-
Oriental: | central /ˈtar.də/ⓘ, balear /ˈtaɾ.ðə/ |
| alguerès /ˈtal.da/ |
Occidental: | /ˈtaɾ.ða/ |
Informal: | nord-occidental /ˈtaɾ.ðe/ |
- Rimes: -aɾda
- Etimologia: De l’antic hora tarda («el tard», literalment «hora tardana»), segle XV, consolidat per influx del castellà tarde.
Nom
tarda f. (plural tardes)
- Part del dia entre el migdia i el vespre. Convencionalment, de les 14h o 15h, després de dinar, fins les 19h (a l'hivern) o 20h (a l'estiu).
Sinònims
- horabaixa, capvespre, en mallorquí i menorquí (en altres llocs concretat abans i després del crepuscle)
- vesprada, en valencià (en altres llocs concretat al voltant del crepuscle)
- aprés-dinar, obsolet
- després-dinar, obsolet
- aprés-menjar, obsolet
Traduccions
Traduccions
- Alemany: Nachmittag (de) m.
- Anglès: afternoon (en)
- Asturià: tarde (ast) f.
- Castellà: tarde (es) f.
- Francès: après-midi (fr) m., tantôt (fr)
- Italià: pomeriggio (it) m., pomeridiano (it) m.
- Llatí: vesper (la), vesperus (la) m., vespera (la) f.
- Llengua de signes catalana: TARDA (csc)
- Occità: tantossada (oc) f., tantòst (oc), ser (oc), sera (oc) f., vèsprea (oc) f.
- Portuguès: tarde (pt) f.
- Romanès: dupa-amiaza (ro)
- Tahitià: tapera'a mahana (ty), tahara'a mahana (ty), taupera'a mahana (ty)
Verb
tarda
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tardar.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tardar.
Miscel·lània
- Síl·labes: tar·da (2)
- Anagrames: ardat, datar
Adjectiu
tarda f. (plural tardas)
- forma femenina de tardo
Verb
tarda
- tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb tardar