narrativa de thriller que emfasitza la inestablilitat o el deliri dels estats psicològics dels personatges d'un relat From Wikipedia, the free encyclopedia
El thriller psicològic és una narrativa de thriller que emfasitza la inestablilitat o el deliri dels estats psicològics dels personatges d'un relat. És un subgènre que parteix de l'àmplia estructura narrativa del thriller, amb semblances a la literatura gòtica i la Detective fiction|ficció de detectiu, ja que comparteixen un cert "sentit de dissolució de la realitat".[1] Habitualment, es narren les històries des del punt de vista de personatges estressats: es revelen les seves percepcions mentals distorsionades i se centra en les complexes i sovint torturades relacions entre personatges obsessius i patològics.[2] Els thrillers psicològics incorporen elements de misteri, drama, acció, i paranoia. No s'ha de confondre amb el terror psicològic, el qual implica més terror que temes somatopsíquics.
Peter Hutchings afirma que moltes pel·lícules han estat etiquetades com a thrillers psicològics, però normalment refereix a "narratives en enquadraments domèstics en les quals l'acció és suprimida i prenen importància les emocions mitjançant investigacions de les psicologies dels personatges principals."[3] Una característica destacable d'un thriller psicològic és el fet que emfasitza els estats mentals dels seus personatges: les seves percepcions, pensaments, distorsions, i lluita general per assimilar realitat.[4]
Segons el director John Madden, els thrillers psicològics se centren en la història, el desenvolupament del personatge, l'elecció, i el conflicte moral; la por i l'ansietat condueixen la tensió psicològica de maneres imprevisibles. Madden declarà com la manca d'espectacle i la forta èmfasi sobre el personatge dirigí a la seva decadència dins popularitat de Hollywood.[5] Els thrillers psicològics són intrigants per explotar la incertesa sobre els motius dels personatges, la honestedat, i com veuen el món.[6] Les pel·lícules també poden provocar incomoditat en els espectadors per privilegiar-los amb informació desitgen compartir amb els personatges; personatges culpables poden patir una aflicció similar a causa del seu coneixement.
Tanmateix, James N. Frey defineix el thriller psicològic com un estil, més que un subgenre; Frey declara que els bons thrillers s'enfoquen en la psicologia dels antagonistes i construeixen un suspens a poc a poc a través de l'ambigüitat.[7] Alguns creadors i/o distribuïdors de pel·lícules o editors que busquen distanciar-se de les connotacions negatives de l'horror, sovint categorizen la seva feina com a thrillers psicològics.[8] La mateixa situació es pot donar quan determinats crítics etiqueten una obra com a thriller psicològic per tal d'elevar el seu valor literari.
Molts thrillers psicològics han nascut al llarg dels anys, tots en diversos mitjans de comunicació (cinema, literatura, ràdio, etc.). Malgrat aquestes formes de representació tan diferents, han aparegut tendències generals en les narratives. Alguns d'aquests temes recurrents inclouen:
En thrillers psicològics, els personatges sovint han de lluitar una batalla interior. L'amnèsia és un mecanisme de trama comú utilitzat per explorar aquestes qüestions. El personatge pot ser amenaçat per la mort, ser forçat a conviure amb les morts d'altres, o falsificar les seves pròpies morts. Els thrillers psicològics poden ser complexos, i alguns crítics poden recomanar un segon o tercer visionat per a "desxifrar els seus secrets."[12] Alguns elements comuns poden incloure personatges tipus, com un hardboiled detectiu o assassí en sèrie, involucrats en un joc de persecució.[13] Les novel·les sensacionalistes (un exemple de thrillers psicològics primitius), van ser considerades com a socialment irresponsables a causa dels temes de sexe i violència que s'hi tractaven. Aquestes novel·les, entre d'altres, es van inspirar en les gestes del detectiu de la vida real de Jack Whicher.[14] L'aigua, i especialment les inundacions, sovint són utilitzades per representar la ment insconscient, com a What Lies Beneath i In Dreams.[15] Els thrillers psicològics no sempre són plausibles. Peter Hutchings defineix el giallo, un subgenre italià de thrillers psicològics, com a misteris d'assassinats violents que se centren en l'estil i l'espectacle per damunt de la racionalitat.[16] Segons Peter B. Flint de The New York Times, detractors d'Alfred Hitchcock el van acusar de "confiar en trucs ximples, fils argumentals sense lògica i coincidències escandaloses".[17]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.