From Wikipedia, the free encyclopedia
L'òrfica és un instrument cordòfon de la família del clavicordi, té les cordes disposades sobre una estructura amb forma de triangle.[1] Fou inventada per Carl Leopold Röllig l'any 1795, inspirat en la lira d'Orfeu (i d'aquí el nom de l'instrument) i construïda principalment pel constructor de pianos Joseph Dohnal.[2] Com una guitarra, l'òrfica es pot penjar a l'espatlla amb una corretja.[3] Per l'aspecte, es podria dir que és la precursora del keytar modern.
 Òrfica del fons del Museu de la Música de Barcelona  | |
| Tipus | piano |
|---|---|
Les òrfiques van ser utilitzades durant un període molt curt de temps i sobretot a Viena, entre els anys 1795 i 1810; avui dia només se'n conserven aproximadament 30 arreu del món, que es poden trobar als museus de Berlín, Christiania, Gorizia, Göttingen, Leipzig, Markneukirchen, Múnic, Nova York, Nuremberg, París, Viena i Barcelona.
Un model conegut més tard, no especificat com a òrfica, fou de Clara Wieck Schumann, qui va escriure en el seu diari el 18 setembre 1830 "D. 18. Tinc una òrfica, regal enviat pel Sr. Andreas Stein".[4]
Entre els pocs compositors que van escriure per a òrfica destaca Ludwig van Beethoven. Segons una carta de l'amic de Beethoven, Franz Gerhard Wegeler, del 23 de desembre de 1827, Wegeler va tenir 2 Stückchen für dau Orphica, dau Bhven für meine Frau componirte ("2 peces petites per a òrfica que Beethoven va compondre per la meva dona").[5] Això fa referència a les dues peces de 1798, WoO 51, que van ser titulades erròniament com a Leichte Klaviersonate.
També existeixen dues composicions per a òrfica sense data a càrrec de Johann Nepomuk Hummel.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
