léngoa From Wikipedia, the free encyclopedia
O Catalàn (Català) o l'è 'na léngoa do grùppo lengoìstico italico òcidentâle.
ZE |
Sta pàgina a l'é scrîta in zenéize |
| Catalàn Català | |
|---|---|
| Pronónçia | /kətəˈla/ |
| Parlòu in |  Spàgna Andòra Frànsa Itàlia
|
| Regioìn |  Catalògna.svg){kind=small} Pàize Valençiàn Îzoe Baleâri Aragónn-a Mùrçia Ocitània Sardegna
|
| Parlànti | |
| Totâle | ~10.000.000 (2018) |
| Parlànti L1 | 4.100.000 (2012) |
| Clasificaçión | |
| Filogénexi | Léngoe indoeuropee Grùppo Italico Romànse Òcidentâli Galloromànse Òcitàn-romànse Catalàn |
| Sudivixón | Òcidentâle Òrientâle |
| Còdichi de clasificaçión | |
| ISO 639-1 | ca
|
| ISO 639-2 | cat
|
| ISO 639-3 | cat (EN)
|
| Linguist List | cat (EN)
|
| Glottolog | stan1289 (EN)
|
| Linguasphere | 51-AAA-e
|
| Estræto in léngoa | |
Diciaraçión universâle di dirìtti umâni, art. 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. | |
 | |
Léngoa ofiçiâ de Andòrra, a l'è parlâ in Spàgna (inte regioîn de Catalògna, Comunitæ Valençiànn-a, Îzoe Baleari e, parçialménte, Aragónn-a), into sùd da Frànsa, in Itàlia (inta çittæ de Alghero) in Sardegna e da divèrsci emigræ d'òrigine sàrda, catalànn-a e valençiànn-a inte tùtto o móndo.
A léngoa catalann-a a l´ea za parlâ into secolo IX in sciô N.-E da Penîzoa Iberica e o Sud da Gallia. Ma a seu òrigine -e manco quella di nommi Catalunya/catalàn[1] a no l´é ciæa.
Pe dötrei lengoìsti o catalàn o formieiva insémme a-o provensâ (òcitan) una sola lengoa, de votte ciamâ "llengua llemosina" - sto nomme chi o l'é stæto adeuviòu da-o catalàn Ramon Vidal inta seu Razos de trobar, ch'a l'é a primma gramàtica in sce 'na lengoa romanza:
La parladura francesca val mais et [es] plus avinenz a far romanz et pasturellas, mas cella de Lemosin val mais per far vers et cansons et serventes. Et per totas las terras de nostre lengage son de maior autoritat li cantar de la lenga lemosina.[2] [3]
August Wilhelm von Schlegel o l'à conscideròu ch´o catalàn o l'éa 'n dialetto provensâ:
Le provençal. le limousin, le catalan, formoient un seul dialecte central dans l'Europe latine.[4]
Friedrich Christian Diez o l'aiva a mæxima opinión Inta primma ediçión da seu Grammatik der romanischen Sprachen -inta segónda o l'à cangòu o seu pài.[5] Pe Alfred Morel-Fatio o catalàn o saieiva a lengoa (òcitann-a) portâ da-i franchi ch´aivan reconquistòu o N.-E da Penîzoa ibèrica - quélla ch'a saieiva stæta ciamâ Marca Hispànica. De maniman che a reconquista a l'anava avanti, a léngoa a saieiva stæta portâ ciù a Sud - e dappeu a València e e Îzoe Baleari
Das Catalanische gehört zur gallo-romanischen und nicht zur hispanischen (castilianisch-portugiesischen) Familie; es ist auch kein Mittelglied zwischen beiden, sondern eine blosse Spielart des Provenzalischen. Die politischen Verhältnisse, die im 8. und 9. Jahrhundert in der spanischen Mark die Gründung unabhängiger, wenn auch dem Namen nach den letzten Karolingern und den ersten Kapetingern unterworfener Staaten herbeiführten, erklären, warum von Hause aus die Einwohner Septimaniens und der Mark dieselbe Sprache redeten.[6]
Meyer-Lübke o l'à condivizo pe quarche tenpo sta opinión chi.
