- Pronúncia(i): oriental /ˈfes.tə/, occidental /ˈfes.ta/
- Rimes: -esta
- Homòfon: fes-te
- Etimologia: Del llatí fēsta plural neutre substantivat de fēstus («que causa alegria») per el·lipsi de fēsta diēs («dia de festa»), de l'arrel indoeuropea *dʰéh₁s, segle XIV.
Nom
festa f. (plural festes)
- Dia dedicat a la commemoració d'un esdeveniment, generalment comporta el lliurament laboral.
- Sobrenom que l'Església catòlica dona a cada dia de l'any, en honor o memòria a un sant.
- Conjunt de cerimònies i activitats lúdiques.
- Reunió d'amics en què s'escolta música alegre, es balla i es beu mentre s'intercanvien comentaris divertits.
Compostos i expressions
- Festa major: Conjunt d'espectacles, balls, i altres activitats socials amb què un ajuntament celebra anualment el seu sant patró o santa patrona.
- Fer festa: No anar a treballar.
- Estar de festa: Tenir l'ànim alegre.
- En plural: Fer afalacs, o carícies per tal de guanyar-se l'afecte d'algú.
- ai festa, expressió de goig.
Traduccions
Commemoració d'un esdeveniment