Club de futbol català From Wikipedia, the free encyclopedia
La Unió Esportiva Sant Andreu, S.A.E. és un club de futbol de Barcelona vinculat a Sant Andreu de Palomar. Va ser fundat el 1909 i és conegut principalment pel seu primer equip masculí, que competeix a Segona Federació de la Lliga espanyola de futbol, la quarta categoria estatal. A més, compta amb una àmplia estructura de futbol base amb més de 60 equips, tant masculins com femenins.[5][6]
El Sant Andreu és considerat com un dels clubs històrics del futbol català per la seva antiguitat i la seva llarga presència a categories nacionals i estatals. A més, ha guanyat dues Copes Catalunya, ha campionat a vàries lligues estatals i compta amb el tercer nombre de socis més alt de Barcelona, darrere el FC Barcelona i el RCD Espanyol.[10][11]
La primera referència de la creació d'un club de futbol a Sant Andreu la trobem en una nota d'El Mundo Deportivo del dia 21 de gener de 1909.[12] Aquest club fou anomenat FC Z[13] o simplement Zeta. El mateix 1909, aquest club s'oficialitzà amb el nom de FC Andreuenc. El primer terreny del club fou el Camp de les Medecines, situat al carrer Escòcia amb la carretera de Barcelona (avui Concepció Arenal) i més tard es traslladà a Can Tisó, a la Trinitat, i adoptà un uniforme amb franges vermelles i grogues.[14]
El 1911 alguns jugadors van separar-se de l'Andreuenc per cercar alberg a la societat Casal Nacionalista Republicà, on va néixer la idea de fundar un club, posada tot seguit en pràctica, naixent així l'Avenç FC. El 1913 L'Avenç passà a la societat el Fènix Andreuenc, i adopta el nom de L'Avenç del Sport.[15] El club fou fundat per Lluís Montell, qui era amic del poeta de Sant Andreu Ignasi Iglésias, i el nom del club feia al·lusió a la impremta que el mateix Iglesias havia creat juntament amb Àngel Guimerà.[16]
La temporada 1914-15 L'Avenç del Sport jugà per primer cop a uns terrenys situats entre els carrers Virgili i Santa Coloma, actual ubicació de l'estadi Narcís Sala. El club adoptà els colors vermell i blanc per la seva samarreta.
L'any 1925 els diversos club del barri (Avenç, FC Andreuenc, Esport Ciclista Andreuenc i Secció Atlética Vida de l'Ateneu Obrer de Sant Andreu) es fusionaren, prenent el nom definitiu d'Unió Esportiva Sant Andreu,[17] només alterat durant la República (on es tornà a dir Avenç) i el període del franquisme (CD San Andrés). El club va debutar a la Segona Divisió A la temporada 1950/51, durant la primera etapa de la presidència de Narcís Sala i Vila.
El Camp Municipal Narcís Sala es va inaugurar el 19 de març de 1970, obrint una dècada que seria històrica per la trajectòria de l'equip a la Segona Divisió.
L'any 1992, quan tot era propici per a tornar a pujar a la Segona Divisió, l'arbitre Japon Sevilla no va assenyalar un clar penal comès sobre Calderé al camp del Lugo, privant el club de l'ascens. En aquesta època el club arribà a jugar a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc, en el partit d'inaguración de l'estadi, contra el Santurtzi. Anys més tard i en el tombant de segle, un altre club del barri, la Unió Esportiva Besòs-Baró de Viver es convertí en la UE Sant Andreu B a partir del 2000, filial del club.
Després d'un període de set anys a Tercera i un a Primera Catalana, la temporada 2004/05 l'equip aconsegueix l'ascens a Segona Divisió B. Aquest mateix any, s'incorpora com a vicepresident a Ferran Martorell, la Fundació Esportiva del qual passa a formar part del futbol base del club.
