Annibal Barca
From Wikipedia, the free encyclopedia
Annibal Barca (en fenician 𐤇𐤍𐤁𐤏𐤋 Ḥannībaʿl significa « qu'a la favor de Baal[1] » e barqa, « tròn[2] »), plan sovent nomenat Annibal, nascut en 247 AbC a Cartage (al nòrd-èst de la Tunis actuala en Tunisia) e mòrt per suicidi en 183 AbC[3],[4][5] en Bitinia (près de la Bursa actuala en Turquia), foguèt un general e òme politic cartaginés, sovent considerat coma un dels mai grands tacticians militars de l’istòria.
Pels articles omonims, vejatz Annibal. |
Visquèt dins un periòde de tension dins lo Bacin Mediterranèu, alara que Roma començava d'impausar sa poténcia en Mediterranèa occidentala: aprèp la presa de Sicília e de Sardenha, consequéncia de la Primièra Guèrra Punica, los Romans envièron de tropas en Illiria e contunhavan la colonizacion de l'Itàlia del Nòrd. Elevat, segon la tradicion istoriografica latina, dins l'òdi de Roma, èra, segon sos enemics, a l’origina de la Segonda Guèrra Punica que los Ancians nomenavan « guèrra d’Annibal ».
A la fin de l’an 218, daissèt Ispània amb son armada e traversèt los Pirenèus, puèi los Alps per anar al nòrd d’Itàlia. Pasmens, capitèt pas a prene Roma. Segon qualques istorians, Annibal possedava pas alara lo material necessari a l’ataca e al sètge de la vila[6].
Per John Francis Lazenby, seriá pas lo manca d’equipaments, mas aquel de l'avitalhament e son ambicion politica qu'empachèron Annibal d’atacar la ciutat[7]. Mas, capitèt a mantenir una armada en Itàlia pendent mai d’una decenni pasmens sens arribar a impausar sas condicions als Romans. Una contra ataca d'aqueles darrièrs l'obliguèt a tornar cap a Cartage ont foguèt fin finala desfach a la batalha de Zama, en 202 AbC.
L’istorian militar Theodore Ayrault Dodge li donèt l'escai de « paire de l'estrategia[8] » a causa que son mai grand enemic, Roma, adoptèt enseguida qualques elements de sa tactica militara dins son pròpra arsenal estrategic. Aquel eretage li balhèt una reputacion fòrta dins lo monde contemporanèu ont èra considerat coma un grand estratègi par de militars coma Napoleon Bonaparte e lo duc de Wellington. Sa vida serviguèt mai tard de sinòpsis a fòça films e documentaris.