Pomona

Pomona va ser una divinitat itàlica. Era la nimfa romana que presidia la maduració dels fruits, que conreava curosament en el seu bosc del Laci, el Pomonal, situat en el camí de Roma a Òstia.^[1] Un flamen el Flamen Pomonalis, vigilava aquest bosc i tenia cura del seu culte.^[2]

Per a altres significats, vegeu «Pomona (desambiguació)».

Pomona

Tipus	nimfa de la mitologia romana
Context
Mitologia	religió de l'antiga Roma
Dades
Gènere	femení
Família
Cònjuge	Vertumne i Picus
Altres
Símbol	Pomona (en)

Pomona (pintura de Nicolas Fouché, c. 1700).

Els poetes expliquen diverses aventures amoroses de Pomona.^[3][4] La fan esposa de Picus, un rei llegendari del Laci. Per tenir-la a ella, el rei va rebutjar Circe, que com a revenja el va convertir en picot. Ovidi^[3] diu que s'havia relacionat amb Silvà, l'esperit tutelar dels camps i dels boscos, i que era l'esposa de Vertumne, divinitat que presidia els canvis de les estacions i la fecunditat de la terra, que va aconseguir de seduir-la i va formar amb ella una parella fidel.^[5]

William Smith diu que Pomona podria ser un dels atributs d'Ops, una deessa sabina de la fertilitat i de la terra.^[6]