Vilanova d'Escornalbou

Vilanova d'Escornalbou és un municipi i localitat de la comarca catalana del Baix Camp.

Vilanova d'Escornalbou

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 06′ 49″ N, 0° 56′ 12″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Baix Camp
Capital	Vilanova d'Escornalbou
Població humana
Població	594 (2023) (34,53 hab./km²)
Llars	49 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat «Serveis Abocador Baix Camp»
Superfície	17,2 km²
Altitud	226 m
Limita amb	Mont-roig del Camp l'Argentera Colldejou Riudecanyes
Identificador descriptiu
Codi postal	43311
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43167
Codi IDESCAT	431671
Lloc web	vescornalbou.altanet.org

Nuclis de població

Vilanova d'Escornalbou està formada per dos nuclis o entitats de població. Llista de població per entitats:

Entitat de població	Habitants (2023)
Vilanova d'Escornalbou	557
l'Arbocet	37
Font: Idescat

Geografia

• Llista de topònims de Vilanova d'Escornalbou (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

El terme municipal està situat a la zona occidental del Baix Camp, al peu de la Serra de l'Argentera, i s'estén entre els 110 i els 550 metres d'altitud, sent l'Arbocet el punt més baix i el peu de la muntanya d'Escornalbou el punt més alt. El seu terme el volten els termes de Colldejou a l'oest, Pratdip al sud-oest, que només el toca en un punt, Mont-roig al sud, Montbrió a l'est, Riudecanyes al nord-est i l'Argentera al nord-oest, tots ells del Baix Camp. Està travessat per la capçalera del barranc de Rifà (a l'oest), que en part serveix de límit amb Colldejou i per la riera de Vilanova i de l'Olivera (a l'est), que s'ajunten fora del terme municipal.

El 1846 es van agregar a Vilanova els llocs de l'Arbocet i Mas de Munter.

Història

A la partida dita del Vilar, en un turó damunt del poble, se suposa que hi havia l'antiga població, que en eixamplar-se i canviar de lloc, va prendre el nom de Vilanova. En aquest turó s'han trobat restes d'antigues construccions. Eduard Toda suposava origen romà al Vilar.^[1] El poble de Vilanova es va formar a redós del monestir d'Escornalbou, i des de la seva fundació va formar part de la baronia d'Escornalbou. En l'inici de la conquesta franca formava part del valiat de Siurana, i després va ser inclosa en el terme donat a Joan de Sant Boi, primer prior d'Escornalbou, pel rei Alfons I el 1170.^[1] Morera creu que el lloc va ser fundat pels canonges d'Escornalbou com a lloc de residència de les famílies que treballaven al monestir.^[2] Va participar en les activitats de la Comuna del Camp des de 1339. Des del segle xii està documentat que conreaven avellaners, i al XVI collien blat, ordi i civada i hi havia vinya i olivers. Aquest mateix segle hi constaven activitats menestrals, mestres d'obra, espardenyers, ferrers, teixidors de lli i paraires. Al segle xvii Vilanova tenia una muralla amb tres portals.

La vila va ser saquejada durant la Guerra dels Segadors, conflicte que va afectar la seva economia, la qual no es va recuperar fins al començament del segle xviii. El 1652 es va declarar una epidèmia de pesta, i per combatre-la els jurats van utilitzar un edifici com a hospital i van contractar els serveis d'un cirurgià de Reus. Les seves collites també es van veure delmades en 1687 degut a una plaga de llagostes. Una nova plaga, la de la fil·loxera, va provocar en el segle xix un descens de la població. Pel juliol de 1794 van sortir del poble els primers membres del sometent per a participar en la Guerra Gran. El 1822 diversos veïns del poble es revoltaren contra l'autoritat liberal, però quan es va acostar la milícia van fugir. Durant la primera carlinada es van refer els portals i la muralla i el campanar de l'església es va transformar, convertint l'últim pis en un terrat per hostatjar-hi la tropa. El 1849, Baldrich, Escoda i Baliarda, que es van aixecar a la Guerra dels Matiners, van ser batuts prop de Vilanova d'Escornalbou. L'1 d'octubre de 1868 es va crear una junta revolucionària local i es van cremar a la plaça tres retrats de la reina Isabel II. En esclatar la darrera carlinada el 1873 es va formar un cos de voluntaris liberals que van obtenir armes del govern, en van fer noves fortificacions i es van confiscar l'abadia i el campanar.^[1]

Cultura

L'església parroquial està dedicada a Joan Baptista i va ser construïda a finals del segle xvi o a començament del XVII. Té escàs interès arquitectònic. No queden rastres de les antigues fortificacions que rodejaven la ciutat a l'edat mitjana, tot i que el nucli antic del poble segueix conservant la seva estructura medieval i s'hi poden trobar algunes cases amb dovelles. A la façana de l'església i al campanar es poden veure algunes obres de fortificació fetes durant les guerres carlines. Destaca Cal Peirí, del segle xvii, que té adossada una torre quadrada de defensa. La seva porta és adovellada i en ella es pot observar l'escut familiar. Als afores del poble es troba el Mas de la Palomera, que també pertanyia a la família Peirí. És un edifici del segle xviii construït amb pedra picada, i presidit per l'escut d'armes de la família. El poble celebra la seva festa major el dia 28 d'agost, coincidint amb la festivitat de Sant Agustí, qui, segons narra la tradició, va lliurar el poble de la plaga de llagostes que el va assolar al segle xvii. La festa major d'hivern se celebra el dia 20 de gener, amb motiu de la festivitat de Sant Sebastià màrtir.

Economia

La base econòmica actual del municipi és l'agricultura. Els principals conreus són les oliveres, els ametllers i els avellaners. També hi ha granges avícoles i algunes dedicades a la cria de porcs. Tot i que al terme municipal hi ha mines de coure, plata i plom, cap d'elles està en explotació.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 36 40 49 293 617 651 688 783 774 645

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 696 626 577 545 472 509 442 445 443 443

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 462 463 449 413 469 466 531 573 570 540

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 542 549 565 594 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983			19/04/1979
1983 - 1987	Francesc Dalmau Nolla		28/05/1983
1987 - 1991	Francesc Dalmau Nolla		30/06/1987
1991 - 1995	Francesc Dalmau Nolla	CiU	15/06/1991
1995 - 1999	Francesc Dalmau Nolla	CiU	17/06/1995
1999 - 2003	Francesc Dalmau Nolla	CiU	03/07/1999
2003 - 2007	Francesc Dalmau Nolla	CiU	14/06/2003
2007 - 2011	Sergi Ciurana Nicolau	PSC	16/06/2007
2011 - 2015	Sergi Ciurana Nicolau	PSC	11/06/2011
2015 - 2019	Sergi Ciurana Nicolau	IVE-AM	13/06/2015
2019 - 2023	n/d	n/d	15/06/2019
Des del 2023	n/d	n/d	17/06/2023

Referències

1. Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 313-318.
2. Morera, Emili. Provincia de Tarragona. Barcelona: Establecimiento Editorial de Alberto Martín, 1915(?), p. 445-446.

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya