El càrrec de visir va sorgir sota els sota els omeies, quan aquests van adoptar els costums de l'antic Imperi Persa, però fou sota el califat Abbàssida que es va estendre pel món musulmà.
El visir es trobava entre el sobirà i els súbdits, representant els sobirans en totes les qüestions relacionades amb els súbdits.[8] El teòric jurídic del segle XI al-Mawardi va definir dos tipus de visirs: wazīr al-tanfīdh ("visir d'execució"), que tenia poders limitats i servia per implementar les polítiques del califa, i el molt més poderós wazīr al-tafwīd (" visir amb poders delegats"), amb autoritat sobre els afers civils i militars, i que gaudia dels mateixos poders que el califa, excepte en matèria de successió o nomenament de funcionaris. Al-Mawardi va subratllar que aquest últim, com a virrei efectiu, havia de ser un musulmà versat en la xaria, mentre que el primer també podia ser un no musulmà o fins i tot un esclau, tot i que les dones continuaven expressament estant prohibides del càrrec.
Històricament, el terme s'ha utilitzat per descriure dos càrrecs molt diferents: ja sigui per a una posició única, el primer ministre al capdavant del govern del monarca (el terme Gran Visir sempre fa referència a aquest càrrec), o com a "rang de gabinet compartit", més aviat com un secretari d'estat o cap de departament en que està dividida l'administració. Si un d'aquests visirs és alhora el primer ministre, pot tenir el títol de Gran Visir o un altre títol.
Als estats islàmics
- El títol es va utilitzar per primera vegada al primer califat abbàssida, sent el ministre principal del califat.
- A la Pèrsia musulmana, el primer ministre sota l'autoritat política del Xa s'anomenava comunament Vazīr-e Azam ("Suprem", és a dir, "Gran Visir"; els títols alternatius inclouen Atabeg-e Azam i Sardār-e Azam), i diversos ministres ocupaven el rang de gabinet com a vazir, incloent un Vazir-i-Daftar (ministre de finances) i un Vazir-i-Lashkar (ministre de la guerra).
- Al Califat de Còrdova, els califes omeies van nomenar un nombre variable de visirs, com a caps de departament de la burocràcia, ministres amb tasques específiques i consellers reials. En un moment donat, l'any 1008, hi havia fins a 29 visirs alhora. A diferència de l'est islàmic, l'oficina superior de l'estat omeia era la del Hàjib (camarlenc). Sota els regnes de Taifa el títol va proliferar i es va convertir en un títol de cort genèric. Durant els darrers omeies, els visirs també van ser nomenats fora de la capital com a governadors o comandants provincials, una pràctica que va continuar fins a la caiguda de l'Emirat de Granada al segle XV. D'aquí deriva la paraula "algutzir" (oficial del rei amb deures civils o penals).
- A la dinastia Gaznèvida que va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186 també s'utilitzà el títol visir.
- El títol va reaparèixer en l'Imperi Otomà a partir de 1380, on era donat als més alts dignataris de l'Estat que secundaven el sultà al si del consell del príncep (divan). Mehmet II va reforçar la centralització de l'administració i va conferir el títol de gran visir al responsable de tota l'administració. El gran visir era responsable de la guàrdia del segell del sultà, vigilava el bon funcionament de la justícia, el manteniment de l'ordre públic i també manava els exèrcits. A partir del 1835, el gran visir, president del Consell dels ministres, va obtenir el dret de designar ell mateix els ministres. El càrrec va desaparèixer amb l'Imperi Otomà, el 1923.
- A l'Imperi Safàvida, Itimad ad-Dawla era el títol dels visirs o wazirs perses durant el període safàvida.[13] No apareix fins al final del regnat de Tahmasp I, vers el 1568 o 1569. El visir, abans per sota del wakil, va incrementar el seu poder a costa d'aquest darrer. El títol es va deixar d'utilitzar sota els qajars.
- A l'Egipte musulmà:
- Visir sota els califes fatimites.
- De nou des del final efectiu del domini otomà, notablement des de 1857 (és a dir, abans que l'últim valí, Ismaïl Paixà, fos nomenat Kediv el 8 de juny de 1867.
