Jorge Luis Borges (Buenos Aires, 24 d'agost de 1899 - Ginebra, 14 de juny de 1986) va ser un escriptor argentí, un dels autors llatinoamericans més destacats de la seva generació i de la literatura espanyola en general. És conegut especialment pels seus contes, assajos i per la seva obra poètica.
No estic segur que jo existeixi, en realitat. Sóc tots els autors que he llegit, tota la gent que he conegut, totes les dones que he estimat. Totes les ciutats que he visitat, tots els meus avantpassats...[1]
(en castellà)No estoy seguro de que yo exista, en realidad. Soy todos los autores que he leído, toda la gente que he conocido, todas las mujeres que he amado. Todas las ciudades que he visitado, todos mis antepasados...
Buenos Aires,26 de setembre de 1981.
La cita prové duna entrevista que li van fer a Borges, arran d'unes declaracions fetes pel diari l'Express en què es deia, irònicament, que Borges era un grup d'autors representats per un actor uruguaià
Hi ha qui no pot imaginar un món sense ocells; hi ha qui no pot imaginar un món sense aigua; pel que fa a mi, sóc incapaç d'imaginar un món sense llibres. Al llarg de la història l'home ha somiat i forjat innumerables instruments. Ha creat la clau, una barreta de metall que permet que algú penetri en un gran palau. Ha creat l'espasa i l'arada, prolongacions dels braços de qui les fa servir. Ha creat el llibre, que és una extensió secular de la seva imaginació i, de la seva memòria.[2]
(en castellà)Hay quienes no pueden imaginar un mundo sin pájaros, hay quienes no pueden imaginar un mundo sin agua; en lo que a mí se refiere, soy incapaz de imaginar un mundo sin libros. A lo largo de la historia el hombre ha soñado y forjado un sinfín de instrumentos. Ha creado la llave, una barrita de metal que permite que alguien penetre en un vasto palacio. Ha creado la espada y el arado, prolongaciones del brazo del hombre que los usa. Ha creado el libro, que es una extensión secular de su imaginación y, de su memoria.
El País,9 d'octubre de 1985.
Quina altra cosa puc fer que no sigui escriure i somiar...?[3]
(en castellà)¿Qué otra cosa puedo hacer que no sea escribir y soñar...?
Revista Espéculo.
Poesia
Només els déus poden prometre, perquè són immortals.[4]
(en castellà)Solo los dioses pueden prometer, porque son inmortales.
The Unending Gift.
També els homes poden prometre, perquè en la promesa hi ha alguna cosa immortal.[4]
(en castellà)También los hombres pueden prometer, porque en la promesa hay algo inmortal.
Ningú rebaixi a llàgrima o retret Aquesta declaració de la mestria De Déu, que amb magnífica ironia Em va donar a la vegada els llibres i la nit.[6]
(en castellà)Nadie rebaje a lágrima o reproche esta declaración de la maestría de Dios, que con magnífica ironía me dio a la vez los libros y la noche.
Poema de los Dones, a El Hacedor.
Borges va ser acceptat com a director de la Biblioteca nacional al mateix temps que va quedar cec
Gràcies [...] per la música, misteriosa forma del temps.[7]
(en castellà)Gracias [...] por la música, misteriosa forma del tiempo.
La gran lliçó de Borges [...] va ser una lliçó d'escriptura. L'actitud d'un home que, davant de cada frase, ha pensat curosament no quin adjectiu posava, sinó quin treia.[9]