compositor estatunidenc From Wikipedia, the free encyclopedia
Vincent Ludwig Persichetti (Filadèlfia, 6 de juny de 1915 – 14 d'agost de 1987) fou un compositor, pedagog i pianista estatunidenc. Va ser reconegut per la integració de diverses idees noves en composició musical a la seva pròpia feina i ensenyament, així com per ser professor de molts dels millors compositors de la Juilliard School.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 juny 1915 Filadèlfia (Pennsilvània) |
| Mort | 14 agost 1987 (72 anys) Filadèlfia (Pennsilvània) |
| Formació | Curtis Institute of Music Combs College of Music (en) University of the Arts South Philadelphia High School |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, pedagog musical, professor d'universitat, musicòleg, compositor, pianista |
| Ocupador | Juilliard School |
| Membre de | |
| Gènere | Simfonia |
| Alumnes | Philip Glass, Ramon Zupko i Arlene Zallman |
| Instrument | Orgue |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Premis | |
| Lloc web | persichetti.org |
| | |
Persichetti va néixer a Filadèlfia, Pennsilvània, en 1915 i va continuar vivint a aquesta ciutat durant tota la seva vida. Encara que els seus pares no eren músics, la seva educació musical va començar ben aviat. Persichetti va ser matriculat en el Combs College of Music a l'edat de cinc anys, on va estudiar piano, Orgue, contrabaix, i més tard, teoria musical i composició amb Russel King Miller, al que va considerar com a professor més influent a la seva formació.
A 14 anys va fer la primera interpretació pública de les seves obres. Quan va arribar la seva adolescència, Persichetti ja es pagava la seva educació mitjançant concerts i com a pianista acompanyant. Continua estudiant i agafa experiència com intèrpret orquestral, organista d'esglèsia i pianista a una emissora de ràdio. A més del desenvolupament de les seves facultats musicals, Persichetti va assistir a una escola d'art i va demostrar ser un àvid escultor fins a la seva mort. Després de rebre el seu diploma superior el 1936 immediatament se li va oferir una plaça com a professor.
Als 20 anys, Persichetti era simultàniament cap del departament de teoria i composició al Combs College of Music, estudiava direcció amb Fritz Reiner al Curtis Institute, estudiava piano amb Olga Samaroff i composició al Conservatori de Filadèlfia. Va obtenir el master el 1941 i un doctorat el 1945, així com un diploma de direcció a Curtis. El 1941, mentre encara era un estudiant, Persichetti va encapçalar el departament de composició i teoria, així com el departament d'estudi de postgrau al Conservatori de Filadèlfia.
El 1947, William Schuman li va oferir un lloc com a professor a Juilliard. Els estudiants de Persichetti van incloure Einojuhani Rautavaara, Leonardo Balada, Steven Gellman, Peter Schickele (P.D.Q. Bach), Michael Jeffrey Shapiro, Claire Polin, Toshi Ichiyanagi, Robert Witt (qui també estudiat amb Persichetti a la Filadèlfia Conservatory), Philip Glass i Marga Richter. Va esdevenir director de l'editorial Elkan-Vogel el 1952.
Persichetti és una de les figures més importants de la música americana del segle xx, tant com a mestre i com a compositor. Els seus Hymns and Responses for the Church Year ha esdevingut un repertori estàndard per cors d'església. Les seves nombroses composicions per grups de vent són sovint tractades com introduccions a la música contemporània per a estudiants d'instituts i universitats. El seu primer estil va ser marcat per les influències de Stravinsky, Bartók, Hindemith, i Copland abans de desenvolupar el seu propi als anys 50.
El seu estil va ser marcat per l'ús de dos elements als quals es refereix com "graceful" i "gritty": el primer sent més líric-melòdic, i l'últim sent més abrupte i intensament rítmic. Freqüentment va utilitzar politonalitat i pandiatonisme a la seva escriptura. El fet d'abraçar diverses corrents de pensament musical fa que sovint les composicions d'aquest compositor siguen difícils de tractar. Aquesta tendència queda vigent a tota la seva carrera com a compositor, i no s'aprecien molts canvis al seu estil. Frecuentment componia mentre conduïa el seu cotxe, de vegades fent anotacions sobre un paper al volant.
Les composicions per a piano formen la major part de la seva sortida creativa, amb un concert, un concertino, dotze sonates, i una varietat d'altres peces escrites per l'instrument. Aquestes composicions, a més de virtuosistiques, també hi havia de pedagògiques i per a nivell amateur. Va escriure moltes peces adequades per intèrprets menys madurs, considerant-los capaços d'obtenir un seriós valor artístic.
Persichetti és també un dels compositors més importants pel repertori de banda, amb les seves 14 obres per a aquesta formació.
Va escriure nou simfonies, de les quals les primeres dos van ser retirades (per ser les primeres dues simfonies d'altres compositors americans de finals dels anys 30 i principis dels 40, William Schuman i Peter Mennin), i quatre quartets de corda.
Moltes de les seves altres composicions són organitzades per sèries. Una d'aquestes, una col·lecció de composicions principalment instrumentals es van titular Parables, que conté 25 obres, molts per a instruments de vent sense acompanyament (llistat complet a sota). Les 15 Serenates inclouen combinacions poc comunes, com un trio per trombó, viola, i cello, així com seleccions per orquestra, per banda, i per duo de pianos.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
