La seva mare, Antònia, solia dir d'ell que era un avortó d'home, que la naturalesa no l'havia acabat, sinó sols començat, i, quan tractava algú de ximple, deia que era més bàmbol que el seu fill Claudi.[1]
(en llatí)Mater Antonia portentum eum hominis dictitabat, nec absolutum a natura, sed tantum incohatum; ac si quem socordiae argueret, stultiorem aiebat filio suo Claudio.
La seva germana Livil·la, com hagués sentit dir que algun dia seria emperador, va declarar públicament i clara la seva repugnància a una sort tan iniqua per al poble romà i tan immerescuda.[1]
(en llatí)Soror Livilla cum audisset quandoque imperaturum, tam iniquam et tam indignam sortem p. R. palam et clare detestata est.