av. J.-C. e mòrt a Siracusa en 212 av. J.-C., foguèt un scientific grèc de Sicília de l'Antiquitat, fisician, matematician e engenhaire.
Entre sei domenis d'estudi en fisica, se pòt citar l'idrostatica, l'estatica e l'explicacion dau principi dau paufèrre. Se li atribuís la concepcion de divèrs dispositius innovants, coma lo vitz d'Arquimèdes.
Se considèra generalament Arquimèdes coma lo pus grand matematician de l'Antiquitat e un dei pus grands de totei lei temps [1],[2]. Utilizèt lo metòde d'exaustion per calcular l'aira sota un arc de parabòla per mejan de la soma d'una seria infinida e balhèt un enquadrament de pi d'una precision remarcabla[3]. Introduguèt tanben l'espirala que pòrta son nom, de formulas per lei volums limitats per lei superfícias de revolucion e un sistèma engenhós per exprimir de nombres fòrça grands.
A diferéncia de seis invencions, leis escrichs matematics d'Arquimèdes foguèron gaire coneguts dins l'Antiquitat. Lei matematicians d'Alexàndria leis avián legits e citats, mai la premiera compilacion foguèt facha ren qu'en 530 après Jèsus Crist per Isidòr de Milet, mentre que lei comentaris de l'òbra d'Arquimèdes escrichs per Eutocius au sègle VI durbiguèron per lo premier còp l'òbra d'Arquimèdes a un public pus larg. Lo nombre pron reduch de còpias de l'òbra escricha d'Arquimèdes qu'an subreviscut a travèrs l'Edat Mejana es estat una fònt poderosa d'inspiracion per lei scientifics de la Renaissença[4], mentre que la descubèrta en 1906 d'òbras inconegudas d'Arquimèdes dins lo palimpsèst d'Arquimèdes a balhat d'idèas novèlas sus lo biais qu'obtenguèt de resultats matematics[5].