Venstre (Dinamarca)

Venstre (oficialment en danés, Venstre, Danmarks Liberale Parti, lit. ‘Esquerra, Partit Liberal de Dinamarca’)^[1] és un partit polític liberal-conservador,^[2][3][4] agrarista^[5] de Dinamarca. Va ser fundat amb base en el liberalisme i actualment es troba ideològicament en el centredreta danés.^[6] El partit és membre de la Internacional Liberal i forma part del Partit Europeu Liberal Demòcrata Reformista en el Parlament Europeu.^[7] A les eleccions legislatives daneses de 2007 va rebre el 26% dels vots i va obtenir 46 de 179 escons.

Per a altres significats, vegeu «Venstre (Noruega)».

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Venstre, Danmarks Liberale Parti

Dades
Nom curt	V i V
Tipus	Partit polític danès
Ideologia	Liberalisme
Alineació política	centredreta
Forma jurídica	associació
Història
Creació	1870, reformat el 1910
Activitat
Membre de	Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa Internacional Liberal
Membres	30.791 (2020)
Governança corporativa
Seu	Søllerødvej 30, Søllerød, 2840 Holte Søllerød (Dinamarca)
Seu	Søllerødvej 30, Søllerød, 2840 Holte Copenhaguen (Dinamarca)
Presidència	Troels Lund Poulsen (2023–)
President	Jakob Ellemann-Jensen
Joventuts	Venstres Ungdom (en)
Treballadors	35
Propietari de	Carlsminde (en)
Afiliació europea	PLDRE
Representació	46 escons al Folketing
Parlament de Dinamarca	23 / 179
Parlament Europeu	4 / 720
Altres
Color
Lloc web	http://www.venstre.dk/

El seu cap és el primer ministre Anders Fogh Rasmussen, i actualment governa en coalició amb el Partit Popular Conservador, amb suport del Partit Popular Danès. Venstre és un partit liberal, de vegades descrit com a representant del liberalisme clàssic. El seu actual cap, Anders Fogh Rasmussen, és l'autor del llibre Fra Socialstat til Minimalstat (De l'Estat Social a l'Estat Mínim), on es refereix a la reforma de l'Estat del Benestar danesa des d'una òptica liberal clàssica, incloent-hi retallades d'impostos i menor interferència estatal en matèries corporatives i individuals. Posteriorment, canviaria moltes de les seves antigues idees i diria que el liberalisme és una ideologia obsoleta.^[8]

Història

Venstre, va ser fundat en 1870 sota el nom de Det Forenede Venstre (L'Esquerra Unida). Va ser format per la unió de tres faccions parlamentàries, totes identificades com d'esquerra en el context de l'època. En el període 1895-1910 va ser conegut com a Venstrereformpartiet (Partit Reformista d'Esquerra), i després com a Venstre (Esquerra).

Venstre fou tradicionalment un partit enfocat al lliure mercat i als interessos dels grangers danesos.^[6] Aquest base electoral camperola va resultar en una relativa baixa en influència a causa de l'accelerada urbanització de la societat danesa. Al començament de la dècada de 1980, el partit va començar a expandir-se en àrees urbanes. Després de la dècada de 1960, Venstre es va orientar com un partit liberal clàssic. Sota el lideratge d'Anders Fogh Rasmussen, la línia del partit es va enfocar més cap a una posició de centredreta.

Llista de participació en el govern

• 1901-1909 (com Venstrereformpartiet/Partit Reformista d'Esquerra)
• 1910-1913
• 1920-1924
• 1926-1929
• 1945-1947
• 1950-1953 amb el Partit Popular Conservador
• 1968-1971 amb el Partit Popular Conservador i el Partit Social Liberal Danès
• 1973-1975
• 1978-1979 con el Partit Socialdemòcrata
• 1982-1988 Partit Popular Conservador, Demòcrates de Centre, i el Partit Popular Cristià.
• 1988-1990 Partit Popular Conservador i el Partit Social Liberal Danès
• 1990-1993 Partit Popular Conservador
• 2001- Partit Popular Conservador

