Àsia central
regió geogràfica del continent asiàtic / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Àsia central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin. Va emergir a l'escena internacional com a zona geoestratègica a partir de l'esfondrament de la Unió Soviètica (1991) i la configuració de cinc noves repúbliques independents.[1] Alguns autors consideren que coincideix amb zones de la ruta de la Seda.[2]
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Limita amb | |||||
Tanmateix, hi ha un consens general sobre algunes àrees geogràfiques definides que, sens dubte, hi pertanyen. És el cas de les actuals repúbliques independents del Kazakhstan, el Kirguizstan, el Tadjikistan, el Turkmenistan, l'Uzbekistan, Mongòlia i la Regió Autònoma de Xinjiang, pertanyent a la República Popular de la Xina. Hambly inclou la Regió Autònoma del Tibet i la Mongòlia Interior.[3]
També es considera part d'aquesta regió, per vincles geogràfics, històrics i culturals, la Regió Autònoma de Mongòlia Interior de la República Popular Xinesa, i entitats federals integrants de la Federació Russa: la República dels Calmucs, la República del Tatarstan, la República del Baixkortostan, la República de l'Altai, la República de Tuvà, la República de Buriàtia i part de la República de Sakhà.[4] Aquesta delimitació té sentit en l'època actual, però en termes històrics és habitual estendre la denominació fins a abastar l'Afganistan, parts de l'Iran, el Pakistan, Sibèria, el Caixmir i el Tibet i les actuals repúbliques d'Armènia, l'Azerbaidjan i Geòrgia, encara que aquestes tres últimes també s'inclouen al Caucas.
La UNESCO considera pertanyents a l'Àsia central el Kazakhstan, Uzbekistan, Turkmenistan, Tadjikistan, Kirguizstan, Afganistan, Mongolia, la Xina occidental i parts de Pakistan, Iran i l'Índia.[5] La Unió Soviètica considerà Uzbekistan, Turkmenistan, Tadjikistan i Kirguizstan com a regió de l'Àsia Mitjana (Srédniaia Àzia), mentre que els russos hui en dia inclouen a l'Àsia Mitjana la República del Kazakhstan.[6]
Els països de l'Àsia central (fronteres, capitals, etc.) tal com es representen avui en els mapes, són una fixació de l'imaginari soviètic dels anys 1920-30 i no van quedar delimitats totalment fins a l'any 1936. El nom de les noves repúbliques va quedar fixat a partir de l'ètnia majoritària dins de cada territori. Es pot constatar, però, que les noves entitats eren fràgils des d'un principi a causa del traçat de les fronteres, el repartiment de recursos i l'existència de minories ètniques importants en cada territori. Així, Samarcanda i Bukharà, de majoria tadjik, van ser atribuïdes a l'Uzbekistan i no a Tadjikistan. La vall de Ferganà, amb unitat geogràfica i històrica, fou fragmentada i repartida en tres repúbliques, etc. El risc de qüestionament de les fronteres no pot descartar-se completament, com demostren les tensions internes que apareixen periòdicament dins la zona.[cal citació]