Àlex Casanovas

Àlex Casanovas (Barcelona, 12 de març de 1964) és un actor català de teatre, cinema i televisió.

Àlex Casanovas

Biografia
Naixement	12 març 1964 (60 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	presentador de televisió, actor de teatre, actor, actor de cinema
Ocupador	TV3 Netflix Antena 3 Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya

Biografia

Va iniciar la seva activitat teatral al grup de teatre aficionat d'Alella.^[1] Professionalment, va debutar l'any 1985 amb el muntatge de la companyia de teatre infantil La Trepa Pum xiviricu.^[2] Destaca la seva participació en muntatges teatrals com El despertar de la primavera, Antígona, El misantrop, El banquet de Plató; El zoo de cristal, Pel davant i pel darrera o Un tranvía llamado deseo, obra amb la qual va ser guardonat amb el Premi Max 2012 al millor actor de repartiment,^[3] entre altres.^[1]

Va participar en El mercader de Venècia, de William Shakespeare, dirigida per Rafel Duran, al Teatre Nacional de Catalunya.^[1] Abans d'estrenar Bona gent (2013), anteriorment havia treballat a Dispara/Agafa tresor/Repeteix, de Mark Ravenhill, amb la direcció de Josep Maria Mestres, estrenat al Teatre Lliure.^[1] També va treballar en diverses produccions televisives, com El cor de la ciutat; Majoria absoluta; Temps de silenci; La memòria dels Cargols; Nissaga de poder; La vida en un xip; Glasnost o Vostè jutja.^[1] Pel que fa al cinema, una de les seves últimes interpretacions ha estat a Fènix 11·23,^[1] per la qual va estar nominat als Premis Gaudí de 2013, i a la pel·lícula històrica Barcelona 1714. També va participar a Susanna (1995), i Kika (1993), de Pedro Almodóvar.^[1]

Des del 2014, Àlex Casanovas presideix l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), càrrec que va tornar a renovar el 2022. Dos anys més tard, durant el seu mandat, aquesta entitat va passar a denominar-se Associació de Professionals de la Interpretació i la Direcció de Catalunya per aglutinar més perfils professionals del sector.^[4][5]

Obres

Teatre

• 2022. Cartes d'amor, d'A.R Gurney. Direcció: Marc Rosich i Jordi Andújar.
• 2016. Caiguts del cel, de Sébastien Thiery. Dir. Sergi Belbel.
• 2013. Bona Gent, de David Lindsay-Abaire. Direcció: Daniel Veronese.
• 2005. Sóc el defecte, de Manuel de Pedrolo. Dir. Joan Maria Gual. Brossa Espai Escènic.
• 2005. Surabaya, de Marc Rosich. Dir. Sílvia Munt. Teatre Romea.
• 2003. Acosta't, de Patrick Marber. Dir Tamzing Thounsed.
• 2003. Pel davant i pel darrera, de Michael Frayn. Dir. Alexander Herold.
• 2002. Amb pedres a les butxaques, de Marie Jones. Dir. per Roger Peña.
• 1998. La reina de la bellesa de Leenane, de Martin Mc.Donag. Dir. Mario Gas.
• 1997. Un espíritu burlón, de Noël Coward. Dir. Manuel Angel Egea.
• 1997. Precisament avui, de Josep Maria Benet i Jornet. Dir. Ferran Madico.
• 1996. Dos en un balancí, de W. Gibson. Dir. Boris Rotenstein.
• 1994. Othel·lo, de W.Shakespeare. Dir. Mario Gas.
• 1994. El zoo de Cristal, de Tennessee Williams. Dir. Mario Gas.
• 1992. El temps i els Conway, de J.B Prietsley. Dir. Mario Gas. .
• 1990. Maria Estuard, de F. Schiller. Dir. Josep Montanyès.
• 1990. El banquet, de Plató. Dir. Iago Pericot.
• 1989. Lorenzàccio, Lorenzàccio, d'A. de Musset i Graells. Dir. Lluís Pasqual.
• 1989. El Misantrop, de Molière. Dir. J.M. Flotats.
• 1988. Lorenzàccio, d'Alfred de Musset. Dir. J.M.Flotats.
• 1987. Antígona, de Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé.
• 1986. El despertar de la primavera, de Franz Wedekind. Dir. Josep Maria Flotats.

Cinema

• Barcelona 1714 (Dir. Anna M. Bofarull, 2019)
• Fènix 11·23 (Dir. Joel Joan Juvé, 2012)
• Xtrems (Dir. Abel Folk i Joan Riedweg, 2009)
• Volando voy (Dir. Miguel Albadalejo, 2004)
• The City of No Limits (Dir. Antonio Hernández, 2001)
• The Other Side (Dir. Salvador García, 2000)
• Pels pèls (Dir Antoni Janés, 1998)
• Confidències (Dir. Josep Guirau, 1996)
• Susanna (Dir. Antonio Chavarrías, 1995)
• Assumpte intern (Dir. Carles Balagué, 1995)
• L'enfonsament del Titanic (Dir. Antonio Chavarrías, 1993)
• Ainsi soient-elles (Dir. Patrick Alessandrin, 1993)
• Kika (Dir. Pedro Almodóvar, 1993)
• Ni un pam de net (Dir. Raimon Masllorens, 1992)
• La febre d'or (Dir. Gonzalo Herralde, 1991)
• El llarg hivern (Dir. Jaime Camino, 1991)
• Chatarra (Dir. Félix Rotaeta, 1991)
• Manila (Dir. Antonio Chavarrías, 1990)

Televisió

• El cor de la ciutat. (2000-2010)
• Majoria absoluta. Dir. Sònia Sànchez. TV3. 2003.
• Temps de silenci. Dir. Xavier Borrell. TV3. 2001.
• La memòria dels Cargols. Dir. Joan Lluís Bozzo. TV3. 1999.
• Pirata (TV-movie). Dir. Lluís Ma. Güell. TV3. 1998.
• Loco de atar. Dir. Lluís Ma. Güell. TVE. 1996.
• Estació d'enllaç. Dir. Sílvia Quer. TV3. 1996.
• Nissaga de poder. Dir. Sílvia Quer. TV3. 1996.
• Jo seré el seu gendre. Dir. Jordi Frades. TV3. 1992.
• Qui?. Dir. Pere Planella. TV3. 1990.
• La vida en un xip. Dir. Lluís Ma. Güell. TV3. 1990.
• Glasnost. Dir. Lulú Martorell. TVE .1989.
• La claror Daurada. Dir. Antoni Chic. TVE. 1989.
• Vostè jutja. Dir. Esteve Durán. TV3.1988.
• Una historia particular. Dir. J.M. Benet i Jornet. TVE .1987.
• Los favoritos de Midas. Dir. Mateo Gil. Netflix. 2020

Guardons

Premis

• 2013: Premi Max al millor actor de repartiment per Un tramvia anomenat Desig^[6]

Nominacions

• 2013: Gaudí al millor actor per Fènix 11·23

Referències

1. «Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya 2013». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 8 setembre 2013].
2. «dispara / agafa tresor / repeteix» p. 10. Teatre Lliure.
3. «Álex Casanovas Ganador del premio a Mejor actor de reparto de la XV edición 2012». Premios Max.
4. «Àlex Casanovas renueva como presidente de l'Associació d'Actors i Directors Professionals». Europa Press. 28/02/2022.
5. «El (re)canvi de l’AADPC». Núvol. 29/10/2024
6. El teatre català només s'endú quatre dels disset premis Max a què optava al 324.cat, 1/5/2012