idioma propi de Silèsia From Wikipedia, the free encyclopedia
El silesià o alt silesià (en silesià: ślůnsko godka, en polonès: język śląski, en txec: slezština) és una llengua eslava occidental de Silèsia. El seu codi és ISO 639-3: szl.[1][2]
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
ślůnsko godka | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | Més d'1.250.000 |
Parlants nadius | 522.000 (2013 ) |
Parlat a | Alta Silèsia i Baixa Silèsia |
Autòcton de | Silesians i Silèsia |
Estat | Polònia (Voivodat de Silèsia i Voivodat d'Opole), República Txeca (Regió de Moràvia i Silèsia i Regió d'Olomouc), Alemanya i Estats Units |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves llengües eslaves occidentals llengües lequítiques | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Codis | |
ISO 639-3 | szl |
SIL | SZL |
Glottolog | sile1253 |
Ethnologue | szl |
Linguist List | pol-upp |
IETF | szl |
Endangered languages | 8349 |
Els parlants de l'idioma silesià habiten a la regió de l'Alta Silèsia, situada entre el sud-oest de Polònia i el nord-est de la República Txeca. Actualment, el silesià és parlat sovint a l'àrea entre la frontera històrica de Silèsia a l'est, i una línia de Syców fins a Prudnik a l'oest, així com a l'àrea de Rawicz (Khazaks). Fins al 1945 el silesià va ser parlat també a enclavaments de la Baixa Silèsia, com el baix silesià va ser parlat per la majoria ètnica alemanya en aquella regió.
D'acord amb l'últim cens a Polònia (2021), al voltant de 460.000[1] persones van declarar que el silesià era la seva llengua principal, mentre que al cens de 2011, ho havien declarat al voltant de 509.000[3] En els censos de Polònia, la República Txeca i Eslovàquia, prop de 900.000 persones van declarar-se de nacionalitat silesiana; l'Alta Silèsia té gairebé cinc milions d'habitants, amb la gran majoria a la part polonesa parlant polonès i txec a la part txeca i es declaren polonesos a la primera i txecs a la segona.[4][5][6][7]
Hi ha hagut nombrosos intents de codificar el silesià. Un dels primers alfabets creats fou l'alfabet silesià de Steuer. El seguiren el Tadzikowy muster, l'alfabet fonètic silesià i una adaptació de l'alfabet polonès pel silesià.
Fou un dels primers alfabets creats específicament pel silesià. L'escriptor Feliks Steuer l'emprà per escriure els seus poemes. L'abecedari constava de trenta grafemes i vuit dígrafs.
Lletres: A, B, C, Ć, D, E, F, G, H, I, J, K, L, Ł, M, N, Ń, O, P, R, S, Ś, T, U, Ů, W, Y, Z, Ź, Ż.
La variant denominada tadzikowy muster fou introduïda a la dècada dels anys noranta. Fou creada per Ted Jeczalik (Tadzik Jeczalik, Tadeusz Jaczalik).[8] Aquest alfabet es basa en l'alfabet estàndard llatí (compatible amb l'ISO), i consta de vint-i-sis lletres i tretze dígrafs i dos trígrafs. En lloc d'emprar signes diacrítics es col·loca un apòstrof darrere de la lletra.
Lletres: A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L, M, N, O, P, Q, R, S, T, U, V, W, X, Y, Z.
Dígrafs: c', ci, l', n', ni, oo, rz, s', si, z', zi, dz, dz'.
Trígrafs: dzi, drz.
El 2006 es va proposar un nou alfabet pel silesià. Consisteix en trenta-dos grafemes i quatre dígrafs. Aquesta modalitat s'empra entre altres per escriure la viquipèdia en silesià.
Lletres: A, B, C, Ć, Č, D, E, F, G, H, I, J, K, L, M, N, Ń, O, P, R, Ř, S, Ś, Š, T, U, Ů, W, Y, Z, Ź, Ž
Dígrafs: Ch, Dz, Dź, Dž.