Östlich geht es allmählich in Roussillon ins Katalanische über. Dieses selbst ist ein im VIII. Jahrhundert nach Spanien gebrachtes Provenzalisch[7]
Jo em vaig adherir a Morel-Fatio: "El català és un provençal portat a Espanya el s. VIII, que avançà progressivament cap al sud amb la lluita dels reis aragonesos contra ela àrabs", i més tard situava el català com a dialecte provençal[8]
Pe âtri lengoisti o catalàn o se saieiva formòu inte´n moddo indipendente -come se vedde inta continoaçión do testo do Meyer-Lübke:
Per contra, Saroïhandy ha suprimit en la 2ª ed. del Grundriß de Gröber el fragment de Morel-Fatio abans esmentat, i l´ha substituït pel següent: "Malgrat les diferències que avui separen del castellà la llengua parlada actualment a Catalunya, creiem que no hi ha cap motiu per excloure-la de les llengües hispàniques. Es va desenvolupar, segurament, al territori muntanyenc del país [..] Les estretes relacions polítiques que durant molt de temps han vinculat el Rosselló i la Cerdanya francesa amb Catalunya expliquen, d´altra banda, per què es parla la mateixa llengua a ambdues bandes dels Pirineus orientals"[9]
Dötrei lengoisti ciù atoâli ch'àn studiòu a toponimia e o lescico di primmi testi én arivæ a-a concluxón chò-u catalàn a l'é 'na lengoa indipendente ch'a l'existeiva za primma da riconquista franca, e chò-u seu teritöio iniçiâle o l'ea no sôlo e montagne do Pirineo, ma squæxi tutta a Catalogna d'ancheu - levòu dötrei brìcchi donde s'é parlòu pe bén bén di sécoli 'na lengoa squæxi pægia a-o basco, e do Sud da Catalogna, dove se parlava o Mosarabo[10]
Dins del Principat solament els parlars de la vall de l´Ebre foren plenament mossàrabs. [..] La zona de transició que comprèn les comarques del Camp, la Conca de Barberà [..] territoris ocupats llargament pels sarraïns, és catalana d´una manera molt predominant. Aquest darrer fet és important perquè ens fa veure que el català no és una llengua marginal sorgida de les profunditats de les valls pirinenques [..] ni és tampoc un dialecte occità importat, arran de la conquesta franca, a la Catalunya Vella per repobladors. Rohlfs expressava la seva opinió sobre el parentiu del català amb les llengües gal.lo-romàniques: "Das Katalanische ist in der Hauptsache eine "dépendance" des Provenzalischen". La idea que el català és [..] una dependència de l´occità és tan antiga com ho és l´ús sorprenent del terme llemosí fent referència al català medieval literari [..] però no és gens clar que [Rohlfs] considerés correcta la teoria segons la qual la incorporació de l´anomenada Marca Hispànica a l´Imperi [..] i l´entrada de repobladors foren del tot decisius en la formació del català [..] si hi hagués hagut alguna mena de substitució lingüística, la toponímia de la Catalunya Vella ho hauria posat de manifest com ho fa la toponímia de les comarques meridionals.[11]
Cómme se sæ, e dôe léngoe, catalàn e òcitàn, éan za despægie quande l´é stæto scrîto i primmi testi leterâi catalèn, Les Homilies de Tortosa[12] e Les Homilies d´Organyà[13] , e queste dôe òpie son, parçialmente, de traduçioìn o adatamenti de testi òciten
Hi ha un fet significatiu; que al final del segle XII se senti la necessitat de traduir al català homilies provençals: calia fer-les del tot intel.ligibles. Les Homilies d´Organyà deuen ser una de les més antigues traduccions entre llengües romàniques[14]
A somegiànsa tra e dôe lengoe, però, a no l´é messa in dùbio da nisciùn, e Pèire Bèc o l´à parlòu d´un ensemble occitano-roman
el català suposa una llatinitat més afí a la llatinitat de l´Occitània . és possible d´observar aquesta afinitat no solament en aquells trets lèxics compartits [..] que podem conjecturar relativament antics, com és el cas de vulgarismes com bellus o manducare o la preferència de precari sobre rogare, sinó també en aquells que d´alguna manera ens consta que són tardans, com és ara parabolare (substitut de fabulare, que continua en el castellà hablar), verb que no podia haver-se propagat abans de la implantació general del cristianisme.Potser és encara més tardà l´ús de la preposició apud en lloc de cum, o el de semper amb el significat de 'tot seguit', 'immediatament', que presenta el català medieval sempre, o el del verb tropare 'trovar'. [15]
Tout devient plus simple si l´on inscrit le catalàn, comme nous le faisons, dans un ensemble occitano-roman [..] intermédiaire, par définition, entre le gallo-roman proprement dit (langue d´oïl) et l´ibéro-roman (espagnol et portugais): le nord-occitan étant le complexus dialectal le plus celtisé, le groupe catalan et gascon le plus ibérisé[16]
Gerhard Rohlfs o l´à visto o catalàn come ´na lengoa seu de l´òcitan che, into mæximo tenpo, a l´à de fòrti ligammi con l´aragonéize e o gascon:
catalan et provençal se présentent à nous comme deux soeurs germaines [17]
Dans beaucoup de faits linguistiques [..] on peut constater une corrélation surprenante entre le gascon et les idiomes de l´Espagne du Nord (aragonais, catalan)[18]
Dötræ caraterìstiche e paragoìn co-e léngoe vexinn-e, con ezénpi in catalàn da giornâ d´ancheu e in quello di primmi tenpi[19]
sí pres mils [catalàn d´o di d´ancheu: Millor] Mir Arnall que jo no.l li doné [..] et són rancunós [..] de les forces que fa [..] del servici del kastel et del Pug [ancheu: Puig]
Tant en la vocal E (mils <MELIUS) com en la O (Pug <PODIU) ja s´ha donat el tancament (E breu + iod>i; O breu + iod>u) [Greuges de Guitard..]
Arcuni vêgi testi prezentan e forme Faita (antîga) e Feta (quella do catalàn d´ancheu), ma inti tutti doî i câxi fòscia a prononçia a l´êa ancon Feita
Per mal che Mir Arnall m´avia fait et dict Qaunt al grup primari CT, solament apareix gràficament l´estadi -ai-, mentre que des del punt de vista fonètic, Coromines creu que el pas a -ei- es devia donar entre el segle IX i X [Greuges de Guitard..]
axí co lo bispe feta la à escriure Costa de creure que la forma feta, amb reducció de la i de feita (FACTA), fos ja vigent a l´àrea del bisbat d´Urgell [..] tots els altres documents en català dels segles XI-XIII publicats per J. Miret i P. Pujol presenten sense excepció les formes feit, feita [Jurament de pau..]
scritures són ensems fetes en nom damsdús La forma fetes (v 3) (FACTAS), en lloc de feites, deu ésser una simplificació gràfica únicament, perquè llavors la iod encara no s´havia assimilat a la vocal anterior en la pronúncia. [Liber iudiciorum]
ke greu és a kosir [Kosir a l´é ´na pòula do catalàn antîgo ch´a l´é equivalente de òcitàn Causir e françeize Choisir] contrasta amb el manteniment d´aquest diftong en occità, àdhuc en gascó [Liber iudiciorum]
[Als Greuges de Guitard] Hi ha diversos exemples de plurals que presenten la grafia -as (las folias) [.. ] que hem d´interpretar com una persistència gràfica llatinitzant, car la pronúncia ja era E [..] com podem comprovar en els casos que sí que empren -es
Aquest text [Liber iudiciorum] presenta regularment el tancament d´A llatina en E en síl.laba final davant consonant, fenòmen que afecta els plurals femenins akeles 'aquelles' [..] es tracta d´un fenòmen [..] no compartit per les llengües romàniques veïnes [..] Respecte de les terminacions verbals, no presenten aquesta inflexió A →e [..] les formes de 6ª persona: conkistan 'conquisten' [..] Per contra [..] presenten la ternimació -en no pas -on com en occità) acrexen, deuen [..]
Aissí com jo.l.i avia comanad malgrat que la majoria d´exemples encara presenten gràficament la geminació de l´estadi intermedi (comannà) [..] ja hi ha casos on apareix la forma simple [Greuges de Guitard]
El nostre document [Liber iudiciorum] presenta el periode de transició [..] perquè la primera d´aquestes solucions apareix encara en les formes comenna (COMENDAT) [..] i la reduïda -n- en el mot graneza
A l'êa generâle inti squaexi tûtti i primmi testi, con quàrche eceçión (e pòule Vino, o into Liber iudiciorum composicion, possession
treva & paz tenré & a mons òmens tener la mannaré La grafia z en posició final representa el so africat [d] [..] al mot paz (PACE) [..] que aviat es transformarà en -u: pau [Jurament de pau..]
li seus hereds o auran ab entegre En el cas d´hereds 'hereus' (HEREDES) la d representa un so sonor fricatiu que seguidament, ja en el segle XII, va esdevenir [w] en posició final [Liber iudiciorum]
O s´atreuva in tutti i vêgi testi, de votte in conbinaçión cò-u pronomme Hi (unn-a conbinaçión scentâ in catalàn atoâle):
acsí com damont és escrit, & hom líger-i o pod [ancheu: Ho pot llegir] [Jurament de pau..]
Vaig cantar 'ò cantòu' -Vas cantar -Va cantar -Vam (o Vàrem) cantar -Vau (o Vàreu) cantar -Van cantar
(e forme de 4ª e 5ª personn-a se spostan da coniugaçión normâle do verbo, ch´a l´é Anem e Aneu)
e forme senplixi (quelle adeuviæ inti vêgi testi) Cantí, Cantares, Cantà, Cantàrem, Cantàreu, Cantaren én ancon in ûzo sorviatutto inte varietæ valençiann-e e inti scrîti formâli. In algueréize s´adeuvia e forme de pasòu proscimo (êse ò avéi + partiçìpio)
Pe Ronjat sta chi a saieiva unn-a de caraterìstiche che diferençian catalàn e òcitàn, ma o pasòu cò-u verbo Anar o s´atreuva in quarche dialetto gascon ò d'origine alpinn-a: prezénpio in quello da Guardia Piemontese (prov. Cosenza): aíer vau chanta, 'vêi ò cantòu'[24]. Ascì in quarche dialetto aragonéize.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