Primers ministres del Venstre

• Johan Henrik Deuntzer (24 de juliol 1901 – 14 de gener 1905)
• Jens Christian Christensen (14 de gener 1905 – 12 d'octubre 1908)
• Niels Neergaard (12 d'octubre 1908 – 16 d'agost 1909)
• Ludvig Holstein-Ledreborg (16 d'agost 1909 – 28 d'octubre 1909)
• Klaus Berntsen (5 de juliol 1910 – 21 de juny 1913)
• Niels Neergaard (5 de maig 1920 – 23 d'abril 1924)
• Thomas Madsen-Mygdal (14 de diciembre 1926 – 30 d'abril 1929)
• Knud Kristensen (7 de novembre 1945 – 13 de novembre 1947)
• Erik Eriksen (30 d'octubre 1950 – 30 de setembre 1953)
• Poul Hartling (19 de desembre 1973 – 13 de febrer 1975)
• Anders Fogh Rasmussen (27 de novembre 2001 – 5 d'abril 2009)

Líders de Venstre des de 1929

• 1929-1941, Thomas Madsen-Mygdal
• 1941-1949, Knud Kristensen
• 1949-1950, Edvard Sørensen
• 1950-1965, Erik Eriksen
• 1965-1977, Poul Hartling
• 1977-1984, Henning Christophersen
• 1984-1998, Uffe Ellemann-Jensen
• 1998-, Anders Fogh Rasmussen

Origen del nom

El fet que el més gran partit liberal d'un país s'anomeni Esquerra sovint és confús per a molts observadors estrangers. El nom té, no obstant això, una explicació històrica. En l'època de la seva fundació, Venstre defensava idees progressistes al Parlament Danès. Els seus oponents d'aleshores, H (Dreta), és l'actual Partit Popular Conservador. En la política danesa actual es fa una clara diferència entre els conceptes de Venstre (Esquerra, en el sentit del partit), i Venstreflj (ala esquerra, per a referir-se a partits socialistes i comunistes). L'ús de la paraula «esquerra» en el nom del partit danès Det Radikale Venstre i en el partit noruec Venstre es refereixen al Liberalisme i no al Socialisme.

Política d'Impostos

Des de les eleccions legislatives daneses de 2001, Venstre s'ha enfocat a una política de detenir la pujada d'impostos que es va veure durant els vuit anys anteriors de govern dels socialdemòcrates. Aquesta política ha estat molt criticada per altres partits d'esquerra, acusada de ser "asocial" i "només per als rics". La política sobre control del creixement de la despesa estatal, no obstant això, va tenir menys èxit del que originalment s'esperava. El despesa públic va continuar creixent aproximadament un 1% més que la inflació cada any. El 2004 van efectuar una sèrie de retallades d'impostos per a incentivar la recerca d'ocupacions i desincentivar l'ús de la seguretat social, però han deixat de fer declaracions sobre la seva intenció de baixar, en un futur, l'«impost màxim» a un 15% i de deixar l'Impost al Valor Afegit en un 25%. L'actual política danesa d'impostos va d'un rang entre el 9%-44% per a famílies d'ingressos modests i augmenta progressivament fins a un rang de 44%-62% per a famílies de classe mitjana. 850.000 danesos (aproximadament el 31% de la població) paga un impost del 62%.

