William Thomson

físic i matemàtic britànic (1824-1907) From Wikipedia, the free encyclopedia

William Thomson

Sir William Thomson (Belfast, Irlanda, 26 de juny de 1824 - Largs, Escòcia, 17 de desembre de 1907)[1] fou un físic, matemàtic i enginyer britànic nat a Belfast (Irlanda).[2] Avui dia és més conegut com a Lord Kelvin; va rebre el títol de baró de Kelvin en honor dels seus descobriments i contribucions científiques; el nom procedeix del riu Kelvin, que passa pels jardins botànics de la Universitat de Glasgow (Escòcia), en la qual va treballar.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
William Thomson
Thumb
Biografia
Naixement26 juny 1824
Belfast (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda)
Mort17 desembre 1907 (83 anys)
Largs (Escòcia)
SepulturaAbadia de Westminster 51° 29′ 58″ N, 0° 07′ 38″ O
Membre del Consell Privat del Regne Unit
1902 
Membre de la Cambra dels Lords
23 febrer 1893 – 17 desembre 1907
36è President de la Royal Society
1890 – 1895
 George Gabriel StokesJoseph Lister 
Dades personals
ResidènciaBelfast
ReligióCristianisme
FormacióUniversitat de Glasgow
Universitat de Cambridge
Peterhouse
Royal Belfast Academical Institution
Director de tesiWilliam Hopkins
Activitat
Camp de treballFísica, mecànica i termodinàmica
Ocupaciófísic, polític, escriptor, professor d'universitat, astrònom, matemàtic, enginyer
OcupadorUniversitat de Glasgow
PartitPartit Liberal Unionista (1886–)
Partit Liberal (1865–1886)
Membre de
ProfessorsBo Hopkins
AlumnesWilliam Edward Ayrton
Nom de plomaLord Kelvin
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralRobert Mond
Altres
TítolBaron Kelvin (en) (1892–1907)
Baró
CònjugeFrances Anna Blandy (1874–1907), mort de la persona
Margaret Crum (1852–1870), mort del cònjuge
ParesJames Thomson   i Margaret Gardiner
GermansElizabeth King
James Thomson
Premis
Signatura Thumb

Thumb


Tanca

Sens dubte, va ser un líder excepcional en l'àmbit de les ciències físiques del segle xix. Va fer importants treballs en el camp de l'anàlisi de l'electricitat i la termodinàmica i va contribuir molt a la unificació de les disciplines emergents de la física vers la seva forma moderna.

Una de les seves innovacions fou l'establiment d'un zero absolut corresponent a l'absència absoluta de calor i pressió d'un gas. Va donar el seu nom a una escala de temperatures, anomenada absoluta, mesurada en kèlvins (el seu símbol és K i és l'utilitzat en el sistema internacional d'unitats). També va establir la variació del punt de fusió del glaç en funció de la pressió i va descobrir el refredament degut a l'expansió dels gasos.

Lord Kelvin va tenir una segona carrera com a enginyer de telègraf i inventor, que li va donar un projecció pública i va assegurar-li una posició econòmica, honor i fama.

Escala Kelvin de temperatures

L'escala ordinària anomenada temperatura Celsius és, per definició, la temperatura absoluta amb un decalatge en origen de 273,15 K:

t = T - 273,15 K
en què t és la temperatura en graus Celsius (°C) i T la temperatura absoluta.

Els intervals de temperatura de l'escala de graus Celsius són idèntics als de l'escala en kèlvins.

Segon principi de la termodinàmica

Lord Kelvin va contribuir a l'establiment del segon principi de la termodinàmica, un dels enunciats que va fer en col·laboració amb Max Planck; diu:

« És impossible obtenir un procés tal que, operant dins d'un cicle, produeixi exclusivament l'efecte d'extreure una quantitat positiva de calor d'una reserva i la producció d'una quantitat equivalent de treball. »
— (Kelvin-Planck)

Això contradeia la hipòtesi del segon tipus de moviment perpetu, del qual es presentava el següent exemple: el mar a 15 °C és una fantàstica reserva d'energia si fos possible convertir-la en treball; un vaixell podria avançar-hi deixant al seu darrere una estela d'aigua més freda. Però això seria impossible en virtut d'aquest segon principi.

Els seus estudis de la conducció tèrmica li van fer trobar un període extraordinàriament curt de refredament de la Terra, que era incompatible amb els estudis de Charles Lyell (1797-1875), el fundador de les anomenades capes geològiques. Per aquest fet, va ser mal considerat pels darwinistes. Caldria esperar al descobriment de l'energia radioactiva per tal de resoldre la paradoxa.

Electricitat

Va estudiar la conducció elèctrica dels cables submarins, i fou promotor de la construcció del primer cable transatlàntic. Es va enfrontar als estudis de Maxwell sobre l'èter; refusava la idea d'una propagació transversal sense propagació longitudinal en aquest medi. El seu estudi sobre la influència de la temperatura sobre la conducció elèctrica li va permetre de descobrir l'efecte Thomson i la relació entre l'efecte Peltier i l'efecte Seebeck, que és en la base de la termoelectricitat.

També va ser l'inventor d'un mecanisme simple de producció d'electricitat estàtica per influència, que va rebre el nom de replenisher (esquema del principi del replenisher).

Mecànica

Trobem la seva petjada en els teoremes dits de Thomson, en què intervé el Teorema de Stokes. Les seves memòries van contribuir molt a la depuració de la teoria dels vòrtexs, d'on sortirà l'anàlisi vectorial de Gibbs (1839-1903); els vectors són tan familiars avui dia que això ha restat una mica amagat.

Va tenir nombrosos reconeixements: el 1856 li fou concedida la Royal Medal i el 1883 la medalla Copley, i va ser president de la Royal Society del 1890 al 1895.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.