From Wikipedia, the free encyclopedia
La richterita és un mineral de la classe dels inosilicats, i dins d'aquesta pertany i dona nom al grup del nom arrel richterita. Va ser descoberta l'any 1865 en una mina del municipi de Filipstad, a la província de Värmland (Suècia), sent nomenada així en honor de H. Theodor Richter, mineralogista alemany. Sinònims poc usats són: chernyshevita i isabellita.
Richterita | |
---|---|
Fórmula química | Na (CaNa)Mg₅Si₈O22(OH)₂ |
Epònim | Hieronymus Theodor Richter |
Localitat tipus | Långban, Municipi de Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia |
Classificació | |
Categoria | Minerals inosilicats - amfíbols |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.20 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.20 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.05d |
Dana | 66.1.3b.9 |
Heys | 14.18.31 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Hàbit cristal·lí | cristall prismàtic gran, a vegades pla, a vegades acicular o asbestiforme |
Estructura cristal·lina | a = 9,9 Å; b = 17,97 Å; c = 5,26 Å; β = 104,25° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Grup espacial | b2/m * |
Color | marró a vermell-marró, vermell-rosat, vermell-groc, gris-marró, també verd clar a fosc |
Macles | simple or multiple parallel to {100}* |
Exfoliació | perfecta - exfoliació de tipus amfíbol en {100}, intersecant en 56 i 124 graus. |
Fractura | irregular, desigual |
Tenacitat | fràgil, trencadís |
Duresa | 5 - 6 (Mohs) |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanca |
Densitat | 2,97 - 3,45 |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,615 nβ = 1,629 nγ = 1,636 |
Birefringència | δ = 0,021 |
Pleocroisme | fort, groc pàl·lid, taronja o vermell |
Angle 2V | mesurat: 68°, calculat: 70° |
Dispersió òptica | r < v forta |
Magnetisme | non-magnetic* |
Impureses comunes | Ti, Al, Cr, Mn, Ni, Sr, K, F, Cl, H |
Varietats més comunes | |
marmairolita | -amb manganès- |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
Codi IMA | IMA2012 s.p. |
Símbol | Rct |
Referències | [1] |
És un silicat hidroxilat de sodi, calci i magnesi, pertanyent al grup dels amfíbols i subgrup dels "clinoamfíboles càlcic", amb estructura de cadena doble de tetraedres de sílice i sistema monoclínic.
Forma una sèrie de solució sòlida amb el mineral ferrorrichterita (Na₂Ca(Fe2+)₅Si₈O22(OH)₂), en la qual la substitució gradual del magnesi per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: titani, alumini, crom, manganès, níquel, estronci, potassi, fluor, clor i aigua.
Apareix comunament en roques calcàries sotmeses a metamorfisme de contacte. També en roques ígnies alcalines i en carbonatites.
S'ha trobat en meteorits.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: leucita, diòpsid, forsterita, calcita, apatita, natrolita, flogopita, cristobalita, enstatita o plagioclasa.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.