Clara Guillot Aparicio (Barcelona, 23 d’abril de 1930 – Barcelona, 31 de març 2002) fou una dibuixant, retratista i pintora catalana.[1] Al costat d'altres artistes, com ara, Montserrat Gudiol, María Asumpciò Raventós, Jou Paulet o Elisa Rubió, es va distingir com una de les precursores de l'anomenada pintura femenina contemporània.[2]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Plantilla:Infotaula personaClara Guillot
Biografia
NaixementBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 2002 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióReial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódibuixant, pintora, il·lustradora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1954 Modifica el valor a Wikidata - 1998 Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat, paisatge i natura morta Modifica el valor a Wikidata
Tanca

Clara Guillot es va formar com artista a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.[3] En els inicis de la seva carrera, va guanyar el Primer Premi de Dibuix de l'Exposició d'Art Universitari 1954, de Barcelona.[4] Guillot va especialitzar-se en el retrat a llapis, interessant-se més tard per la pintura de paisatges, d'escenes interiors i de natures mortes.[1][5] També va exercir com a il·lustradora.[6] Així, els seus dibuixos es van incloure a diverses publicacions, com ara, els llibres: Los Jefes de Vargas Llosa (Editorial Rocas, 1959), que incloïa un retrat de l'escriptor,[7] o El roig i el negre de Stendhal (Edicions Proa, 1985).[8]

El 1956 va fer la seva primera exposició individual a la Sala Rovira,[6] on tornaria a exposar en diverses ocasions.[9] El 1962, va penjar 34 retrats a la Sala Grifé & Escoda.[10] El 1980, va presentar a la Galeria Artema, una col·lecció de dibuixos fets amb llapiços de colors.[11] Totes aquestes galeries d'art es trobaven a Barcelona, ciutat on l'artista va viure i va treballar i on es va donar a conèixer. Entre les galeries barcelonines, la Sala Vayreda, va ser la que va organitzar més exposicions individuals de la pintora: els anys 1983,[12] 1988,[13] 1992,[14] 1996, etc. Guillot, a més, va fer exposicions individuals a altres indrets, com per exemple, Granollers, Reus, Llafranc, Terrassa o Madrid. El 1985, va fer una sèrie d'exposicions a Suïssa, on va exposar a la galeria d'art La Vague de Ginebra i a la seu de Caran d'Ache, a la mateixa ciutat.[3]

Guillot va participar igualment en moltes exposicions col·lectives. Particularment rellevant va ser l'exposició de dibuixos de 1988 a la Galeria d'Art Barcinova, on va estar acompanyada per Aurora Altisent, Badia Camps, Bosch, i Cesc.[15] El 1992, Guillot va ser una de les pintores seleccionades per l'exposició col·lectiva realitzada a la Sala Rovira, amb motiu del 50è aniversari de la sala.[16]

Guillot va ser una artista versàtil. Va fer dibuixos en blanc i negre,[17] dibuixos a color,[6] pintures a l'oli, etc. demostrant sempre el seu domini del medi i dels recursos.[17] Va fer molts retrats, de semblança física notable i amb forta càrrega psicològica.[17] Sovint dibuixava dones i infants. També va dibuixar i pintar paisatges, interiors i bodegons amb flors, fruites, etc.[18] Prenia molts apunts del natural.[11] Guillot interpretava la realitat i la recreava sense caure en l'idealisme o en l'irrealisme.[6][18] La seva obra és intimista[18] i poètica.[11] Aquesta particularitat es reflecteix en la manera com fa servir el color.[11] Els seus treballs a color són emboirats, pàl·lids,[17] desdibuixats.[11] Utilitza els llapis com si fossin colors pastel.[11] A causa d'aquesta singular sensibilitat, i de la lírica i l'elegància que impregna la seva obra,[18][17] en alguna ocasió se l'ha comparat amb el fotògraf britànic David Hamilton.[6]

Referències

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.