Resultats electorals

Parlament

Any	Vots	%	Escons	+/-	Govern
1872			53 / 104	Nou	Oposició
1873			51 / 104	2	Oposició
1876			74 / 104	23	Oposició
1879			65 / 104	9	Oposició
1881 (I)			69 / 102	4	Oposició
1881 (II)			75 / 102	6	Oposició
1884	80,000	56.3 (#1)	81 / 102	6	Oposició
1887	132,000	58.1 (#1)	74 / 102	7	Oposició
1890	123,000	53.0 (#1)	75 / 102	1	Oposició
1892	63,000	28.1 (#3)	30 / 102	45	Oposició
1895	89,530	40.5 (#1)	53 / 114	23	Oposició
1898	98,070	43.6 (#1)	63 / 114	10	Oposició
1901	103,495	45.9 (#1)	76 / 114	13	Majoria
1903	121,357	49.4 (#1)	73 / 114	3	Majoria
1906	94,272	31.2 (#1)	56 / 114	17	Minoria
1909	77,949	24.0 (#1)	37 / 114	19	Minoria (1909)
					Oposició (1909–1910)
1910	118,902	34.1 (#1)	57 / 114	20	Majoria
1913	103,917	28.6 (#2)	44 / 114	13	Oposició
1915	8,081	62.8 (#1)	43 / 114	1	Oposició
1918	269,646	29.4 (#1)	45 / 140	2	Oposició
1920 (I)	350,563	34.2 (#1)	48 / 140	3	Minoria
1920 (II)	344,351	36.1 (#1)	51 / 140	3	Minoria
1920 (III)	411,661	34.0 (#1)	51 / 149	=	Minoria
1924	362,682	28.3 (#2)	44 / 149	7	Oposició
1926	378,137	28.3 (#2)	46 / 149	2	Minoria
1929	402,121	28.3 (#2)	43 / 149	3	Oposició
1932	381,862	24.7 (#2)	38 / 149	5	Oposició
1935	292,247	17.8 (#2)	28 / 149	10	Oposició
1939	309,355	18.2 (#2)	30 / 149	2	Oposició (1939–1940)
					Coalició (1940–1943)
1943	376,850	18.7 (#3)	28 / 149	2	Coalició
1945	479,158	23.4 (#2)	38 / 149	10	Minoria
1947	529,066	27.6 (#2)	49 / 150	8	Oposició
1950	438,188	21.3 (#2)	32 / 151	14	Coalició
1953 (I)	456,896	22.1 (#2)	33 / 151	1	Coalició
1953 (II)	499,656	23.1 (#2)	42 / 179	9	Oposició
1957	578,932	25.1 (#2)	45 / 179	3	Oposició
1960	512,041	21.1 (#2)	38 / 179	7	Oposició
1964	547,770	20.8 (#2)	38 / 179	=	Oposició
1966	539,027	19.3 (#2)	35 / 179	3	Oposició
1968	530,167	18.6 (#3)	34 / 179	1	Coalició
1971	450,904	15.6 (#3)	30 / 179	4	Oposició
1973	374,283	12.3 (#3)	22 / 179	8	Minoria
1975	711,298	23.3 (#2)	42 / 179	20	Oposició
1977	371,728	12.0 (#3)	21 / 179	21	Oposició (1977–1978)
					Coalició (1978–1979)
1979	396,484	12.5 (#2)	22 / 179	1	Oposició
1981	353,280	11.3 (#4)	20 / 179	2	Oposició (1981–1982)
					Coalició (1982–1984)
1984	405,737	12.1 (#3)	22 / 179	2	Coalició
1987	354,291	10.5 (#4)	19 / 179	3	Coalició
1988	394,190	11.8 (#4)	22 / 179	3	Coalició
1990	511,643	15.8 (#3)	29 / 179	7	Coalició (1990–1993)
					Oposició (1993–1994)
1994	775,176	23.3 (#2)	42 / 179	13	Oposició
1998	817,894	24.0 (#2)	42 / 179	=	Oposició
2001	1,077,858	31.2 (#1)	56 / 179	14	Coalició
2005	974,636	29.0 (#1)	52 / 179	4	Coalició
2007	908,472	26.2 (#1)	46 / 179	6	Coalició
2011	947,725	26.7 (#1)	47 / 179	1	Oposició
2015	685,188	19.5 (#3)	34 / 179	13	Minoria (2015–2016)
					Coalició (2016–2019)
2019	825,486	23.4 (#2)	43 / 179	9	Oposició
2022	460,546	13.3 (#2)	23 / 179	20	Coalició

