habeo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈha.bɛ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *gʰabʰ- ‎(«agafar»), amb un desviament cap a un matís en el sentit causatiu o resultatiu: «he agafat» > «jo posseeixo».^[1]

Verb

habeō ‎(1a present^?), habēs ‎(2a present), habēre ‎(infinitiu), habuī ‎(perfet), habitum ‎(supí)

1. posseir, jo posseeixo

   Habere fundum

   Posseir terres

2. ser l'amo, tenir possessió i domini, controlar

   (animus) habet cuncta neque ipse habetur.

   L'estat d'ànim és el que controla tot i alhora no és controlat per ningú.

3. administrar, tenir el domini d'un territori o d'un càrrec administratiu

   Rem publicam habere.

   Administrar l'estat.

4. contenir, jo continc

   Nihil epistula habebat.

   La carta no contenia res.

5. portar posat, jo porto

   Habere coronam in capite.

   Portar la corona al cap.

6. ocasionar, jo ocasiono

   Pons magnum circuitum habebat.

   El pont va ocasionar una llarga aturada.

7. quedar-se, jo em quedo

   Res tuas tibi habeas.

   Queda't el que et pertany.

8. conèixer, jo conec

   Habes consilia nostra.

   Tu coneixes les nostres intencions.

9. ser considerat com, tenir per

   Militibus habebatur fortissimus.

   Era considerat pels soldats com el més fort.

10. romandre, estar-s'hi, habitar

    Quis istic habet?

    Qui s'està allà?

11. fer, jo faig

    Habere supplicationes.

    Fer les demandes.

12. trobar-se, estar (parlant de l'estat d'ànim)

    Ego me bene habeo.

    Em trobo bé.

Notes

Encara que el verb català haver deriva de habeō, aquest no tenia el mateix sentit i l'expressió "hi ha" no existia en aquesta llengua, que emprava el verb esse amb aquesta funció o per expressar qui era el posseïdor com ara faríem amb el tenir. L'evolució es pot veure en aquests exemples: est mihi liber = «el llibre és meu» > «tinc un llibre»; haec domus mea est = «aquesta casa és meva» > «tinc aquesta casa».

Derivats

abhibeō adhibeō antehabeō cohibeō dēbeō

diribeō dubius exhibeō habēna habēns

habentia habilis habitiō habitō habitūdō

habituō habitūriō habitus inhibeō perhibeō

Compostos i expressions

• habemus papam
• male se habēre

Vegeu també

1. Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, p.407-409