El 18 de novembre de 2008 la U.E Sant Andreu passà a ser Societat Anònima Esportiva. En total, es van posar a la venda 35.200 accions, per un valor global de 3,52 milions d'euros. Joan Gaspart Solves es convertí en el major accionista del club fins a l'any 2011, en que va vendre les seves accions al que seria nou president Manuel Camino[18] Camino ha estat president del Sant Andreu fins a l'actualitat, amb l'excepció de la temporada 2014/2015, quan va vendre i posteriorment recomprà la propietat del club a la brasilera Dinorah Santa Ana.[19][20]
El 4 de juny de 2023 es va aconseguir l'ascens a 2a RFEF en la final del play-off d'ascens contra el Salamanca Club de Fútbol UDS a l'Helmántico (1-2) en un partit que es va aturar per pedregada més d'una hora i amb més de 400 aficionats andreuencs mobilitzats al camp rival.[21][22]
L'escut original del Sant Andreu tenia un disseny completament diferent al disseny contemporani i incloïa un escut amb el nom del Club i amb l'escut del Sant Andreu de Palomar per davant d'una bandera amb els colors del Club.[23][24] Això va canviar amb l'arribada del franquisme, pel qual el Club havia de retirar la senyera del seu escut, havia de canviar el seu nom a castellà i va començar a emprar un disseny nou, el què encara s'utilitza avui en dia.[25][7] Malgrat seguir amb el disseny del 1939, el Club ha recuperat la senyera, el seu nom en català i la bandera de Sant Andreu. L'any 2005 l'escut del club va ser modificat per últim cop, per votació popular dels socis.[26]
Colors
La samarreta de l'equip és groga amb les quatre barres vermelles, i el pantaló és negre, tal com els primers jugadors del Sant Andreu jugaven. No obstant això, el Sant Andreu també ha jugat amb una samarreta blanc-i-vermella quan encara es coneixia com a l'Avenç del Sport (1911-1925), amb una samarreta blanca just després de la Guerra Civil espanyola (1939-1940) i amb una samarreta amb ratlles blaves i grogues (1940-1954).[23][24] El Club va haver de fer aquests dos últims canvis pel règim franquista, que va prohibir qualsevol mostra de la identitat catalana.[25][7]
Evolució de l'uniforme
Andreuenc 1909-1925
Avenç 1911-1925
UESA 1925-1940
CDSA 1939-1940
CDSA 1940-1954
CDSA 1954-1973
UESA 1973-2009
UESA 2009-2010
UESA 2010-2012
UESA 2012-2013
UESA 2013-2014
Himne
L'himne del Sant Andreu es diu Flames i ginesta i va ser interpretat l'any 1959 amb motiu de les Noces d'Or del club per l'Orfeó Eco de Catalunya.[27] La lletra l'ha escrit en Bru Romeo i la música va ser composada per en Ricard Castells. Aquest himne encara se sent abans i després de cada partit al Narcís Sala. La lletra és la següent:
Flames i ginesta són nostres colors; Els crits són de festa i els cants són d'amor, Perquè les quatre barres les portem al cor.
La nostra història va unida i això cal fer-ho constar A l'època més florida del bon futbol català. Per això els fundadors nostres li van dir "Avenç de l'Esport" Perquè era la seva fita que avancés sempre el futbol.
Flames i ginesta són nostres colors...
Hem cedit sense recança i ho diem amb el cap ben alt
'Jugadors que han donat glòria en el futbol nacional. Hem sigut, també, modestos, virtut que tenim per dot I tenim l'orgull i el lema de treballar per l'esport.
Flames i ginesta són nostres colors...
No volem mai adormir-nos al damunt nostres llaurers; Hem de forjar futbolistes que ens honorin Sant Andreu. Aquests han d'ésser els propòsits de les nostres actuacions: Germanor entre els deportistes i enaltir sempre l'esport.
El Sant Andreu juga els seus partits en el Narcís Sala, inaugurat el 19 de març de 1970 amb un partit contra el FC Barcelona.[28] L'estadi té unes dimensions de 105 x 64 metres, és de gespa artificial i té una capacitat de 6.563. A part del seu primer equip, també hi juga el futbol base del Sant Andreu.
