llaurar

Catalan

Etymology

Inherited from Old Catalan laurar, from Latin labōrāre. Doublet of laborar, a borrowing.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ʎəwˈɾa]
• IPA^(key): (Valencia) [ʎawˈɾaɾ]
• Homophone: llaurà
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

llaurar (first-person singular present llauro, first-person singular preterite llaurí, past participle llaurat)

1. to plough, to till

Conjugation

infinitive			llaurar
gerund			llaurant
past participle				masculine		feminine
		singular		llaurat		llaurada
		plural		llaurats		llaurades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	llauro	llaures	llaura	llaurem	llaureu	llauren
	imperfect	llaurava	llauraves	llaurava	llauràvem	llauràveu	llauraven
	future	llauraré	llauraràs	llaurarà	llaurarem	llaurareu	llauraran
	preterite	llaurí	llaurares	llaurà	llauràrem	llauràreu	llauraren
	conditional	llauraria	llauraries	llauraria	llauraríem	llauraríeu	llaurarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	llauri	llauris	llauri	llaurem	llaureu	llaurin
	imperfect	llaurés	llauressis	llaurés	llauréssim	llauréssiu	llauressin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	llaura	llauri	llaurem	llaureu	llaurin
	negative (no)	—	no llauris	no llauri	no llaurem	no llaureu	no llaurin

    Conjugation of llaurar (first conjugation)

References

• “llaurar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “llaurar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “llaurar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “llaurar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.