Alèp
From Wikipedia, the free encyclopedia
Alèp (arabi: حلب; transliterat Ḥalab), es la vila pus granda de Siria[1] e la capitala del Governorat d'Alèp, lo pus poblat de Siria. Amb una populacion oficiala de 2 301 570 abitants (estimacion de 2005), espandida a mai de 2,5 milions dins l'airal metropolitan, es tanben una de las vilas pus grandas de Levant[2][3]. Pendent de sègles, Alèp foguèt la pus granda vila de la Granda Siria e la tresena de l'Empèri Otoman, après Constantinòble e Lo Caire[4][5][6]. E mai que relativament pròcha de Damasc en distància, Alèp es desparièra de per son identitat, arquitectura e cultura, fargada per una istòria e una geografia diferentas.
Alèp حلب | |
---|---|
Descobridor o inventaire | |
Data de descobèrta | |
Contrari | |
Color | |
Simbòl de quantitat | |
Simbòl d'unitat | |
Proprietat de | |
Fondador | |
Compren | |
Data de debuta | |
Data de fin | |
Precedit per | |
Seguit per | |
Coordenadas | |
. | |
Geografia fisica | |
Coordenadas | 36° 13′ 00″ N, 37° 10′ 00″ E |
Superfícia | 190 km² |
Geografia politica | |
País | Siria |
governorat | Governorat d'Alèp |
Geografia umana | |
Populacion (estimacion 2017) |
1,800,000 ab. |
Autras informacions | |
http: |
Alèp es una de las vilas pus vièlhas del mond, benlèu abitada dempuèi lo millenni VI abC[7]. D'excavacions a Tell as-Sawda e Tell al-Ansari, just al sud de la vila vièlha d'Alèp, mostrèron que l'airal es ocupat dempuèi al mens la fin del millenni III abC[8]; e Alèp es tanben mencionada dins las tauletas cuneïformas descobèrtas a Ebla e en Mesopotamia, que la ciutat i es citada per sas capacitats comercialas e militaras[9]. Una tan longa istòria es probablament deguda a sa situacion de punt estrategic dins lo negòci a mièg camin entre la Mar Mediterranèa e Mesopotamia.
L'importància istorica de la vila es tanben deguda a sa situacion geografica a la fin de la Rota de la Seda, que passava per l'Asia Centrala e Mesopotamia. Quora s'inaugurèt lo Canal de Suèz en 1869, lo comèrci venguèt maritim e Alèp comencèt de declinar dapasset. A la casuda de l'Empèri Otoman après la Primièra Guèrra Mondiala, Alèp daissèt son rèirepaís al nòrd a la Turquia modèrna, e un important camin de fèrre que la religava a Mossol. Puèi en 1940 perdèt son principal accès a la mar, Antiòquia e Alexandreta (Iskenderun), tanben en Turquia.
Pendent la Batalha d'Alèp la vila patiguèt de destruccions massisas,[10] e foguèt la vila pus tustada per la Guèrra civila siriana. En decembre de 2016, après un ofensiva victoriosa, lo governament sirian acabèt de prene lo contraròtle total de la vila.