From Wikipedia, the free encyclopedia
La pianta de brugn (Prunus domestica L., 1753) a l’è ona pianta de la famiglia di Rosacei[1] che la prodùss di frutt conssùd cont el nòmm de brugna.
L’è originaria de l’Asia, in partìcolar de la zòna del Caucaso, e poeu l’hà taccàa a vèss coltivada anca in Siria, soratutt a Damasch. I Romàn, lì adrée al 150 innanz de Crist., l’hànn misa denter in de l’area del mar Mediterrani, ma hinn stà i Cavalièr de la Primma Crosada che l’hànn menàda in tutta l’Euròpa lì adrée 1200 d.C., per prima ròbba in Francia, poeu in Germania e in di alter región. La varietà Juliana la riva (forsi selvadega) in l’Euròpa centràl, fin a la Danimarca e la Scandinavia meridionàl. L’origin de la paròlla brugna a l’è on poo incèrta: facilment la deriva de la radìs indoeuropea prus, brusà, de la quàl la deriva anca la paròlla greca pyrsòs, ross, colór del foeugh ardént. La pianta de brugn l’è on alber coltivàa in Europa in di temp pussée indrée come che ‘l se pò capì anca del confrónt con di alter lenguv neolatìn (Francés o Romén per esempi).
El frutt el gh’hà dent i vitamìn A-B1-B2 e C e on quàj sal mineràl: el potassi, el fòsforo, el calcio e ‘l magnesio. La polpa de la brugna la gh’è ùtil al fìdegh de compì el procèss del butì de la bila.- Citazione necessaria-
L'alber di brugn el gh’hà la forma tipica a ombrèlla o a alberèll, de media grandèzza: infra i 3-4 e i 6-8 meter d’altèzza second la varietà.
L’è ‘na pianta di vòlt gruppolenta, e la gh’hà di fior de sòlit bianch che nassen giamò a l’inviada de la primavera.
I frutt de forma ovàl o sferega madùren de giugn a la fin de settember segond la varietà e la raccòlta la ven effettuada divèrsi vòlt. I frutt pòden rivà fin a ‘vègh ‘na grandèzza de 8 cm e de sòlit gh’hànn on savór dolz, ancabèn ‘na quàj verietà l’è agra e la gh’hà besògn de vegnì cossuda cont el sucher per vèss commestìbil. Tucc i varietà de Prunus gh’hànn denter ona somenza assée granda.[2]
Quèll frutt chì el ven cattàa infra giugn e ottober, con la possibilità de ottegnì fin a 5 raccòlt. Al fin de stabilì el grad de maduranza, i vegnen valutàa el grad de rifrazion, la resistenza de la polpa (misurada cont el penetròmetro), el rappòrt sòlid solubil/acidità totàl e a la fin la variazion del colór de fond de la scòrza del frutt. La primma raccòlta de sòlit l’è quèlla pussée bona, fin a rivà poeu ai ultìmm che gh’hànn di frutt de scarsa qualità. Dato el savór de la polpa, a conservà in frigorifer quèll frutt chì el servìss aquàs nagòtt, de già che la polpa la tend a vegnì brunenga.
Generalment, la coltivazion de la pianta di brugn la ven trada innanz per mèzz de chi tècnich chì:
Quant a l’irigazion, a l’è fondamentàl in del cors del perìod de la fiorida. La potadura l’è divèrsa segond la specie. Per el prunus europeo a l’è importànt lassà ‘na bona quantità de gèmm.
‘Na quàj cultivar l’è originaria de l'Asia, di àlter de l'Euròpa o de l'America. Modell:Citazione necessaria
I prunus vegnen de divèrsi speci miss insèma a fa su trìi categurij principàj[3]:
El prunus in Italia el se troeuva soratùtt in Emilia-Romagna e Campania; l’è interessanta anca la produzion in Trentin (Dro-Basso Sarca)[3].
Inèst in sul prunus cerasifera | Fior | Brugn |
Infra i fitòfag de la pianta de brugn a gh’è el ragnètt de la pianta di brugn (Aculus fockeui), l'afid verd de la pianta de brugn (Brachycaudus helychrysi), l'àfid farinós de la pianta di brugn (Hyalopterus pruni), la coccinilia de la pianta di brugn (Sphaerolecanium prunastri), la mosca mediterranea de la frutta (Ceratitis capitata), el vèrmen di brugn (Grapholita funebrana), l'hòplocampa di brugn (Hoplocampa minuta) e ‘l capnòdio Capnodis tenebrionis). E poeu gh’è anca i lepidòtter, infra de lor la tegoeura.
(in sui cino-giappones), Moniliniosi, con Monilinia laxa e Monilinia fructigena, e poeu anca i lepidòpter, infra de lor la tignoeula e i àfid.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.