dramaturg, escriptor i traductor català From Wikipedia, the free encyclopedia
Marc Rosich (Barcelona, 17 de desembre de 1973)[1] és un dramaturg, director d'escena i traductor català.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 desembre 1973 (50 anys) Barcelona |
Formació | Sala Beckett Universitat Autònoma de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | director de teatre, escriptor, traductor |
Va estudiar a l'Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona.[3] Llicenciat en Periodisme i Traducció i interpretació a la UAB[4] i format en l'escriptura dramàtica als seminaris de l'Obrador de la Sala Beckett. És dramaturg, director d'escena, actor accidental i traductor literari.[2]
Al TNC s'han pogut veure diverses adaptacions dramàtiques seves de material narratiu: Mequinensa, a partir de l'obra de Jesús Moncada (Dir. Xicu Masó, 2012); Pedra de tartera de Maria Barbal (Dir. Lurdes Barba, 2011) i juntament amb Rafel Duran, Mort de dama, de Llorenç Villalonga (Premi Escènica 2010 a la Millor adaptació).[2]
Col·laborador a la dramatúrgia habitual de Calixto Bieito en espectacles com: Camino Real de Tennessee Williams; Forests, a partir de diferents peces de Shakespeare; El gran teatro del mundo de Calderón; Voices, a modern passion; Don Carlos de Friedrich Schiller; Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i Plataforma de Michel Houellebecq.
Altres dramatúrgies que ha signat són la versió de Hedda Gabler d'Ibsen dirigida per David Selvas al Teatre Lliure, i Falstaff, a partir d'Enric IV de Shakespeare, amb el director Andrés Lima al Centro Dramático Nacional.[2]
Entre els seus textos originals destaquen: Rive Gauche; Car Wash (tren de rentat), N&N, núria i nacho, De Manolo a Escobar; Surabaya (obra finalista al Premi Fundació Romea 2004) i Copi i Ocaña, al purgatori.[2]
En l'àmbit de l'òpera destaca l'estrena al Gran Teatre del Liceu de l'òpera de cambra Diàlegs de Tirant e Carmensina, amb música de Joan Magrané i llibret de Marc Rosich.[5]
En el camp del teatre infantil, ha escrit textos per a les companyies Teatre Obligatori, Clownx Teatre i El Replà.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.