Temporades a Tercera divisió (44): 1940-41, 1947-48 a 1949-50, 1953-54 a 1968-69, 1980-81 a 1989-90, 1997-98 a 1998-99, 2000-01 a 2004-05, 2007-08 i 2015-16 a 2020-21
Ángel Valencia Omedes, amb 247 partits (1952-1961)
Antoni Font Costa, amb 245 partits (1973-1981)
Hans Schonhöfer Martí, amb 244 partits (1987-1993)
Ricard de Frías Carabias, amb 243 partits (1977-1980 i 1981-1988)
El Sant Andreu organitza anualment el Trofeu Memorial Narcís Sala, un torneig estiuenc que commemora a l'antic president del Club Narcís Sala i Vila. El trofeu va ser organitzat per primer cop als anys 90 i s'ha celebrat en quatre etapes (1991 a 1993, 2014 a 2015, 2017 i 2022 a 2024).[60] De les nou edicions, el Sant Andreu n'ha guanyat vuit (1991, 1992, 1993, 2014, 2015, 2022, 2023 i 2024) i el CF Peralada una (2017).[61]
Rivalitats històriques
Al llarg de la seva història, el Sant Andreu ha mantingut rivalitats amb diferents equips. El rival històric del Sant Andreu va ser el CD Fabra i Coats, un altre equip de Sant Andreu de Palomar. Es van disputar varis derbis andreuencs entre els dos equips, fins que el Fabra i Coats va quedar assimilada a l'estructura del FC Barcelona als anys seixanta.[62] A la resta del segle XX, la CF Muntanyesa i la UDA Gramenet van ser els principals rivals del Sant Andreu.[9]
La principal rivalitat contemporània del Sant Andreu és la amb el CE Europa, conegut com el derbi del Pla de Barcelona, el segon derbi de Barcelona o la Vila contra el Poble.[63][64] Tot i que ja hi havia una rivalitat menys intensa als anys 80 i 90, es considera generalment que la rivalitat es va intensificar l'any 2007.[65][66] La rivalitat ha crescut més a la dècada del 2010 i la del 2020, sobre tot entre els grups d'animació dels dos clubs: els Desperdicis i els Eskapulats.
El Sant Andreu compta amb una de les aficions més nombroses del futbol català, superant els 4.000 socis de cara la temporada 2024-25, el tercer nombre més alt de Barcelona.[11]
Pel que fa a la distribució territorial dels socis, una gran part té residència al districte de Sant Andreu de Barcelona, però també compta amb un percentatge de socis relativament alt als districtes de Nou Barris, l'Eixample i Sant Martí. A més, compta amb socis arreu de Catalunya i a una dotzena d'altres països.[67]
El club ha comptat amb diversos grups d'animació com Front Andreuenc, Andreuencs ’98, Eskamot Quadribarrat, Nucli Fènix i Desperdicis, aquest últim és l'únic en actiu des del 2007.[70][71][72] A partir de la temporada 2023-24, el club compta amb una Federació de Penyes, que aglutina totes les penyes existents dins el club.[73] El novembre de 2024, el Sant Andreu compta amb 12 penyes inscrites a la Federació:[74]
9NATS
La Fumerola
Desperdicis, el grup d'animació amb més pes, amb una ideologia marcadament d'esquerres i catalanista i reconegut pels seus tifos.[75][76][77]
Borchers, Liam. The Story of Europa: A Unique Football Club from Catalonia(en anglès). Groningen:Autopublicat,abril 2024,p.150. ISBN 978-9-0903-8388-0.
Unió Esportiva Sant Andreu 1909-2009. Autors: Xavier Araguz, Joan Esteve, Àngel Domingo, Jordi Petit, Eduardo Quintana, Quim Terrè i Vicenç Martínez. Editorial: Ajuntament de Barcelona. ISBN 978-84-9850-175-9.
Manuel Camino[1]
Taito Suzuki[4]
.jpg)
