From Wikipedia, the free encyclopedia
La Unió per un Moviment Popular (en francès Union pour un mouvement populaire - UMP) era un partit polític francès de dretes, anomenat a la seva creació com a Unió per a la Majoria presidencial (Union pour la majorité présidentielle), en vistes de donar suport a la candidatura del president Jacques Chirac a les eleccions presidencials franceses de 2002.[1] El partit era membre del Partit Popular Europeu, i també de la Unió Democràtica Internacional, fòrum dels partits conservadors a l'escala mundial. L'any 2009, amb objecte de les eleccions al parlament europeu, la branca sarkozista de la UMP va crear el Comité per a la Majoria Presidencial. El partit va passar a ser Els Republicans (Les Républicains) el 30 de maig de 2015.[2]
 |
«UMP» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «monofosfat d'uridina». |
(fr) Union pour un mouvement populaire  | |
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | UMP |
| Tipus | partit polític |
| Indústria | activitats d'organitzacions polítiques |
| Ideologia | gaullisme conservadorisme liberal democràcia cristiana |
| Alineació política | centredreta dreta |
| Forma jurídica | associació declarada |
| Història | |
| Creació | 17 novembre 2002 |
| Data de dissolució o abolició | 30 maig 2015 |
| Activitat | |
| Membre de | Partit Popular Europeu |
| Membres | 143.000 (2014) |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Alain Juppé (2002–2004) Nicolas Sarkozy (2004–2007) Jean-François Copé (2012–2014) Nicolas Sarkozy (2014–2015) |
| Altres | |
| Color | |
   
| |
Va ser creada el 23 d'abril de 2002 per unir a les forces de centredreta amb el fi de donar suport a Chirac perquè fos reelegit president de la República Francesa (fi que varen aconseguir). Al 23 d'abril s'anomenà Union pour la Majorité Présidentielle (Unió per a la Majoria Presidencial), però al seu congrés fundador del 17 de novembre de 2002 es va canviar el nom pel d’Union pour un Mouvement Populaire (UMP, Unió pel Moviment Popular).
El primer president de l'UMP va ser Alain Juppé, que va dimitir el 16 de juliol de 2004, perquè va ser condemnat per la justícia a l'Afer dels treballs ficticis de l'alcaldia de París.[3]
El 28 de novembre de 2004, al congrés de Le Bourget, Nicolas Sarkozy va ser elegit president del moviment, devant de Christine Boutin, Nicolas Dupont-Aignan i François Grosdidier.
Després de guanyar les eleccions presidencials del 2007, Nicolas Sarkozy va dimitir com a líder del partit, després que Jean-Claude Gaudin ocupés uns mesos la presidència del partit de manera interina, i finalment el càrrec de president fou suprimit el 7 de juliol de 2007. Des d'aleshores el líder del partit amb les funcions de l'antic president fou el secretari general (organització semblant a la sel Partit Socialista). En 2012, un cop Sarkozy va deixar la presidència de França, es va restablir el càrrec de president del partit, per al que fou escollit Jean-François Copé,[4] que aconseguí que el seu partit quedés en primer lloc a les eleccions municipals de març de 2014 fent caure el govern socialista de Jean-Marc Ayrault,[5] però després de la seva dimissió el maig de 2014 per estar embolicat en l'Afer Bygmalion, fou substituït per Nicolas Sarkozy,[6] fins que el partit es refundà el 30 de maig de 2015 com a Els Republicans.[2]
La Droite forte (en català, la dreta forta) fou un corrent de la UMP creat al juliol 2012 per Guillaume Peltier i Geoffroy Didier.[7] Està lligat a l'associació La Droite républicaine (en català, la dreta republicana), creada a la mateixa època. El nom del corrent fa referència a l'eslògan de Nicolas Sarkozy de les eleccions generals del mes d'abril i maig del 2012, « La France Forte » (en català, França Forta) i s'oposa a l'existència d'una eventual «dreta feble» denunciada implícitament.[8]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
