Publi Ovidi Nasó [Publius Ovidius Naso ] (Sulmona, 20 de març de 43 aC - Tomis, 17 dC), va ser un poeta romà famós pel seu Art amatoria , i transformacions mitològiques. Categoritzat juntament amb Virgili i Horaci com un dels tres poetes canònics de la literatura llatina.
Aprofita les ocasions.
Déu ha donat a l'home un rostre elevat i la possibilitat de mirar el cel.
Que d'altres s'enamorin de l'antic; jo em felicito d'haver nascut ara; aquest segle s'avé amb els meus gustos.
Sempre és millor la collita al camp dels altres.
Fujo del que em segueix i segueix el que em defuig.[2]
Mentre siguis feliç, tindràs molts amics.
(en llatí) Donec eris felix, multos numerabis amicos.
Tristes . Llibre I, § 9.5.
(en llatí) Aquas in mare fundere.
Tristes . Llibre V, § 6.4.
Art amatòria (Ars amatoria )
Pàgina principal: Art amatòria
O no ho intentis o acaba-ho.
(en llatí) Aut non rem temptes aut perfice.
Llibre I, § 389.
(en llatí) Intret amicitiae nomine tectus amor.
Llibre I, § 720.
Per ser estimat, sigues amable.
(en llatí) Ut ameris, amabilis esto.
Llibre II, § 107.
Sóc el poeta dels pobres, perquè vaig ser pobre quan vaig estimar.
(en llatí) Pauperibus vates ego sum, quia pauper amavi.
Llibre II, § 165.
(en llatí) Ingenium mala saepe movent.
Llibre II, § 43.
De quina manera es prepara per vessar algun dia sang humana el qui degolla un xai a sang freda i escolta impassible els seus bels llastimosos.
Nosaltres dos som multitud.
(en llatí) Nos duo turba sumus.
Les Metamorfosis . Llibre I, § 355.
L'abundància m'ha fet pobre.[9]
Metamorfosis .
La virtut es troba al punt mig.
(en llatí) In medio stat virtus.
Les Metamorfosis . Llibre II, § 137.
Els valents reben el suport de la divinitat.
(en llatí) Audentes deus ipse adiuuat
Les Metamorfosis . Llibre X, § 586.
Amors (Amores , 10 aC)
Pàgina principal: Amors (poema)
(en llatí) Militat omnis amans.
Llibre I, § 9,1.
Porta el seu càstig amb to més resignat, qui el mereix.
(en llatí) Aequo animo poenam, qui meruere, ferunt.
Llibre II, § 7,12.
Peca menys el qui pot pecar.
(en llatí) Cui peccare licet, peccat minus.
Llibre III, § 4,9.
No puc viure ni amb tu ni sense tu.
(en llatí) Sic ego non sine te, nec tecum vivere possum.
Llibre III, § 11,39.
Heroïdes (5 aC)
L'amor és cosa plena d'anguniosa por .
(en llatí) Res est solliciti plena timoris amor.
Heroïdes . Llibre I. Penelope Vl.
Els gustos es tornen hàbits.
(en llatí) Abeunt studia in mores.
Heroïdes . Llibre XV. Sappho Phaoni.
Pàgina principal: Remeis a l'amor
Si algú estima allò que li agrada d'estimar, que gaudeixi abrusant-se feliçment i navegui a la mercè del seu vent.
(en llatí) Si quis amat quod amare iuuat, feliciter ardens / Gaudeat et uento nauiget ille suo.
La virtut suporta sovint incriminacions com si fos un vici .
(en llatí) Pro vitio virtus crimina saepe tulit.
No et calen indrets isolats —l'isolament acreix les fúries de l'amor —
(en llatí) Non tibi secretis —augent secreta furores—
És vergonyós de veure un home i una dona, units suara, esdevenir de sobte enemics.
(en llatí) Turpe vir et mulier, iuncti modo, protinus hostes.
El vi prepara el nostre esperit a l'amor .
(en llatí) Vina parant animum Veneri.
Cosmètics per a la cara (Medicamina faciei , 5 aC)
Una cara te més atractiu si l'acompanya un bon caràcter .
(en llatí) Ingenio facies conciliante placet.
L'amor funda en el caràcter és durador; la bellesa serà devastada per l'edat i les arrugues solcaran el visatge seductor.
(en llatí) Certus amor morum et: formam populabitur aetas, / Et placitus rugis vultus aratus erit.
Pòntiques (10 dC)
Si no trobes gens de benevolença, les llàgrimes guanyaran benevolença per a tu.[17]
(en llatí) Gratia si nulla est, lacrimae tibi gratia fient.
«Vxori». Llibre III, § 1,99.
La meva gratitud per la vostra conducta morirà quan el meu cos consumit serà reduït a cendra .[17]
(en llatí) Tunc igitur meriti morietur gratia uestri, / cum cinis absumpto corpore factus ero.
«Cottae». Llibre III, § 2,27.
Els nostres escrits plauen gairebé sempre després de la mort, car l'enveja acostuma a atacar els vivents i a especejar-los amb dent injusta.[17]
(en llatí) Scripta placent a morte fere, quia laedere uiuos / liuor et iniusto carpere dente solet.
«Rufino». Llibre III, § 4,73.
(en llatí) Gutta cavat lapidem non vi sed saepe cadendo.
«Albinovano». Llibre IV. § 10,5.
Escolà Tuset , Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques . Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786 .
Gómez Llauger , Núria; Serra Casals , Enric. 100 llatinismes més vius que mai . Barcelona: Cossetània Edicions, 2014. ISBN 9788490342299 .
Lenoir , Fréderic. Carta oberta als animals (i als qui se'ls estimen) . LA Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà, 2018. ISBN 9788494748424 .
Ovidi Nasó , Publi. Amors . Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1971 (Fundació Bernat Metge ; 180).
Ovidi Nasó , Publi. Amors (en català). Barcelona: Quaderns Crema, 2000. ISBN 9788477273080 .
Ovidi Nasó , Publi. L'Art d'estimar . Barcelona: La Magrana, 2000. ISBN 9788482642611 .
Ovidi Nasó , Publi. Remeis a l'amor ; Cosmètics per a la cara (en llatí-català). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1979 (Fundació Bernat Metge ; 206). ISBN 8472251462 .
Peris i Juan , Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines . Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786 .
Torralba , Francesc. Paraules per ser feliç . Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702 .