moviment social, polític i cultural que promou el reconeixement de la personalitat política, històrica, lingüística i cultural de Catalunya From Wikiquote, the free quote compendium
Catalanisme o nacionalisme català és un moviment social estructurat tant culturalment com política que propugna el reconeixement de la personalitat política, lingüística, cultural i nacional de Catalunya o dels Països Catalans.
El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.[1]
Hi ha d'haver això, i un bon tractament espiritual, sobretot amb l'idioma.[2][3]
(en castellà)Con eso, y con un buen tratamiento espiritual, sobre todo en cuanto al idioma.
Conversa entre Antoni Maura i Gaziel,1920-1930.—Gaziel
Resposta del director de La Vanguardia, Agustí Calvet, a l'afirmació de Antoni Maura
En nom del poble de Catalunya proclamo l'Estat Català sota el règim d'una República Catalana, que lliurement i amb tota cordialitat anhela i demana als altres pobles d'Espanya llur col·laboració en la creació d'una Confederació de pobles ibèrics i està disposada al que sigui necessari per alliberar-los de la monarquia borbònica.[4]
Nota de proclamació oficial de la República Catalana,14 d'abril de 1931.—Francesc Macià
No podem negar la catalanitat de ningú, sia individualista, sia col·lectivista, en tant que Catalanisme vol dir amor de la terra natal.[5]
"Estimar Catalunya". La Publicitat,9 d'octubre de 1932.—J.V. Foix
En nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola.[6]
Proclamació de l'Estat Català (Balcó del Palau de la Generalitat),6 d'octubre de 1934.—Lluís Companys
Hi ha "catalanistes" perquè hi ha "espanyolistes".[7]
Lema de la manifestació en contra de la resolució del recurs d'inconstitucionalitat efectuat pel Tribunal Constitucional sobre el text de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
Lema de la manifestació la Diada de Catalunya de 2012 demanant la independència de Catalunya
↑ Margarit, Ferran«L'escala de la vida»(PDF).L'Estel,(01-03-2004),pàg.28[Consulta: 1 abril 2012].
1 2 Puigpelat, Francesc.«Maura, Gaziel i l'administració».Catalunya Oberta: diari de la Fundació. Barcelona: Fundació Catalunya Oberta,30-12-2010.[Consulta: 19 març 2012].[Enllaç no actiu]