instruir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ins.tɾuˈi/
Occidental:	nord-occidental /ins.tɾuˈi/
	valencià /ins.tɾuˈiɾ/, /ins.tɾuˈi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: instruí
• Etimologia: Del llatí instruere ‎(«edificar; disposar; fornir»), segle XIII.

Verb

instruir trans., pron. ‎(pronominal instruir-se)

1. Ensenyar, adoctrinar.
2. (dret) Formalitzar un procés o expedient conforme a les regles de dret i pràctiques establertes.

Conjugació

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	instruir			haver instruït
gerundi	instruint			havent instruït
participi	instruït, instruïda, instruïts, instruïdes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	instrueixo	instrueixes	instrueix	instruïm	instruïu	instrueixen
	instruesc						bal
	instrueixi						sept
	instruïsc	instruïxes	instruïx			instruïxen	occ
	instruïxo						n-occ
imperfet	instruïa	instruïes	instruïa	instruíem	instruíeu	instruïen
passat simple	instruí	instruïres	instruí	instruírem	instruíreu	instruïren
futur	instruiré	instruiràs	instruirà	instruirem	instruireu	instruiran
condicional	instruiria	instruiries	instruiria	instruiríem	instruiríeu	instruirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	instrueixi	instrueixis	instrueixi	instruïm	instruïu	instrueixin
	instruïsca	instruïsques	instruïsca			instruïsquen	occ
	instruesqui	instruesquis	instruesqui	instruïguem	instruïgueu	instruesquin	bal
imperfet	instruís	instruïssis	instruís	instruíssim	instruíssiu	instruïssin
		instruïsses		instruíssem	instruísseu	instruïssen
	instruïra	instruïres	instruïra	instruírem	instruíreu	instruïren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	instrueix	instrueixi	instruïm	instruïu	instrueixin
	–		instruesqui	instruïguem		instruesquin	bal
	–	instruïx	instruïsca			instruïsquen	occ

Tercera conjugació incoativa amb hiat entre el radical i la desinència

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	instrueix						bal, alg
imperfet	instruïva	instruïves	instruïva	instruívem	instruíveu	instruïven	n-occ, alg
	instruigueva	instruigueves	instruigueva	instruiguévem	instruiguéveu	instruigueven	n-occ
passat simple	instruigué	instruigueres	instruigué	instruiguérem	instruiguéreu	instruigueren	bal
condicional	instruiriva	instruirives	instruiriva	instruirívem	instruiríveu	instruiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	instruïxa	instruïxes	instruïxa	instruisquem	instruisqueu	instruïxen	n-occ
		instruïxos	instruïxo				n-occ
	instruesca	instruesques	instruesca			instruesquen	bal
imperfet	instruigués	instruiguesses	instruigués	instruiguéssem	instruiguésseu	instruiguessen
	instruïssi		instruïssi				sept, alg
	instruiguera	instruigueres	instruiguera	instruiguérem	instruiguéreu	instruigueren	val

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... instruït
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... instruir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... instruït
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... instruït
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... instruït
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... instruït
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... instruir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... instruït
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... instruït
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... instruït
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Formes compostes i perifràstiques

Paradigmes de flexió: instrueixo, instrueix, instruïm

Sinònims

• (ensenyar) adoctrinar, alliçonar, aregar, criar, culturitzar, edificar, ensenyar, formar, imposar, iniciar, polir
• (dret) enjudiciar, instituir

Derivats

• instruïble
• instruït

Relacionats

• instrucció, instructiu, instructor

Traduccions

Ensenyar

• Anglès: instruct ^(en)
• Castellà: instruir ^(es)
• Esperanto: instrui ^(eo)
• Francès: instruire ^(fr)
• Italià: instruire ^(it)
• Llatí: instruere ^(la)
• Llengua de signes catalana: ENSENYAR ^(csc)

Formalitzar un procés

• Castellà: instruir ^(es)
• Francès: instruire ^(fr)
• Italià: formare ^(it), ordinare ^(it)
• Llatí: instruere ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: ins·tru·ir (3)
• Anagrama: nitruris

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /i(n)sˈtɾwiɾ/, meridional \i(ŋ)hˈtɾwiɾ\

Americà: alt /insˈt͡swiɾ/, baix \i(ŋ)hˈtɾwiɾ\, austral /i(n)hˈtɾwiɾ/

• Rimes: -iɾ

Verb

instruir ‎(present instruyo, passat instruí, futur instruiré)

1. instruir

Miscel·lània

• Síl·labes: ins·truir (2)