From Wikipedia, the free encyclopedia
En la mitologia romana Silvà (en llatí Silvanus, o 'dels boscos') era l'esperit tutelar dels camps i dels boscos. Sembla que és una adaptació de l'etrusc Selvans, i que no té relació amb els silens grecs tot i que tingué unes atribucions semblants a les dels faunes, sàtirs i silens grecs. El déu celta Sucellos i el déu eslau Borevit també tenen relació amb Silvà.
 |
Aquest article tracta sobre la deïtat grega. Vegeu-ne altres significats a «Silvà (desambiguació)». |
.JPG) Relleu romà de Silvà  | |
| Tipus | deïtat romana deïtat de la natura |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia romana i religió de l'antiga Roma |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
Silvà era un genius loci, i del que es diu que en temps molt remots els pelasgs de la Mar Tirrena havien dedicat una arbreda i un festival.[1] Se'l descriu com un déu que presideix sobre els camps i els pagesos, i també se'l considerava protector dels límits dels camps.[2]
Higí el Gromàtic[3] explica que Silvà va ser el primer a posar pedres per assenyalar els límits dels camps i que cada estat tenia tres Silvans:
En relació amb els boscos, sylvestris deus, presidia especialment sobre les plantacions i gaudia dels arbres que creixien salvatges,[4][5][6][7] pel que se li representa portant el tronc d'un xiprer i és anomenat δενδροφόρος (dendroforos).[8] Respecte al xiprer s'explica la següent llegenda: Silvà, o segons d'altres fonts Apol·lo,[9][10] estava enamorat del jove Ciparís; una vegada va matar per accident un cérvol que pertanyia a aquest. Ciparís va morir de pena per això i va ser transformat en xiprer.[11]
També se'l descriu com la divinitat protectora dels ramats de bestiar, als quals guarda dels llops, i de la fertilitat, la qual promou.[12][13][14][15] Sent el déu dels boscos i els ramats, també se'l descriu com un apassionat de la música: la siringa estava consagrada a ell[16] i se l'esmenta junt amb els Pans i les Nimfes[17][18] Especuladors posteriors fins i tot identificaven Silvà amb Pan, Faune, Inuus i Égipan.[19] Cató el Vell[20] l'anomena Mars Silvanus, de manera que queda clar que ha d'haver estat relacionat amb el Mart italià, i també s'afirmava que la seva relació amb l'agricultura era només pel que fa a les tasques realitzades pels homes, sent excloses del seu culte les dones.[21]
En la poesia llatina, així com en diverses obres d'art, sempre apareix com un home ancià però alegre i enamorat de Pomona.[22][23][24] Els sacrificis que se li oferien consistien en raïms, espigues de cereals, llet, carn, vi i porcs.[25]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
