Sant Martí de Capsec

Sant Martí de Capsec és una església romànica de la Vall de Bianya (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula edifici Sant Martí de Capsec
Dades
Tipus	Església
Part de	Capsec
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura romànica
Altitud	445 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	la Vall de Bianya (Garrotxa)
42° 13′ 59″ N, 2° 28′ 19″ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	10939
Activitat
Diòcesi	bisbat de Girona  (parròquia de Sant Martí de Capsec i la Vall del Bac)
Religió	catolicisme

Descripció

És una església d'una sola nau, volta apuntada i una cornisa que corre els murs. Durant els segles XVII-XVIII va ser ampliada per tal de fer capelles laterals. Cal destacar que el temple havia tingut tres absis i planta de creu llatina. Actualment es conserva l'absis central, amb una finestra cega a l'interior que serveix de fornícula per la imatge del sant titulat. De les dues absidioles només resta la del costat nord, l'altre es malmeté en construir la sagristia.^[1]

Hi ha dues pedres que daten les reformes, una al campanar, amb la data de 1771, i una pedra cantonera al mur nord, que diu" ANTONI GURT 1675".^[1]

Hi ha una pica baptismal romànica situada a l'interior de l'església. d'immersió decorada amb un cordó trencat que l'envolta a la part baixa, i un altre cordó a la part alta, del qual pengen uns creus i dues mans, motius únics a la diòcesi gironina pel que a piques baptismals es refereix. Amida 90cm de diàmetre i 77cm d'alçada.^[1]

Hi ha una pica d'aigua beneïda situada a l'interior de l'església. Ornada amb motius florals i de data molt posterior a la pica baptismal. Amida 35cm d'alçada sense el pedestal de vuit cares que amida 50cm i 60cm de diàmetre.^[1]

Al seu interior es conserven una sèrie d'altars realitzats entre els segles xviii i xix.^[1]

Història

L'església parroquial del poble de Capsec està ubicada als peus de la serra de Malforat. En els documents apareix com a "Sancti Martine de Cullule Sicco" (1033). Aquest topònim s'anirà modificant: "Cuilissicco" (1079), "Cuisil" (1094), "Cuil-sech" (1117), "Culsech" (1208), "Cuilsico" (1214, "Cubilissicco" (1269, "Campsech" (1358, "Cubilisico" (1392) i "Capitesico" (1691).^[1]

Igual que la resta de la demarcació, Sant Martí va pertànyer molt de temps al monestir de Sant Pere de Camprodon. Segons consta a les pastorals, el temple va ser molt modificat durant els segles XVII-XVIII.^[1]

Referències

1. «Sant Martí de Capsec». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 octubre 2016].