From Wikipedia, the free encyclopedia
Els ute són una nació d'amerindis dels Estats Units de la cultura de la Gran Conca i de la família lingüística uto-asteca, grup numic meridional, el nom del qual prové de l'apatxe entaw o yuta "excavadors dels cims de les muntanyes", encara que en el seu idioma vol dir "terra del sol".[4] Ells, però, s'anomenen nocht "homes".
 Cap Severo i la seva família, 1899 | |
| Tipus | ètnia i amerindis dels Estats Units  |
|---|---|
| Població total | 10.385[1] |
| Llengua | ute, anglès |
| Religió | Native American Church, Sun Dance, religió tradicional tribal,[2] Cristianisme, Ghostdance |
| Grups relacionats | paiute timbishes, kawaiisus)[3] |
| Geografia | |
| Originari de | Utah (EUA), Colorado (EUA), Arizona (EUA) i Nou Mèxic (EUA) |
| Estat | Estats Units d'Amèrica |
| Regions amb poblacions significatives | |
EUA ( Arizona,  , Utah,  Colorado) | |
Actualment hi ha tres tribus reconegudes federalment que ocupen tres reserves índies:
El 1881 eren uns 3.391, però baixaren a 2.1014 el 1909. El 1960 eren 1.550 a Utah i 958 a Colorado (un total de 2.508 indis). El 1970 uns 1.700 vivien a La Plata (Colorado) i 2.660 a Utah. Segons Asher el 1980 eren uns 5.000, dels quals 2.500 encara parlaven la llengua. El 1990 eren uns 3.130 a Uintah & Ouray (Utah) i 2.400 a les reserves de Colorado. Segons dades de la BIA el 1995, a l'Agència Uintah i Ouray hi havia 95 (105 al rol tribal) a Skull Valley, Arizona, i 3.205 (3.158 al rol tribal) a la reserva d'Uintah & Ouray (Utah). A la de Southern Ute (Colorado) hi ha 1.411 (1.305 en el rol tribal) i a la d'Ute Mountain (Colorado) hi ha 1.325 habitants. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 10.385 utes als EUA.
Els ute parlen un dels dialectes del continu dialectal conegut com paiute del sud o numic del Colorado, una de les llengües numic de la família lingüística uto-asteca. La major part dels mountain ute encara parlen la llengua nadiua, però el seu ús és menys freqüent entre els southern ute.
El ute es dividien en diversos grups grans i petits, que avui la majoria estan organitzats com a tribu ute septentrional, tribu ute meridional i tribu ute de la muntanya:
Eren inquiets, bel·licosos i agressius. Vivien de la cacera i de recollir fruites i arrels. Llur règim polític era democràtic sota un cabdill hereditari, i amb molt poc cerimonial. Llurs arts originàries eren senzilles, però adquirien mantes i cistells als navaho i paiute, i moltons, cavalls i vaques als mexicans i altres tribus.
Vivien en bordes de branques o en petits tipis de pell d'ant. En les relacions familiars el marit tenia més importància que a les altres tribus de la planura. Es dividien en dos grups, els de l'est, que vivien al desert i explotaven els boscos, com els paiutes, i els de l'oest, que vivien com els indis de les planures. Eren agricultors i caçadors nòmades. Empraven cavalls, vestien pells de cérvol i antílop, i conservaven la dansa solar i d'altres costums de les planures.
Acostumaven a viure en pau amb els xoixon, bannock i paiute, i tenien com una mena de protectorat sobre els jicarilla, però guerrejaven contra els navaho i les altres tribus de la planura. Adquiriren cavalls cap al 1650, gràcies a l'espanyol Oñate (1597-1610), qui els va introduir a la zona. I sembla que formaren una confederació unida sota el cap Taiwi en temps històrics. El 1700 ja eren una molèstia per als espanyols i més tard inquietud per als colons nord-americans. El 1776 foren visitats pel p. Francisco Atanasio Rodríguez i Silvestre Díaz de Escalante, franciscans de Monterrey, que buscaven la ruta de Santa Fe i Califòrnia, i els descriviren com que vivien en petites famílies, no tenien cavalls, recol·lectors i similars als paiute del sud. De fet, els utes de l'est aconseguiren cavalls en el segle xviii, i els de l'oest els robaren als mormons des del 1850.
El 30 de desembre del 1849 signaren el primer pacte amb el govern, i 3 d'octubre del 1861 fou creada la reserva d'Uintah Valley, a la qual hi fou traslladada la banda Tabeguache el 7 d'octubre del 1863. Tot i així, els caps Wakara, Rtintic i Black Hawk s'enfrontaren als blancs i robaren cavalls i ramat entre el 1853 i el 1860. El 1840-50 els guerrers ute mataren Old Bill Williams, guia de Frémont. El 1863 van signar el Tractat de Conejos, pel qual Ouray (1834-1880) i nou cabdills més cediren tot l'estat de Colorado als EUA a canvi de provisions per 10.000 $ anyals. El 1868 els caps Ouray, Nicaagat i vuit més, amb Kit Carson, marxaren a Washington perquè els volien internar en reserves. Els portaveus, l'uncompagre Ouray, el yampa Quinquent i el muache Colorado, aconseguiren un tracte més favorable. I el 2 de març del 1868 es creà una reserva per a capote, tabeguache, winimuche, yampa, green river, muche, uintah i altres.
Però el 13 de setembre del 1873 intentaren negociar que Ouray cedís una quarta part de la reserva; acceptà per 25.000 $ anyals a canvi de 2 milions d'hectàrees i un sou durant deu anys de 1.000 $ per a ell. El 1875 intentaren censar-los sense èxit. Durant la primavera del 1878 l'agent Nathan Meeker traslladà l'Agència i intentà "convertir" els utes amb ajut de Quinquent, però no ho aconseguiren i iniciaren una campanya de premsa el 1879 per fer que marxessin de llurs terres: els acusaren d'incendis i de diverses provocacions. El 25 de setembre del 1879 hi enviaren el major Thomas Thornburg amb 200 soldats, qui s'enfrontà a 300 utes a Milk River, on moriren 37 utes, 13 soldats (entre ells Meeker i Thornburg) i 43 ferits. Finalment, el d d'octubre Quinquent fou engarjolat per estupre, i el 1881 foren duts a una reserva a l'estat de Utah, uns 540 kilòmetres al Sud.
El 1882 fou oficialitzada la reserva Ute, però el 1888 podia tornar al domini públic. El 1897 es creà la reserva Uncompaghre, amb 12.540 acres parcelats, mentre que l'abril del 1899 uns 523.879 acres dels utes, foren oberts als indis, i els 483.750 restants foren deixats a la reserva Winimuche. L'estiu del 1906 uns 400 utes meridionals abandonaren la reserva i marxaren cap a Pine Ridge, vora el South Fork, al Platte. Però foren assetjats per la cavalleria i marxaren a Fort Mead (Dakota del Sud), on esperaren ordres del Departament Indi de Washington, qui el 1908 els obligà a tornar. El 1915 tornaren a produir-se escaramusses per l'arribada del ferrocarril. El 1923 els nord-americans enverinaren el cabdill ute Posey amb farina perquè reclamava terres arrabassades.
El 1950 van rebre 31.650.000 $ dels EUA en concepte de terres preses il·legalment. Des del 1970 lluitaren pels drets d'aigua contra el Utah Mining Co, qui el 1980 els oferí 15 cts/per tona de carbó (quan el venen a 70 $/tona).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
