Silvita
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La silvita, de vegades també anomenada silvina, és un mineral del grup dels halurs. Rep el seu nom de François Sylvius de le Boe (1614-1672), un físic i químic de Leyden, Països Baixos.
 Silvita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | KCl |
| Epònim | Franciscus Sylvius |
| Localitat tipus | Vesuvi |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 03.AA.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AA.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/A.02 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Hàbit cristal·lí | cubs i octaèdres; columnar, in crostes, granular, massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 6.2931 Å; Z = 4 |
| Grup puntual | isomètrica hexoctahedral (4/m32/m) F m3m |
| Massa molar | 74.55 g |
| Color | incolor, blanc, gris pàl·lid, blau pàl·lid, pot ser vermella per inclusions d'hematita |
| Exfoliació | perfecta en [100], [010], [001] |
| Fractura | rara |
| Tenacitat | fràgil a dúctil |
| Duresa | 1,5 a 2 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 1,993 |
| Densitat | 1.987 |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | 1,4903 |
| Pleocroisme | visible en cristalls acolorits |
| Fluorescència | no en té |
| Altres característiques | sabor salat i amarg |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Syl |
| Referències | [1] |
Químicament és un clorur potàssic (KCl). Cristal·litza, com la sal gemma, en el sistema isomètric, dominant en cubs. Més freqüentment es presenta en masses cristal·lines incolores o vermelles per la presència de substàncies estranyes. La seva lluentor és vítria. És soluble en aigua i de gust amarg, la seva coloració és violeta a la flama del bufador, però per poder observar-la cal mirar a través d'un vidre de color blau de cobalt per eliminar el color groc de les sals de sodi que sempre acompanyen aquesta i que emmascaren el violeta propi de les potàssiques. En dissolució precipita amb el clorur de platí en octàedres grocs de cloroplatinat potàssic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la silvita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, iodargirita, tocornalita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, vil·liaumita, salmiac, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, callacolloïta i hephaistosita.
La silvita és un dels últims minerals evaporítics a precipitar fora de la solució. Com a tal, només es troba en zones salines molt seques. Acompanya a la sal comuna en molts dels seus jaciments, en capes i bolsadas dins d'ella. El seu ús principal és com un fertilitzant de potassi. Es troba en molts dipòsits evaporítics a tot el món. Dipòsits amb llit massius ocorren a Nou Mèxic i l'oest de Texas, i en Utah als Estats Units, però la font més gran del món està a Saskatchewan, Canadà. Els vasts dipòsits a Saskatchewan van ser formats per l'evaporació del mar Devonià. Es troba també a Súria, Cardona i Sallent.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
