Àguila imperial oriental
espècie d'ocell / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'àguila imperial oriental[1] (Aquila heliaca) és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] Es reprodueix des del sud-est d'Europa fins a l'Àsia central. La major part de les poblacions són migratòries i passen l'hivern al nord-est d'Àfrica, i Àsia meridional i oriental.[4] El seu estat de conservació es considera vulnerable.[5]
Aquila heliaca | |
---|---|
Dades | |
Pes | 2,585 kg (pes adult, mascle) 3,845 kg (pes adult, femella) 132 g (pes al naixement) |
Envergadura | 197,5 cm |
Nombre de cries | 2,4 |
Període d'incubació de l'ou | 44 dies |
Estat de conservació | |
Vulnerable | |
UICN | 22696048 |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Accipitriformes |
Família | Accipitridae |
Gènere | Aquila |
Espècie | Aquila heliaca Savigny, 1809 |
Nomenclatura | |
Sinònims | Aquila heliaca heliaca
|
Distribució | |
Endèmic de |
L'àguila imperial ibèrica, que habita en aquesta península, era antany classificada juntament amb aquesta espècie, i el nom d'àguila imperial era utilitzat indiferentement per les dues poblacions. Avui es consideren espècies diferents[6] basant-se en les diferències morfològiques,[7] ecològiques[4] i moleculars.[8][9] Als Països Catalans poden ser observades en comptades ocasions.[10]
És un àguila gran, amb una llargària de 72-84 cm, una envergadura d'1,8 – 2,15 metres i un pes de 2.5 - 4.5 quilograms.[4] S'assembla molt a l'espècie ibèrica, però té molt menys blanc als "muscles".[4]
A Europa, l'àguila imperial oriental està en perill d'extinció. Pràcticament ha desaparegut de moltes zones de la seva antiga àrea de distribució, per exemple, Hongria i Àustria.[11] Avui dia, les úniques poblacions europees que estan augmentant són la de la conca dels Carpats, sobretot a les muntanyes del nord d'Hongria i la regió sud d'Eslovàquia. La població reproductora a Hongria està formada per unes 105 parelles.[12]
Aquestes àguiles solen triar per fer el niu, un arbre no envoltat d'altres, de manera que el niu és visible des d'una distància considerable, i els seus ocupants poden observar l'entorn sense obstacles. Aporten per a la construcción branques i l'entapissen d'herba i plomes. Molt poques vegades nien en penya-segats o a terra.[4]
Al març o abril, la femella pon 2 – 3 ous. Els pollets neixen després d'uns 43 dies i deixen el niu després de 60-77 dies.[4] Sovint, però, només un sobreviu. En almenys una part de la seva àrea de distribució, més de la tercera part dels intents de cria són totalment infructuosos.[4]
La dieta de l'àguila imperial oriental es compon en gran manera de llebres, hamsters europeus i faisans vulgars, així com una varietat d'altres ocells i mamífers.[12]