- Al regne xerif del Marroc (històricament un sultanat fins que el titular va assumir el títol reial superior de Malik el 14 d'agost de 1957, poc després de la fi dels protectorats simultanis francès i espanyol; el títol islàmic addicional Amir al-muminín "Comandant dels Fidels" es va mantenir en ús), un Sadr al-A'zam (gran visir) va estar en el càrrec fins al 22 de novembre de 1955.
- Al Sultanat d'Adal situat al nord-oest de Somàlia, Djibouti i parts d'Etiòpia.[14]
- Al Regne haiximita de Hijaz (més tard fusionat amb l'actual Aràbia Saudita), l'únic visir fou, del juny de 1916 a l'octubre de 1924, Ali bin Hussein bin Ali al-Hashimi, sota el seu pare Hussein ibn Ali al-Hashimi (el primer en assumir el títol de Màlik, en lloc de Grand Xarif).
- Sota la dinastia Husaynita de Tunísia, diversos ministres del Bey tenien aquest títol, entre ells: Wazir al-Akbar (o El Ouzir El Kébir): 'gran ministre', és a dir, gran Visir o primer ministre; Wazir al-'Amala (o El Ouzir El Amala): ministre de l'Interior; Wazir al-Bahr (o El Ouzir El Bahr): ministre 'del mar', és a dir, per a la Marina; Wazir al-Harb (o El Ouzir El Harb): ministre de l'Exèrcit o de la Guerra; Wazir al-Istishara (o El Ouzir El Istikhara): ministre-conseller; Wazir al-Qalam; Wazir ud-Daula (o El Ouzir El Dawla): ministre d'Estat; Wazir us-Shura (o El Ouzir Ech Choura): conseller privat.
- A Oman, el primer ministre de Hami/Sultan va rebre el nom de visir fins al 1966, però entre 1925 i 1932 també existia en canvi, un president del consell de ministres. Des del 1970 s'anomena primer ministre.
- Al sultanat de Bengala, molts funcionaris locals portaven el títol de visir/uzir.
- Visirs dels soldans de Zanzíbar (una branca de la dinastia omanita) ostentaren el títol.
- Gran visir al Sultanat de Sokoto. El títol "waziri" és aparentment un derivat d'aquesta paraula, i és un títol de cacic molt apreciat a la major part del nord de Nigèria. De fet, la majoria dels emirs del nord de Nigèria tenen un "waziri", que solia ser un assessor d'alt rang de l'emir.
- A l'Índia precolonial i colonial (sobretot britànica), molts governants, fins i tot alguns prínceps hindús, tenien un visir com a ministre en cap.
- A l'antic sultanat de les Maldives, el primer ministre s'anomenava Bodu Visir, i diversos ministres ocupaven el rang de vazierin (plural), incloent Hakura'a (cartera d'Obres Públiques), Shahbandar (cartera de la Marina, també almirall en cap) o Vela'ana'a (cartera d'Afers Exteriors).
- A l'Imperi Durrani, el primer ministre va rebre el nom de Vazīr-e Azam o Wazir-i-azam (1801–1880); el Vazīr-e Darbār o Wazir al-durbar era el ministre ('Casa') de la Cort Reial.
- Al sultanat de Mataram a l'illa de Java, un wazir era el primer ministre del soldà.
Als estats no islàmics
- A l'antic Egipte, el càrrec polític o títol de djati corresponia a aquella persona que governava el país a les ordres directes del faraó. Avui dia equivaldria al càrrec de primer ministre o de president del govern en un país amb monarquia. Tradicionalment s'ha traduït de manera inexacta pel terme "visir" (en anglès o alemany, Wesir)
- En portuguès existeixen les grafies com ara "alvasil", "alguazil", "aguazil", "guazil" o "wasir".[15] Un personatge històric que va tenir el títol de visir va ser Sesnando Davides, un mossàrab que va governar Coïmbra al segle XI. Ajudà a Ferran I de Lleó en la conquesta de la ciutat i guanyà el comtat de Coïmbra, portant alhora els títols de comte i visir. Oficialment vassall de Ferran I, però a la pràctica va governar Coïmbra com a monarca. Va morir el 1092. Posteriorment, també apareix la referència a "alvazil" o "alvazil del crim", que es confon amb alcalde o agutzil i que hauria d'incloure en part els càrrecs de jutge, cap de policia i governador civil.
