springa

Suec

• Etimologia: Del suec antic springa, del nòrdic antic springa, del protogermànic *springaną.

Nom

springa c. ‎(plural indefinit springor, plural definit springorna)

1. badall (obertura estreta entre dues parts que no s'ajusten bé)
2. (informal) vagina, cony

Verb

springa ‎(present springer, passat sprang, supí sprungit, imperatiu spring)

1. córrer
2. (antic) saltar

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada springa al Svenska Akademiens ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada springa al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada springa al Svensk ordbok.