Stanisław Ulam
matemàtic polonès-americà From Wikipedia, the free encyclopedia
matemàtic polonès-americà From Wikipedia, the free encyclopedia
Stanisław Ulam (polonès: Stanisław Marcin Ulam) (pronunciació en : /sta'ɲiswaf 'mart͡ɕin 'ulam/) (Lviv, 13 d'abril de 1909 - Santa Fe, 13 de maig de 1984), conegut informalment com Stan Ulam, va ser un matemàtic polonès que va participar en el projecte Manhattan i va proposar el disseny Teller–Ulam de les armes termonuclears. També va inventar la propulsió nuclear a pols[1] i va desenvolupar un nombre d'eines matemàtiques en la teoria de nombres, teoria de conjunts, teoria ergòdica i topologia algebraica. Sobretot és conegut per ser coautor (amb Nicholas Metropolis) del Mètode de Montecarlo
Ulam va néixer a la ciutat de Lemberg, quan aquesta pertanyia a l'Imperi Austrohongarès i els seus habitants eren majoritàriament polonesos (ara es Lviv i és una ciutat d'Ucraïna). De família jueva benestant, el seu pare era advocat i la seva mare filla d'un industrial de l'acer.[2] Durant la Primera Guerra Mundial, en ser ocupada la ciutat, la família es va traslladar a Viena, on va aprendre l'alemany, ja que el seu idioma familiar era el polonès.[3] Acabada la guerra, van retornar a la ciutat, aleshores anomenada Lwów i sota sobirania polonesa, on va fer els estudis secundaris des de 1919 a 1927.[4] El 1927 va ingressar a l'Escola Politècnica de Lwów, amb la intenció de fer una enginyeria, però aviat es va passar al grup matemàtic que liderava el professor Kuratowski i que el va encoratjar en l'estudi de les matemàtiques.[5] El 1933 va defensar la seva tesi doctoral sobre teoria de la mesura: va ser el primer doctorat atorgat per la nova "Facultat General", ja que el Politècnic només expedia títols d'enginyer.[6] Durant els seus estudis universitaris, va formar part activa de la tertulia matemàtica que s'organitzava de forma assídua al Café Escocès.[7][8] A finals de 1934, finançat pels seus pares, va iniciar un viatge post-doctoral a l'estranger visitant les universitats de Viena, Zuric, París i Cambridge.[9]
A finals de 1935, a invitació de John von Neumann, es va incorporar a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, però l va deixar mesos després per estar quatre anys (1936-1940) de professor ajudant a la universitat Harvard.[10] L'esclat de la Segona Guerra Mundial el 1939 va significar un canvi radical a la seva vida: excepte el seu germà petit (Adam Ulam), qui l'havia acompanyat als Estats Units en el darrer viatge el mateix any 1939, tota la seva família, pare, germana, oncles, i molts dels seus amics i professors van ser víctimes de l'holocaust o de la barbarie nazi.[11] El 1940 va ser nomenat professor adjunt a la universitat de Wisconsin on va romandre fins al 1943 i on es va casar amb la periodista francesa Françoise Aron, qui també havia perdut la família i els amics a mans dels nazis i que estava fent un curs d'ampliació d'estudis al Mount Holyoke College abans de començar la guerra.[12]
El 1941 va adoptar la nacionalitat estatunidenca i el 1943 va ser invitat a participar en el Projecte Manhattan. Així doncs, l'any següent es va traslladar amb la família al Laboratori Nacional Los Alamos (Nou Mèxic) per treballar en les tasques secretes[13] que conduirien a la fabricació de la bomba atòmica i la bomba d'hidrogen. Ell va ser assignat al grup d'Edward Teller que treballava en la construcció de la bomba H.[14] Durant aquesta època a Los Alamos va fer dues de les aportacions més importants de la seva carrera, conjuntament amb le seu col·laborador Cornelius Everett: l'anàlisi dels processos de ramificació en sistemes de diverses variables[15] i els càlculs que van conduir a un procés d'ignició efectiu de la bomba d'hidrogen.[16] El primer, es avui conegut com Mètode de Montecarlo i s'aplica a nombrosos fenòmens naturals com la multiplicació dels bacteris o les pluges de rajos còsmics. El segon, conegut com disseny de Teller-Ulam, és el mecanisme d'ignició de la bomba termonuclear.
El 1967 va deixar Los Alamos, tot i que va mantenir un contracte d'assessorament amb el laboratori, i va acceptar un càrrec al departament de bio-matemàtiques de la universitat de Colorado a Boulder que va mantenir fins al 1975. Fins a la seva mort el 1984 va ser professor de recerca a la universitat de Florida i professor visitant a altres universitats.[17]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
