From Wikipedia, the free encyclopedia
La Sala Rovira és una galeria d'art de Barcelona. Fou inaugurada el 14 de novembre de 1942 amb una exposició d'Isidre Nonell; des d'aleshores s'han anat succeint centenars d'exposicions amb un denominador comú: obra original sobre paper, de petit format (dibuix, aquarel·la, tintes, guaixos, aiguades…).
Dades | |
---|---|
Tipus | museu d'art |
Història | |
Creació | 1942 |
Governança corporativa | |
Seu | |
Lloc web | salarovira.cat |
La sala està especialitzada en il·lustradors del primer terç del segle XX: Apa, Junceda, Cornet, Llaverias, Bagaria, Torner-Esquius, Gosé, Lola Anglada, Nicanor Vàzquez. A més d'il·lustradors actuals: Cesc, Carme Solé Vendrell, Joma, Fina Rifà, Francesc Rovira, Jesús Gabán, Cristina Losantos, Jordi Vila Delclòs, Montse Tobella, Maria Espluga, entre d'altres.
També s'exhibeix pintura (Tatiana, Carles Cardellà, Francesc Espriu), escultura (Rosa Serra), esmalts (Montserrat Mainar, Perote Armengol, Rosa Gelpí) i molts altres artistes.[1]
La Sala Rovira en números | |
---|---|
Artistes presentats | 520 |
Exposicions | 933 |
Activitat Sala Rovira | |
---|---|
Exposicions | 392 |
En començar la temporada 1942-1943, obre les portes per primera vegada al públic barceloní el Salón de Arte Rovira —ben aviat va passar a anomenar-se Sala Rovira—, a la Rambla de Catalunya 62, dedicat a l'exposició i venda d'art. L'establiment gaudeix d'una tradició a la zona, ja que els seus orígens es troben a la impremta i la papereria que el seu fundador, Segimon Rovira i Bori, instal·là l'any 1927 al mateix immoble. En el transcurs de les dues primeres temporades de l'activitat expositiva, Xifré Morros actuarà com a assessor artístic de Segimon Rovira.
L'activitat de la Sala Rovira, iniciada amb la presentació d'una mostra de dibuixos d'Isidre Nonell, es concentrà al llarg dels anys en dues etapes. La primera anirà de l'any 1942 al 1965, un període en què, a més de l'exposició ja esmentada de Nonell, assoliran un gran ressò les de Ricard Opisso, Lola Anglada i Emili Grau Sala, el qual triomfarà plenament a la tardor del 1955 amb la mostra “París 1955”. Durant tota aquesta etapa i fins als anys cinquanta, les aquarel·les tindran un paper particularment destacat dins el conjunt de les exposicions realitzades per la sala (Ceferí Olivé, Frederic Lloveras, Ramon Reig, etc.).
Altres artistes que exposaran a la sala en aquesta època van ser: Gimeno, Francesc Serra, Ramon Rogent, Antoni Badrinas, Emili Grau Sala, Frederic Lloveras, Jordi Vila Rufas, Conxa Ibáñez, Clara Guillot, Antoni Muntañola o Cesc, entre d'altres.[2]
Activitat Sala Rovira | |
---|---|
Exposicions | 231 |
En la segona etapa, del 1965 al 1980, coincidint amb la gestió del seu fill Antoni Rovira i Juyol i ajudat per Antoni Badrinas, les exposicions s'orientaran especialment cap al dibuix, un apartat al qual la galeria dedicarà una atenció primordial.
Dins aquest període, la sala farà dues exposicions a l'any centrades en artistes del primer quart de segle —entre les quals destacaran les dedicades a Lluís Bagaria, Xavier Gosé, Ismael Smith, Torné-Esquius, Junceda,[3][4] Llaverias i Cornet—, que es compaginaran amb altres de dibuixants d'etapes més recents. El 1970, la Sala Rovira realitzarà una exposició d'homenatge a Antoni Badrinas i Escudé, que havia mort el 1969.
Activitat Sala Rovira | |
---|---|
Exposicions | 309 |
Des de l'any 1980, Segimon Rovira i Cambra, fill d'Antoni i net del fundador s'ha fet càrrec de la Sala, tot seguint la línia ja marcada pels seus antecessors, dona a conèixer il·lustradors actuals, relacionats amb llibres infantils i juvenils, diaris, revistes: Cesc, Carme Solé Vendrell, Joma, Fina Rifà, Francesc Rovira, Jesús Gabán, Cristina Losantos, Jordi Vila Delclòs,[5] Montse Tobella, Maria Espluga.
El novembre de 1992 destaquem la commemoració del 50è aniversari de la Sala Rovira[6][7] amb tres exposicions monogràfiques, de les tres etapes transcorregudes.[8] Amb la col·laboració inestimable de crítics i coneixedors del món de l'art que ens han acompanyat: Josep M. Cadena, Francesc Miralles, Daniel Giralt Miracle, Josep M. Ainaud, Rafael Manzano i Claudi Puchades.[9]
El gener de 2012 es va celebrar el 70è aniversari de la Sala Rovira tot cloent una etapa i iniciant-ne una de nova. Els responsables han deixat l'històric establiment de Rambla Catalunya després de 85 anys i tres generacions. L'actual situació ha portat a replantejar l'orientació del projecte oferint els seus serveis a través de la seva pàgina web.
S'inicia la nova etapa a través de l'espai web salarovira.cat on s'ofereixen mostres de nous dibuixos d'autors que han exposat al llarg de la història de la sala.
Reproducció del text commemoratiu escrit per Josep M. Cadena en el catàleg "70 anys Sala Rovira inici i d'una nova etapa - Homenatge als nostres artistes que no podem oblidar"[Enllaç no actiu] en la darrera exposició en l'establiment de la Rambla de Catalunya 62.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.