Eleccions locals

Eleccions municipals Any Escons # ± 1925 2.291 / 11.289 1929 2.615 / 11.329 324 1933 2.692 / 11.424 77 1937 2.374 / 11.425 318 1943 2.217 / 10.569 157 1946 2.519 / 11.488 302 1950 2.342 / 11.499 177 1954 2.353 / 11.505 11 1958 2.405 / 11.529 52 1962 2.196 / 11.414 209 1966 1.747 / 10.005 449 Reforma municipal 1970 1.080 / 4.677 667 1974 1.277 / 4.735 197 1978 1.155 / 4.759 122 1981 1.240 / 4.769 85 1985 1.201 / 4.773 39 1989 1.261 / 4.737 60 1993 1.601 / 4.703 340 1997 1.557 / 4.685 44 2001 1.666 / 4.647 109 Reforma municipal 2005 804 / 2.522 862 2009 699 / 2.468 105 2013 767 / 2.444 68 2017 688 / 2.432 79 2021 620 / 2.436 68

Eleccions regionals Any Escons # ± 1935 217,375 124 / 299 Nou 1943 300,241 123 / 299 1 1946 368,040 139 / 299 16 1950 348,861 128 / 299 11 1954 355,295 127 / 299 1 1958 412,111 135 / 303 8 1962 387,628 127 / 301 8 1966 402,574 115 / 303 12 Reforma municipal 1970 449,479 95 / 366 20 1974 400,062 98 / 370 3 1978 411,812 90 / 370 8 1981 457,565 84 / 370 6 1985 418,149 83 / 374 1 1989 451,807 89 / 374 6 1993 717,536 125 / 374 36 1997 665,857 124 / 374 1 2001 963,220 139 / 374 15 Reforma municipal 2005 744,466 60 / 205 79 2009 648,903 54 / 205 6 2013 809,664 62 / 205 8 2017 54 / 205 8 2021 54 / 205 = 0

Alcaldies Any Escons No. ± 2005 35 / 98 2009 31 / 98 4 2013 48 / 98 17 2017 37 / 98 11 2021 35 / 98 2

Parlament Europeu

Any	Vots	%	Escons	+/-
1979	252,767	14.5 (#3)	3 / 16
1984	248,397	12.5 (#4)	2 / 16	1
1989	297,565	16.6 (#3)	3 / 16	1
1994	394,362	19.0 (#1)	4 / 16	1
1999	460,834	23.4 (#1)	5 / 16	1
2004	366,734	19.4 (#2)	3 / 14	2
2009	474,041	20.2 (#2)	3 / 13	=
2014	379,840	17.7 (#3)	2 / 13	1
2019	648,203	23.5 (#1)	4 / 14	2
2024	360,212	14.7 (#3)	2 / 14	2

Referències

1. Spearing Ortiz, A. I. «The Road to Strasbourg (1/2)» (en anglès). The New Federalist, 10-01-2014. [Consulta: 12 abril 2014].
2. Kirchner, Emil J. Liberal Parties in Western Europe (en anglès). Cambridge University Press, 1988-11-03, p. 280. ISBN 978-0-521-32394-9.
3. Slomp, Hans. Europe, A Political Profile: An American Companion to European Politics [2 volumes: An American Companion to European Politics] (en anglès). ABC-CLIO, 2011-09-26, p. 415-420. ISBN 978-0-313-39182-8.
4. «Parties and Elections in Europe». [Consulta: 27 desembre 2022].
5. Kildal, Nanna; Kuhnle, Stein. Normative Foundations of the Welfare State: The Nordic Experience (en anglès). Routledge, 2007-05-07, p. 74. ISBN 978-1-134-27283-9.
6. Bengtsson, Åsa; Hansen, Kasper; Harõarson, Ólafur Þ; Narud, Hanne Marthe; Oscarsson, Henrik. The Nordic Voter: Myths of Exceptionalism (en anglès). ECPR Press, 2013-11-15, p. 206. ISBN 978-1-907301-50-6.
7. «Europavalg - dr.dk/Nyheder/Temaer/Europa» (en danés). DR, 21-10-2012. Arxivat de l'original el 2012-10-21. [Consulta: 27 desembre 2022].
8. «Berlingske». Arxivat de l'original el 2005-02-06. [Consulta: 14 abril 2009].

Enllaços externs

• (danès) Venstre Web oficial
• (anglès) Partit Liberal de Dinamarca Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.