xopar

Catalan

Etymology

Probably from a Vulgar Latin *exsuppāre, from Late Latin suppa, of Germanic origin. First attested in 1617.^[1]

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ʃuˈpa]
• IPA^(key): (Balearic) [ʃoˈpa]
• IPA^(key): (Valencia) [t͡ʃoˈpaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

xopar (first-person singular present xopo, first-person singular preterite xopí, past participle xopat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

1. (transitive) to soak, drench

   Synonym: mullar

2. (transitive) to wet, moisten

Conjugation

infinitive			xopar
gerund			xopant
past participle				masculine		feminine
		singular		xopat		xopada
		plural		xopats		xopades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	xopo	xopes	xopa	xopem	xopeu	xopen
	imperfect	xopava	xopaves	xopava	xopàvem	xopàveu	xopaven
	future	xoparé	xoparàs	xoparà	xoparem	xopareu	xoparan
	preterite	xopí	xopares	xopà	xopàrem	xopàreu	xoparen
	conditional	xoparia	xoparies	xoparia	xoparíem	xoparíeu	xoparien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	xopi	xopis	xopi	xopem	xopeu	xopin
	imperfect	xopés	xopessis	xopés	xopéssim	xopéssiu	xopessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	xopa	xopi	xopem	xopeu	xopin
	negative (no)	—	no xopis	no xopi	no xopem	no xopeu	no xopin

    Conjugation of xopar (first conjugation)

Derived terms

• xapotejar
• xop
• xopada
• xopet
• xopina
• xopoll

 

References

1. “xopar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024

Further reading

• “xopar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “xopar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “xopar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.