El silesià també s'escriu amb una adaptació de l'alfabet polonès, el qual conté trenta grafemes i set dígrafs.
Lletres: A, B, C, Ć, D, E, F, G, H, I, J, K, L, Ł, M, N, Ń, O, Ó, P, R, S, Ś, T, U, W, Y, Z, Ź, Ż. També de vegades s'inclou Ą ą.
Dígrafs: Ch, Cz, Dz, Dź, Dż, Rz, Sz
El seu ús té una àmplia extensió. A Polònia, a les escoles s'ensenya el silesià amb esta modalitat.
Escriure amb aquest alfabet té els seus inconvenients, ja que un mateix so es pot escriure de diverses formes i d'altra banda hi ha un risc de perdre una característica del silesià pel fet que en polonès no es distingeix les dues realitzacions de la o.
A. fonètic | A. Steuer | A. tadzikowy muster | A. polonès | AFI |
---|---|---|---|---|
A a | A a | A a | A a | /a/ |
B b | B b | B b | B b | /b/ |
C c | C c | C c | C c | /ʦ͡/ |
Ć ć | Ć ć | Ci ci | Ć ć Ci ci | /ʨ͡/ |
Č č | Cz cz | C' c' | Cz cz | /tʂ͡/ |
Ch ch | Ch ch | Ch ch | Ch ch | /x/ |
D d | D d | D d | D d | /d/ |
E e | E e | E e | E e | /ɛ/, /e/ |
F f | F f | F f | F f | /f/ |
G g | G g | G g | G g | /g/ |
H h | H h | H h | H h | /x/ |
I i | I i | I i | I i | /i/ |
J j | J j | J j | J j | /j/ |
K k | K k | K k | K k | /k/ |
L l | L l | L l | L l | /l/ |
— | Ł ł | L' l' | Ł ł | /w/ |
M m | M m | M m | M m | /m/ |
N n | N n | N n | N n | /n/ |
Ń ń | Ń ń | N' n' | Ń ń Ni ni | /ɲ/ |
O o | O o | O o | O o | /ɔ/ |
P p | P p | P p | P p | /p/ |
R r | R r | R r | R r | /r/ |
Ř ř | Rz rz | Rz rz | Rz rz | /ʐ/ |
S s | S s | S s | S s | /s/ |
Ś ś | Ś ś | Si si | Ś ś Si si | /ɕ/ |
Š š | Sz sz | S' s' | Sz Sz | /ʂ/ |
T t | T t | T t | T t | /t/ |
U u | U u | U u | U u | /u/ |
Ů ů | Ů ů | Oo oo | O o* Ó ó U u Ą ą | /o/ |
W w | W w | W w | W w | /v/ |
Y y | Y y | Y y | Y y | /ɨ/ |
Ź ź | Zi zi | Ź ź | Ź ź Zi zi | /ʑ/ |
Ž ž | Ż ż | Z' z' | Ż ż | /ʐ/ |
Notes:
Els caràcters amb fons taronja no es consideren lletres. L'ordre d'esta taula és el de l'alfabet fonètic silesià. * No hi ha una notació clara per a la ů. La paraula ślůnsk ("silesià") pot escriure's com ślonsk, ślónsk, ślunsk |
Primer article de la Declaració Universal dels Drets Humans en silesià, polonès i txec:
Silesià | Polonès | Txec |
---|---|---|
Wšyjske ludźe rodzům śe swobodne a růwne we swojim werće a prawach. Sům uůne uobdařůne filipym a sůmńyńym a majům powinność wzglyndym inkšych jak brat s bratym postympować. |
Wszyscy ludzie rodzą się wolni i równi pod względem swej godności i swych praw. Są oni obdarzeni rozumem i sumieniem i powinni postępować wobec innych w duchu braterstwa. |
Všichni lidé se rodí svobodní a sobě rovní co do důstojnosti a práv. Jsou nadáni rozumem a svědomím a mají spolu jednat v duchu bratrství. |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.