fes

Potser volíeu: fés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (adjectiu, nom, verb fendre)

Oriental:	central /ˈfɛs/
	balear /ˈfəs/, /ˈfɛs/
Occidental:	/ˈfes/

• Rimes: -ɛs
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb fer) /ˈfes/
• Rimes: -es
• Etimologia: Adjectiu i verb fendre: del llatí fissum, participi de findō.
• Etimologia: Nom: De Fes, antiga capital del Marroc on es va popularitzar.

Adjectiu

fes m. ‎(femení fesa, plural masculí fesos, plural femení feses)

1. Mig partit amb un tall llarg.
2. esquerdat, trencat

Traduccions

Mig partit

• Anglès: cleft ^(en)
• Castellà: hendido ^(es)
• Francès: fendu ^(fr)
• Italià: fesso ^(it)

Home amb un fes

Nom

fes m. ‎(plural fesos)

1. Casquet troncocònic de feltre o de roba, de color vermell amb una borla fosca, usat tradicionalment en pobles àrabs i otomans.

Traduccions

Casquet troncocònic

• Anglès: fez ^(en)
• Castellà: fez ^(es) m.
• Francès: fez ^(fr) m.
• Italià: fez ^(it) m.

Nom

fes f. pl.

1. Forma plural de fe.

Verb

fes

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb fer.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb fer.
3. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb fer.

Verb

fes

1. Participi masculí singular del verb fendre.

Miscel·lània

• Anagrama: efs ^(alfagrama)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Català antic

Verb

fes

1. segona persona singular (tu) del passat de fer
2. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de fer
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de fer
4. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de fer

Variants

• [1] fahist, fist, faeres, feres
• [2] fasés, facés, faés, faera, fera
• [3] fasés, facés, faés, faera, fera
• [4] fe

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈfes/, meridional /ˈfeh/

Americà: alt /ˈfes/, baix /ˈfeh/, austral /ˈfes/

• Rimes: -es

Nom

fes f. pl.

1. forma plural de fe

Miscel·lània

• Síl·labes: 1