destructor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/dəs.tɾukˈto/
Occidental:	nord-occidental /des.tɾukˈto/, valencià /des.tɾukˈtoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí destructor. El primer vaixell de la marina espanyola d'aquestes característiques es va anomenar Destructor (1885).

Adjectiu

destructor m. ‎(femení destructora, plural masculí destructors, plural femení destructores)

1. Que destrueix.

Traduccions

que destrueix

• Anglès: destructive ^(en)
• Castellà: destructor ^(es)
• Francès: destructeur ^(fr)

Nom

destructor m. ‎(plural destructors, femení destructora)

1. Qui destrueix.

Nom

destructor m. ‎(plural destructors)

1. Vaixell de guerra a motor superior a la fragata i inferior al creuer, amb prou autonomia per la navegació oceànica i gran velocitat.

Notes

• Hi ha diferents tipus de destructors que han anat evolucionant progressivament. Els primers eren unes variants millorades de contratorpediners.

Traduccions

vaixell de guerra

• Anglès: destroyer ^(en)
• Castellà: destructor ^(es) m.
• Francès: destroyer ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: des·truc·tor (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /des.tɾukˈtoɾ/, meridional /deh.tɾukˈtoɾ/

Americà: alt /des.t͡s(u)kˈtoɾ/, baix /deh.tɾukˈtoɾ/

• Rimes: -oɾ

Nom

destructor m. ‎(plural destructores)

1. destructor

Adjectiu

destructor m. ‎(femení destructora, plural masculí destructores, plural femení destructoras)

1. destructor

Miscel·lània

• Síl·labes: des·truc·tor (3)