Sant Llorenç des Cardassar

Sant Llorenç des Cardassar (o també Sant Llorenç del Cardassar),^[1] antigament Bellver o Sant Llorenç de Bellver, és una vila i municipi de la comarca del Llevant de l'illa de Mallorca que confronta amb els municipis de Manacor, Petra, Artà i Son Servera.

Sant Llorenç des Cardassar

Tipus	municipi d'Espanya
Localització
39° 36′ 32″ N, 3° 17′ 07″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Illes Balears
Illa	Mallorca
Capital	Sant Llorenç des Cardassar
Població humana
Població	9.227 (2023) (112,55 hab./km²)
Gentilici	Llorencí, llorencina
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	81,98 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	74 m
Limita amb	Artà Petra Son Servera Manacor
Organització política
• Alcalde	Mateu Puigros Sureda
Identificador descriptiu
Codi postal	07530, 07540, 07560 i 07687
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	07051
Lloc web	santllorenc.com

Està format pels nuclis de la vila de Sant Llorenç, Son Carrió i les zones turístiques de l'Illot, la Coma i la meitat sud de Cala Millor.

Història

En el moment de la conquesta de Mallorca, el terme rebé el nom de Bellver, que era la denominació d'una de les alqueries que comprenia, i pertocà al comte de Rosselló Nuno Sanç.^[2] Allà hom hi erigí una parròquia, que fou dedicada a Santa Maria. Entorn de la dita parròquia fou on es bastí la vila, una de les que va fundar Jaume II, alçada dins les terres de la família Pardines, i que prengué el nom de Santa Maria de Bellver. No obstant això, el segle xiv la vila no s'havia consolidat i tant el terme com la parròquia foren annexades a Manacor.^[3]

A la dita església de Santa Maria hi havia un altar dedicat a Sant Llorenç, que ja apareix documentat el 1282; amb el temps, la devoció per Sant Llorenç degué créixer i acabà per substituir la titularitat de Santa Maria; així, el 1349 la vila ja apareix documentada amb el nom de Sant Llorenç de Bellver.^[3][4]

No fou fins al 1892 que el municipi s'independitzà de Manacor i fins al 1913 que s'erigí en parròquia pròpia.^[3]

Desastre de la tardor de 2018

Article principal: Aiguat del 9 d'octubre de 2018 a Mallorca

Casa de la Vila

Ball de dimonis durant la festa de Sant Antoni

L'horabaixa del 9 d'octubre de 2018, després de pluges intenses que varen deixar més de 200 mm en diversos punts del llevant mallorquí, el torrent que travessa el municipi es va desbordar i va provocar unes inundacions catastròfiques, tot arrossegant vehicles, aixecant l'asfalt de les carreteres i deixant tretze víctimes mortals.^[5]

Població

L'any 1900, el municipi de Sant Llorenç tenia 2.464 habitants. L'any 1950 va créixer fins als 3.869 habitants. Tanmateix, va ser durant la segona meitat del segle xx quan el creixement demogràfic fou més important.

Població de dret del municipi al llarg de les següents dècades:

Evolució demogràfica

1960	1970	1981	1991	2001	2011	2013	2014	2015	2018
3.622	3.924	3.955	4.416	6.503	8.963	7.857	8.320	8.146	8.405

Segons les xifres oficials de població del padró municipal, a data del 1r de gener del 2014 el municipi tenia 8.320 habitants inscrits; dels quals 4.143 són homes i 4.177 són dones. (Font: INE i IBESTAT).

Habitants per nuclis de població. Any 2018

Entitat de població	Habitants (2018)
L'Illot	249
Sant Llorenç del Cardassar	3.545
Son Carrió	1.143
Son Moro	812
La Coma	2.548
Son Moro - Bonavista	108

Política i administració

L'actual batle és Mateu Puigròs Sureda del Grup d'Independents de Sant Llorenç del Cardassar.

Resultats electorals del municipi de Sant Llorenç del Cardassar. Any 2019

Partit	Regidors	Vots	%
GISCa	5	1066	33,11
PSIB - PSOE	4	971	30,16
PP	2	540	16,77
PI	1	240	7,45
MÉS	1	218	6,77
Junts AM	0	121	3,76

Cens: 5.832. Participació: 3.247 (55,68%) i una abstenció del 44,32%

Persones rellevants

• Salvador Galmés i Sanxo
• Margalida Fullana
• Josep Cortès i Servera
• Miquel Montoro

Referències

1. Ambdues formes són oficials: «Decret 36/1988 del 14 d'abril». BOCAIB, 1988. Arxivat de l'original el 30 d’agost 2019 [Consulta: 30 agost 2019].
2. Actualment, la dita possessió es troba dins el terme municipal de Manacor.
3. Miralles i Montserrat, Joan. Estudis d'onomàstica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003, p. 151 i 152. ISBN 8484155269.
4. L'afegitó del Cardassar es documenta per primera vegada el 1519. La variant amb article salat des Cardassar va romandre bandejada dels registres formals fins al segle xx
5. 324cat «10 persones han mort i un nen continua desaparegut pels forts aiguats a Mallorca». CCMA.

Vegeu també

• Cova de s'Homonet
• Llista de monuments de Sant Llorenç des Cardassar
• Poblat talaiòtic de s'Illot

Enllaços externs

• Pàgina de l'Ajuntament Arxivat 2011-09-03 a Wayback Machine.
• Informació de l'Institut d'Estadístic de les Illes Balears
• Guia de Mallorca: Sant Llorenç del Cardassar Arxivat 2007-12-18 a Wayback Machine.
• Agrupació de voluntaris de Protecció Civil
• Federació d'Entitals Locals de les Illes Balears - FELIB Arxivat 2013-06-09 a Wayback Machine.