compost químic From Wikipedia, the free encyclopedia
Xilitol (del grec:ξύλον - xyl[sobre], "fusta" + sufix -itol, és químicament un polialcohol, que es fa servir com a edulcorant per substituir el sucre comú, altrament dit sacarosa. De forma natural el xilitol es troba en les fibres de moltes fruites i verdures, el moresc, la civada i alguns bolets.[1] Industrialment es pot extreure de la fibra del moresc o de la fusta,[2] El xilitol és aproximadament tan dolç com la sacarosa però amb només els dos terços de la seva energia alimentària (menys calories)
El seu consum en excés pot ser laxant i provocar problemes gastrointestinals temporals. Es tolera millor que altres edulcorants com manitol i sorbitol.[3][4]
El xilitol és un compost orgànic de fórmula (CHOH)₃(CH₂OH)₂.
El xilitol es va descobrir gairebé simultàniament a finals del segle xix per químics alemanys i francesos i va ser popularitzat a Europa com a edulcorant per a diabètics que no afectava els nivells d'insulina.[5] A principis de la dècada de 1970 es va descobrir que no afectava les dents.
Una culleradeta (5 g) de xilitol té 9,6 kilocalories. No té regust; no té impacte en diabètics i hiperglucèmics i té un baix índex glucèmic.
Es fa servir sobretot en xiclets i pastilles, higiene oral en pasta dentífrica i edulcorant farmacèutic.[6]
No té toxicitat coneguda en humans.[16] Com molts polialcohols té un efecte laxant.[4] però amb només un 10% de l'efecte laxant del sorbitol.[4]
Els gossos que han consumit més de 100 mg per quilo del seu pes experimenten hipoglucèmia que pot posar en perill la seva vida.[17]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
